23.06.2026 - 20:40
|
Actualització: 23.06.2026 - 20:47
El jutge Juan Carlos Peinado veu, dels jutjats de la plaça de Castilla de Madrid estant, les torres de la Porta d’Europa, símbol de l’Espanya del pelotazo. Els edificis, com les seves investigacions, s’inclinen. Són ben guerxes, però no s’esfondren. Ell, que és a punt de jubilar-se, sap que encara té uns mesos de gràcia “per a fer”, que diria José María Aznar.
Ningú no el tombarà. Peinado es creu ungit i amb una única missió: asseure l’esposa del president espanyol, Begoña Gómez, al banc dels acusats. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) li ha obert un expedient per “falta greu” pels seus excessos, com ara haver dit que els escortes de Gómez li podien facilitar una fugida fora de l’estat.
El jutge, que fa mesos que és acusat de lawfare pel govern espanyol i els seus socis –té unes quantes querelles pendents–, ha indignat tots els estaments policíacs. Tant li fa. Té una missió per complir armat amb un ordinador, un teclat i la imaginació per a escriure interlocutòries caòtiques, embullades i farcides d’errades.
Els excessos de Peinado no són un brot inexplicable de la justícia espanyola. N’hi ha un bon reguitzell, gairebé una escola, de magistrats pre-jubilats que han volgut convertir el seu despatx en una trinxera patriòtica. Un amor als colors de la bandera que també implica sadollar l’ego amb la dopamina dels impactes mediàtics.
Els titulars i l’atenció són addictius. Res no és casual en la manera d’actuar del magistrat que avui, coincidint amb la compareixença de Pedro Sánchez al congrés espanyol per a explicar-se pels casos judicials del seu entorn –inclosa la sentència contra José Luis Ábalos–, va citar Begoña Gómez al jutjat perquè li lliures el passaport. Encara que finalment, la dona de Sánchez va decidir entregar el passaport anticipadament i evitar el jutge pretenia.
Previsiblement, Gómez accedirà als jutjats per l’aparcament, tal com ha fet les altres vegades. Ironies de la vida, l’entrada per als cotxes és al carrer del Poeta Joan Maragall, que a “Oda a Espanya” va escriure uns versos que escauen finament al jutge: “Massa pensaves en ton honor i massa poc en el teu viure.”
El passeig de la “fama judicial” que ara transita Peinado –aclamat per l’espanyolisme més reaccionari– abans va acollir les acrobàcies i maniobres de contorsionistes de Manuel García Castellón i Joaquín Aguirre, que van fer mans i mànigues perquè els seus biaixos ideològics fonamentessin les causes contra el Tsunami Democràtic i el cas Vólkhov.
Ara fa dos anys, García Castellón va arxivar la investigació que vinculava el Tsunami amb el terrorisme. Una excusa per a provar de rebentar l’amnistia i perseguir Carles Puigdemont. L’Audiència espanyola li va haver de parar els peus al·legant un error de forma. L’Audiència de Barcelona va fer una destralada similar amb Aguirre, a qui va acusar de frau de llei en els deliris –amb una peça separada per traïció– de la trama russa del procés.
Peinado ha fet servir una plantilla similar d’investigació prospectiva i ha topat unes quantes vegades amb l’Audiència de Madrid, que no ha gosat d’invalidar-li el conjunt de la causa. El tribunal l’ha obligat a acotar l’objectiu de la investigació –deixant-ne fora el rescat d’Air Europa–, ha limitat algunes peticions exagerades d’informació i ha anul·lat l’escorcoll a l’empresari Juan Carlos Barrabés, entre més coses.
El descontrol del jutge va alarmar fins i tot el Suprem, que li va tombar l’encausament del ministre Félix Bolaños per malversació i fals testimoni. Durant la declaració com a testimoni, Peinado li va retreure que somrigués i respongués amb evasives. “Com si vostè no estigués habituat a un interrogatori judicial”, li va dir, a punt de perdre els estreps.
Ara, ningú no li va impedir d’entrar a la Moncloa per interrogar el president del govern espanyol. L’escena, que fou esperpèntica, només va durar dos minuts. Li va demanar, amb una veu seca i esquerdada, el nom sencer i quina mena de relació tenia amb Begoña Gómez. Aleshores, Sánchez es va acollir al dret de no declarar. Posteriorment, en una interlocutòria, el va comparar amb el rei Fernando VII, conegut com “el Felló”.
Gómez és a tocar del judici amb jurat popular per delictes de corrupció en els negocis, tràfic d’influències, apropiació indeguda i malversació. L’acusació popular, dirigida per l’associació ultra Hazte Oir, reclama per a ell vint-i-quatre anys de presó. El cas va néixer gràcies a una altra entitat ultra, Manos Limpias, que va elaborar una denúncia amb pedaços i retalls d’informacions de pseudomitjans de comunicació.
El fals sindicat continua com a acusació particular –demana una pena de deu anys de presó–, tot i haver admès que la denúncia inicial contenia notícies falses. Tanmateix, el seu advocat original, Carlos Perales, es va retirar del procediment ara fa més de mig any perquè considerava que l’actuació de Manos Limpias responia a “fins de naturalesa política” i era “incompatible” amb la seva feina.
Un còctel enverinat que Peinado mescla i serveix gustosament, malgrat que la fiscalia li ha demanat que arxivi el cas i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil li ha reiterat que no hi ha ingressos irregulars –Gómez va facturar un total de 17.000 euros en dos anys– i la càtedra a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) es va crear d’acord amb la normativa.
“Em fa molta pena”
La croada de Peinado té uns quants adeptes, entre els quals, García Castellón, que ha denunciat que el jutge era víctima d’una campanya d’assetjament i estava tot sol davant les ingerències del govern Pedro Sánchez. “No el conec personalment, però és una cosa evident. A mi, ell em fa molta pena, perquè està absolutament sol i, per tant, em puc imaginar com deu sofrir”, va dir, en una entrevista a Europa Press.
Potser els dos magistrats no es coneixen personalment –més enllà d’identificar-se en praxis similars–, però el 2019 Peinado es va presentar per ocupar la plaça de reforç a García Castellón al jutjat central 6 de l’Audiència espanyola. Finalment, va perdre davant Alejandro Abascal, que, tot i la seva joventut, estava molt ben connectat en l’òrbita conservadora i afí al PP.
Malgrat el revés, el fil d’unió amb García Castellón va reaparèixer uns mesos després, quan Peinado va encausar una dotzena de periodistes d’El Mundo, El País, l’ABC, la SER, RTVE, El Confidencial, El Español i La Vanguardia per haver publicat articles del sumari de l’operació Judes contra els CDR, que el jutge de l’Audiència espanyola mantenia en secret. Tanmateix, la causa no va anar més enllà del foc d’encenalls.
Missa, toros i PP
Peinado va esdevenir jutge a una edat inusual, a quaranta anys, gràcies a una figura que ja no existeix, la del tercer torn, que permetia a “juristes de reputada experiència” d’entrar a la carrera judicial amb un concurs de mèrits i no pas per oposicions. Ara, en la seva infància a El Tiemblo (Àvila), el jutge no volia impartir justícia terrenal. Es decantava més per la cosa divina, el sacerdoci –és un fervent seguidor del Crist de Medinaceli– i els brillants dels toreros. No és gens estrany veure’l encara en curses de braus a Las Ventas.
Com a magistrat, forma part de l’ala dura conservadora. No ha tingut mai alts càrrecs dins la judicatura amb tentacles i influències polítiques. La trajectòria es resumeix en places d’instrucció als jutjats d’Arenas de San Pedro, Talavera de la Reina, Getafe i Madrid. Ara, és innegable que simpatitza amb les sigles del PP. La seva filla, Patricia Peinado Toledo, n’és regidora a Pozuelo de Alarcón.
A més, en les querelles per injúries que ha presentat contra els seus crítics, entre els quals, Gabriel Rufián, Óscar Puente i Pablo Iglesias, la seva advocada és Guadalupe Sánchez Baena, que també és la representant legal en matèria civil de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador.
