“El jovent ens hem despertat, perquè n’estem fins als collons”

Fa un any, un vídeo de TikTok convocant els joves per anar plegats a la manifestació de la Diada sorprenia tothom, fins i tot els organitzadors. Però, veient l’èxit obtingut, enguany aquell fet espontani ja té una organització al darrere: l’Assemblea de Joves, vinculada a l’Assemblea Nacional Catalana, que ha convocat una concentració al Fossar de les Moreres per a anar junts cap a la manifestació.

Centenars de joves, molt joves, diria que fins i tot adolescents, s’han concentrat al fossar i han caminat pels carrers del Born fins a la Via Laietana, on s’han unit amb la columna Futur. Semblava que molts anessin uniformats, com si haguessin pactat com anar vestits: samarreta del Barça o de l’Assemblea i l’estelada penjada al coll, talment una capa de superheroi. Durant el recorregut s’han sentit càntics com ara “Puta Espanya i puta selecció”, “Ni França ni Espanya, Països Catalans”, “Els carrers seran sempre nostres” i “Puta Aliança i puta Orriols”.

“Som independentistes. Volem la llibertat del nostre país, i fins que no l’aconseguim no defallirem”, diu un dels joves a VilaWeb. Una amiga seva exclama que darrerament molta gent ha deixat de sortir al carrer a manifestar-se, i diu que cal recuperar-se. Ens explica que aquests darrers anys són els joves els qui sembla que van recobrant la il·lusió de sortir al carrer per la Diada, i hi troben a faltar la gent més gran. “Encara es girarà la truita i ara seran els joves que diran: ‘On són els més grans?’”, penso jo.

A mesura que vaig parlant amb més joves, m’adono que és un sentiment compartit. Tots tenen clar que no es poden quedar a casa. “Ja tocava, estem adormits! Hem de sortir al carrer!” em diu un jove. “Continuem igual o pitjor que el 2017. El jovent ens hem despertat, perquè n’estem fins als collons”, diu un altre. “És molt important, som nosaltres, els pròxims, som el futur. Serem els grans i tenim molt clars els nostres objectius, i la lluita n’és un” explica un altre jove.

L’Assemblea de joves també ho té clar. El secretari d’organització, Biel Parés, ens ho descriu així: “Cada dia tenim uns trens que van pitjor, tenim una educació que va pitjor, és impossible emancipar-se. I això té un culpable molt clar, que és l’estat espanyol. I els joves això ho veuen.” La preocupació per la llengua també s’hi ha fet molt present: “Actualment, el català és molt poc parlat entre joves i això és una cosa a reivindicar, també. És la independència, però el català és la nostra llengua, i tot el que té relació amb Catalunya, el nostre territori, la nostra nació, la nostra cultura”, ens diu una militant de l’Assemblea.

També semblen posar-se d’acord amb el fet que l’agressió de la policia espanyola contra el culer menor d’edat que, simplement, duia una estelada a Elx ha estat un revulsiu: “No paren de requisar-nos estelades, de prohibir de parlar la nostra llengua. I això, evidentment, al final cansa i hi ha un moment en què dius que ja n’hi ha prou.” Un altre afegeix: “Aquest any hi ha hagut bastants episodis de catalanofòbia i això ha fet despertar en els joves aquest sentiment i que avui siguem als carrers.”

De fet, els joves no s’han vist només a la manifestació de l’Assemblea Nacional Catalana, sinó que també han estat molt presents a la de l’Esquerra Independentista. I han estat cabdals en el grup de manifestats antifeixistes que han aconseguit d’expulsar un grup d’ultres de Núcleo Nacional que volia fer un acte a la plaça de Verdaguer de Barcelona. Ha estat impossible, no han pogut accedir a l’espai que ha estat ocupat de cop pels joves. 

Encara més: també un grup força gran de joves, acabada la manifestació a la plaça de Catalunya, s’han acostat als manifestants d’Aliança Catalana per fer-los saber que no hi eren benvinguts. En algun moment s’han vist imatges que podien semblar un punt naïf, amb joves cridant: “Boti, boti, boti, d’Aliança qui no boti.” Però els joves han demostrat que sabien molt bé què feien. Aliança Catalana no ha pogut entrar a la plaça perquè ells s’hi han oposat, i no s’han mogut ni un mil·límetre. Els joves s’han mostrat ferms. Entre ells, un noi negre, que, mirant-los a la cara, els ha ensenyat el carnet d’identitat, per demostrar-los que era tan català com ells. La tensió ha crescut fins al punt que la policia ha fet un cordó per a separar-los. Finalment, Sílvia Orriols ha hagut de sortir de la plaça de Catalunya escortada per més d’una desena de mossos. Els joves ho han aconseguit, i Orriols no ha pogut entrar a la plaça.

Durant molts anys, quan algú em demanava: “On són els joves?”, els deia: “Els joves, quan han estat més necessaris, han estat a primera línia.” Avui  ho han tornat a demostrar, en les manifestacions que hi ha hagut al país. Hi són. Potser ja és hora que la resta ens ho creguem. Hi ha futur.