Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El jutjat d’instrucció número 2 de Girona, que investiga les càrregues policíaques de l’1-O, ha començat a prendre declaració als més de dos-cents afectats que van presentar denúncia. Assistits pels advocats voluntaris, avui una vintena passaran davant la jutgessa. El dia del referèndum, eren als col·legis electorals que hi havia a Pedret, al centre cívic Ernest Lluch o al pavelló de Sant Julià de Ramis. Les declaracions dels afectats, a les quals s’unirà la querella conjunta interposada pels ajuntaments, duraran fins al 12 d’abril.

Un a un, els denunciants han anat esperant que els cridessin. A la porta, el cartell que penjat ja era prou explícit: ‘Perjudicats 1 d’octubre’. Però després d’haver passat davant la jutgessa, molts dels afectats per les càrregues sortien xocats –i alguns, fins i tot, indignats–per la situació que han viscut dins la sala.

‘Com si ens culpabilitzessin’
‘A vegades, semblava que et culpabilitzessin a tu del que va passar’, explicava una de les denunciants, Montse Oller, en referència a l’actitud ‘insistent’ de la fiscal i, fins i tot, de la jutgessa. El dia 1 d’octubre ella era Pedret i recorda la càrrega policíaca ‘com un malson’. ‘Som aquí per intentar que hi hagi una mica de justícia, però a dins m’han preguntat què hi fèiem nosaltres, allà, si havíem oposat resistència i si havíem estat violents’, ha concretat.

En la mateixa línia també s’explicava Mireia Ripoll. El dia del referèndum, ella també va viure les càrregues de Pedret. Va perdre una arracada, li van estripar el jersei i avui portava fotos que testificaven les lesions que va patir. ‘Ha estat molt dur, perquè encaminen les preguntes a voler-te fer veure que has fet alguna cosa dolenta; no hi ha dret’, ha explicat, a la sortida de la declaració.

‘Et demanen si sabies que el referèndum era il·legal, quan allò que fèiem era exercir el nostre dret a votar i protestar’, i ha precisat que la policia va carregar perquè va voler, i que hauria pogut ‘entrar perfectament al col·legi sense fer ús de la força’ si ho hagués volgut.

‘Van ser inhumanes’
Entre els qui van viure les càrregues a Sant Narcís i que avui han passat pels jutjats, hi havia l’Anna i en Hicham Fellahi. Després de declarar, ella ha explicat que s’havia sentit com si fiscal i jutgessa volguessin ‘convertir una denúncia per violència policíaca’ en un delicte ‘per impedir una votació que consideren il·legal’. ‘Feien servir un to bastant autoritari: tinc la sensació de ser una formigueta davant un imperi’, ha dit, indignada. L’1-O, ella va anar a defensar un home gran a qui la policia donava cops. Va ser aleshores, explica, quan un agent la va empentar, la va fer caure a terra, li va donar una puntada de peu als ronyons i li va trencar una costella. ‘Això és clarament persecució contra un poble’, ha dit.

Per la seva banda, Hicham Fellahi considera que les càrregues de la policia van ser ‘inhumanes’ i critica que el jutjat vulgui fer passar els afectats com a ‘culpables d’haver agredit la policia’. ‘Aquell dia vaig anar a votar i, mentre m’esperava, va entrar la policia i va començar a colpejar tothom’, recorda.

Protesta pacífica contra brutalitat policíaca
Un dels advocats voluntaris, Jordi Colomer, ha explicat que la seva postura és la de fer veure que l’actuació de la policia va ser ‘del tot desproporcionada’. Colomer recorda que, el dia del referèndum, aquells qui eren als col·legis electorals van actuar de manera pacífica i en cap moment no van impedir l’actuació dels agents.

L’advocat, però, sí que admet que durant les declaracions, les preguntes de la fiscalia van més encaminades a justificar l’actuació policíaca i fer veure que els denunciants ‘podrien haver obstruït’ l’acció dels agents. ‘Nosaltres, però, entenem que en cap moment no hi va haver obstrucció, sinó brutalitat policíaca’, conclou.

Amb les denúncies rebudes fins ara, el jutjat d’instrucció ha obert un procediment per a cadascun dels centres de votació. I aquí dins, també hi ha inclòs la querella conjunta que van presentar els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.

En paral·lel, el jutjat també ha rebut un primer informe sobre els policies i guàrdies civils que l’1-O van anar als col·legis electorals. El document, però, identifica els responsables de l’operatiu i només algun dels agents que van prendre part a les càrregues.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.