Cues per a votar el 9-N del 2014, a l'institut la Salle de Gràcia, a Barcelona

La posició d’Ada Colau en relació amb el referèndum del primer d’octubre es va convertint en un serial. Tot i haver dit que, de moment, no cediria els locals municipals perquè no vol que hi hagi cap risc per als funcionaris de l’ajuntament, ahir va anunciar que sí que hi participaria i que aniria a votar. Els gests polítics tenen un pes molt important en els moments que viu el país. Ara com ara, no se sap quins seran els punts de votació, però el govern està preparat per a garantir el vot a tots els barcelonins, independentment de la decisió final de Colau.

Perquè el referèndum ha de ser ‘com sempre’. Aquesta és la premissa del govern i que tan famosa ha fet el vice-president Oriol Junqueras en les seves respostes sobre els preparatius del primer d’octubre. Volen que s’assembli tant com sigui possible a les últimes eleccions que s’han organitzat. Per això, un dels dubtes principals és com ho farà el govern per fer possible la votació a Barcelona sense el suport de l’ajuntament.

Observant les dades de les últimes eleccions, les espanyoles del 26 de juny de 2016, a Barcelona hi va haver 266 col·legis electorals distribuïts en deu districtes. D’aquests, més de vuitanta, un 30% del total, són de titularitat exclusiva de l’Ajuntament de Barcelona. Són centres cívics, casals, espais veïnals, biblioteques i entitats com ara l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona, el Parc Tecnològic Barcelona Nord i el Centre Municipal de Cultura Popular. El govern assegura que, si finalment no pot disposar-ne, ja té preparat un pla de contingència. ‘L’estratègia seria substituir aquests locals per uns altres de propietat de la Generalitat que siguin com més a prop millor’, expliquen a VilaWeb fonts del Departament d’Economia i Hisenda.

La voluntat del govern, doncs, és que el dia 1 vinent hi hagi la mateixa quantitat de locals que en les últimes eleccions. I asseguren que hi haurà facilitats per a votar a tot Barcelona. ‘La quantitat d’espais no serà cap problema. Cal tenir en compte que la Generalitat és la gran propietària d’espais a tot Catalunya.’

Titularitat compartida
Entre els altres col·legis electorals de Barcelona, un bon pessic són de propietat governamental o de la Diputació de Barcelona. En són exemples la xarxa d’escoles oficials d’idiomes, els edificis de la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, l’Institut del Teatre i l’Escola Superior de Disseny i d’Art ‘La Llotja’. Tanmateix, el gruix més gran és de col·legis, escoles i instituts que formen part del Consorci Educatiu de Barcelona. Aquest ens gestiona tots els centres educatius de la ciutat de Barcelona i té la participació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per bé que la Generalitat hi té més quota: un 60%.

És segur que el govern farà ús d’aquest privilegi per assegurar l’obertura de tots aquests espais, sobretot després del gest viscut en les últimes hores d’ahir. La consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, va assumir ahir la presidència del Consorci Educatiu de Barcelona en relleu de Lluís Baulenas, que és el secretari d’Ensenyament. Aquest moviment recorda al que va fer l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau en la consulta del 9-N, quan va assumir totes les responsabilitats administratives que podien implica una persecució de la justícia espanyola.

Una bona substitució dels locals, punt clau
Que les condicions del referèndum siguin les mateixes d’unes eleccions convencionals és una de les obsessions del govern, perquè no es pugui dir que es fa un segon 9-N. Aquell dia, a Barcelona hi va haver 149 col·legis electorals, més d’un centenar menys que en les eleccions espanyoles del 2016.

Com explicaven els politòlegs Seda Hakobyan i Alexandre Solano en aquest article, la ciència política estableix una relació entre la distància respecte del col·legi electoral i les probabilitats de votar. Per tant, si el govern vol seguir aquesta teoria i complir la voluntat de fer una votació ‘com sempre’, és cabdal que la substitució dels col·legis electorals que són de titularitat municipal sigui òptima. A Barcelona en les últimes eleccions, 1.136.502 persones van ser cridades a votar, una cinquena part de tot el Principat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]