El govern navarrès proposa de superar la zonificació educativa i reconèixer l’èuscar com a llengua pròpia de tot el territori

La presidenta del govern de Navarra, María Chivite, s’ha mostrat disposada a reformar el millorament del règim foral perquè l’èuscar sigui reconegut com a “llengua pròpia” de tot Navarra, més enllà de l’actual divisió territorial que en limita l’oficialitat. Chivite ha avançat que defensarà una reforma de l’article 9, que regula l’estatus del castellà i de l’èuscar.

La proposta s’ha anunciat just quan el parlament navarrès treballa en una ponència sobre una eventual reforma del millorament. Chivite hi ha de comparèixer aviat, però ja n’ha avançat el criteri a la sessió plenària: considera que l’èuscar ha de tenir un reconeixement legal en l’educació sense les barreres actuals de la zonificació. Ara com ara, l’article 9 estableix que el castellà és llengua oficial a tot Navarra i que l’èuscar solament té caràcter oficial a les zones bascòfones. Una llei foral determina quines són aquestes zones i en regula l’ús institucional i l’ensenyament.

Chivite ha defensat que el model D, és a dir, d’immersió en èuscar, s’ha anat estenent fora de les zones bascòfona i mixta, encara que sigui segons la demanda, i ha dit que calia superar aquesta barrera en l’educació pública. “No hi ha fronteres quan l’educació pública es converteix en element transmissor”, ha dit. La presidenta ha justificat la proposta per allò que considera una “absoluta normalització” de la convivència lingüística a Navarra. Segons Chivite, el coneixement de l’èuscar ha de ser a l’abast de tots els navarresos, “sense obligar ni imposar”, i l’escola hi ha de tenir un paper central.

També ha fet referència a la mobilització convocada dissabte passat a Pamplona per Euskalgintzaren Kontseilua, que reclamava condicions efectives per a poder viure en èuscar i la universalització del coneixement de la llengua. Chivite ha dit que compartia aquest objectiu, sobretot en l’àmbit educatiu. Les reaccions no s’han fet esperar. El PSN ha avalat la posició de Chivite i ha insistit que la manera de “despolititzar” l’èuscar era acostar-lo a la ciutadania per mitjà de l’educació, el coneixement i la pluralitat.

EH Bildu ha qualificat l’anunci de “molt bona notícia” i de “inflexió”. La diputada Eneka Maiz ha remarcat que era la primera vegada que el PSN acceptava de reformar l’article 9 del millorament, si bé ha advertit que caldrien concrecions i compromisos efectius. Geroa Bai ha estat més exigent. Ha recordat que la llei foral de l’èuscar ja reconeixia explícitament el caràcter de llengua pròpia de l’èuscar a Navarra i ha demanat un pas més ambiciós: establir l’oficialitat de l’èuscar a tot el territori.

Kontseilua ha rebut les paraules de Chivite amb “alegria mesurada”. La secretària general de l’entitat, Idurre Eskisabel, ha dit que el reconeixement de l’èuscar com a llengua pròpia seria un pas endavant, però ha insistit que el mínim pas per a avançar de debò seria oficialitzar la llengua a tot Navarra. També ha demanat que les paraules es tradueixin en mesures concretes, sobretot per a garantir l’extensió del model D.