El llarg camí cap a la despatologització del col·lectiu trans

  • Tot i els avenços sanitaris encara existeix un model que diagnostica la transsexualitat com una malaltia mental

VilaWeb
Irina Balart Alba Legide
25.05.2017 - 10:59

Fins fa poc Catalunya constava únicament d’un model d’atenció sanitària per a persones trans on els pacients havien de ser diagnosticats amb una disfòria de gènere abans de poder accedir a qualsevol tractament, quedant excloses totes aquelles persones que no encaixaven en els gèneres binaris (home o dona): la Unitat d’Identitat de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona. Des del 2012 existeix un nou centre sanitari, Trànsit, que no aplica un diagnòstic basat en estereotips. Amb tot, es tracta d’un servei limitat econòmicament que no té els recursos suficients per dur a terme operacions de canvi de sexe.

Repàs històric del col·lectiu trans des de la salut

Les persones trans han hagut de fer front a molts canvis per tal que la transsexualitat quedés fora de la categoria de malaltia mental. Si vols saber la història del col•lectiu des de la salut, juga amb aquesta cronologia interactiva.

La Unitat d’Identitat de Gènere: el diagnòstic com a premissa

El model sanitari per a les persones trans que continua imperant és la Unitat d’Identitat de Gènere de l’Hospital Clínic, creada el 1986. Aquest centre defineix la transsexualitat com una disfòria de gènere, és a dir, com un sentiment de rebuig cap al gènere assignat en néixer. Per a l’obtenció del diagnòstic s’avalua la persona en funció al grau d’adequació a les normes de gènere desitjat, d’aquesta manera únicament aquells que encaixin en aquestes normes tenen accés al servei mèdic.

“El principal problema és que són els professionals de psicologia i psiquiatria els que avalen en unes entrevistes i amb tests de feminitat i masculinitat molt rígids, la identitat de gènere de la persona”, explica en Dorian, un estudiant que s’ubica dins els gèneres no binaris.

Si vols saber què és un gènere no binari o genderqueer, i altres conceptes de gènere endinsa’t en aquest interactiu.

Així mateix, després dels tests d’avaluació psicològica s’exigeix a les persones passar un temps de prova amb la identitat sentida sense l’ajuda de les hormones, son els anomenats “tests de la vida real”. Tot i que des de l‘Hospital Clínic neguen seguir practicant aquests tests, la plataforma Transforma la Salut denuncia que encara segueixen vigents.

L’Alexander Torres, un noi trans de Valls va passar el test de personalitat perquè va mentir. Va exagerar les respostes per tal que s’adeqüessin a la definició de la UIG de persona transsexual i així poder accedir al servei mèdic.

D’aquesta manera, el diagnòstic determina l’entrada al servei mèdic i totes aquelles persones que no s’ajusten als criteris establerts queden fora (persones amb un gènere no binari, persones bisexuals o homosexuals, etc). “Per a ells només existeix un concepte de transsexualitat i tot el que esta fora d’aquest esquema, queda exclòs”, diu la Lina Mulero, dona trans i membre de la Plataforma reivindicativa per a l’atenció sanitària trans Transforma la Salut.

Des de la Unitat d’Identitat de Gènere expliquen com fan el diagnòstic de les persones transsexuals. “Cada persona és un món, hi ha gent que té molt clar que té una disfòria de gènere, adopta el rol amb el qual s’identifica i llavors el derivem a endocrins, però hi ha persones que vénen a veure si el que els hi passa és una disfòria de gènere i llavors necessiten més avaluació”, explica Teresa Godàs. Aquesta psicòloga de la UIG s’encarrega també de fer el diagnòstic diferencial, és a dir, comprova que la persona no tingui un altre diagnòstic. “Per exemple, que sigui una persona que es pensi que és transsexual i que no ho sigui. Pot ser que aquesta persona tingui un altre trastorn d’identitat que no sigui de gènere.”, diu.

La plataforma Transforma la Salut va realitzar un vídeo amb testimonis que denunciaven la seva mala experiència a la UIG. Visualitza’l a continuació.

“Els professionals que treballen a la UIG no saben actuar sense un diagnòstic”, es queixa la Marta Siscar, una dona trans i membre de Transforma la Salut. Per la seva banda, des de l’Hospital Clínic es justifica el protocol d’actuació. “Els cirurgians necessiten estar segurs que aquella persona a la qual li trauran uns òrgans sans tingui realment una disfòria de gènere.”, diu Teresa Godàs.

D’altra banda, tal com denuncia Transforma la Salut, el personal de la UIG és qui determina les decisions que ha de prendre el pacient sense respectar el seu temps de transició personal ni el del seu voltant. La Lina Mulero i l’Ali Latchinian, eren abans en Fabiano i l’Ali, i compartien un fill. Després de 15 anys de casats en Fabiano va decidir transitar, però ho va fer pel seu compte. Va decidir no anar a la UIG, ja que considerava que allà no es respectaven els temps de la gent.

La UIG a més triga en subministrar els bloquejadors hormonals als menors, unes hormones que serveixen per frenar el desenvolupament del cos, donat que es basa en l’edat del pacient. “Si tu dones uns bloquejadors a temps al nen o la nena, ja li estàs estalviant una operació. Nosaltres sol•licitem que als nostres menors se’ls proporcionin bloquejadors a temps no basant-se només en l’edat, sinó en una analítica per saber realment com està l’hormona, perquè cada menor és diferent.”, assegura en Jaume Ulldemolins, membre de Chrysallis, l’Associació de Famílies de Menors Transsexuals.

Trànsit, el nou model despatologitzador

El 2012 es funda Trànsit, un servei públic assistencial que pertany a l’Institut Català de la Salut. Es tracta de la iniciativa d’una ginecòloga, Rosa Maria Almirall, per atendre a les persones que no s’identifiquen amb el gènere assignat.

Com explica Lina Mulero dona trans i membre de la plataforma Transforma la Salut, “Trànsit sorgeix com a rescat social per a les identitats que estaven quedant fora de la UIG, rescat de persones que com jo havien acabat autohormonant-se”. Aquesta plataforma es va posar en contacte amb Trànsit i van elaborar un model ideal d’atenció sanitària. Finalment, a finals del 2016 el Conseller de Salut Antoni Comín va establir que Trànsit seria la porta d´entrada al sistema de salut de les persones trans.

A diferència de la UIG, Trànsit té una visió inclusiva de la salut, de manera que dóna accés als serveis a tot el col•lectiu trans que s’identifica amb un gènere diferent de l’assignat en néixer. “A Trànsit considerem la identitat de gènere com una expressió de la diversitat humana, on hi ha un ampli ventall de possibilitats d’identificar-i expressar-se”, explica el portaveu de Trànsit.

Resultat d'imatges de transit salut

Cartell del nou servei d’atenció per a persones trans

Tota persona que ho sol•licita té accés als serveis i no s’aplica un diagnòstic. “Ara mateix, qualsevol persona amb targeta sanitària catalana pot ser atesa a Trànsit. Totes les persones que s’identifiquin com a trans poden utilitzar el servei Trànsit, així com les seves famílies i parelles”, expliquen els treballadors que formen part de Trànsit.

Per contra, Trànsit encara no és un servei de referència, ja que fa relativament poc que ha entrat en vigor. A més a més, no disposa de recursos econòmics suficients, i això fa que no s’ofereixin operacions quirúrgiques per a la modificació corporal. D’aquesta manera, els professionals que treballen al servei de Trànsit han de derivar a les persones que hi acudeixen per a una reassignació de sexe a la UIG.

Futur dels dos models sanitaris

Tot i que el nou model és pioner a Europa, la plataforma Transforma la Salut recalca que la transsexualitat encara no ha estat despatologitzada. “Si bé tenim a Trànsit oficialitzat i s’ha ampliat el personal, la realitat és que tenim una doble porta d’entrada. Per una banda, un servei patologitzador i per l’altra, un servei que no patologitza. En la mesura que segueixin existint les dues opcions no podrem dir que la transsexualitat s’hagi despatologitzat.”, diu la Lina.

Entre els nous reclams les diferents entitats i associacions trans demanen que la Unitat de Gènere acabi desapareixent. “És completament injustificat que existeixin unitats especialitzades per prestar-nos un servei que es pot fer des de qualsevol lloc”, expliquen des de l’entitat. Així mateix, tampoc volen que Trànsit sigui un servei únic sinó que hi hagi una descentralització territorial a tots els caps de les províncies catalanes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any