El gest de Ximo Puig que desautoritza el PSC

TEMA DEL DIA
Unitat. La perseverança del president Quim Torra comença a fer forat davant un govern espanyol que continua inamovible en la seva estratègia centralitzadora de la gestió del coronavirus 2019 i de prioritzar l’economia a la vida de les persones. La unitat que demanava Pedro Sánchez per fer front al coronavirus es va començar a esberlar ahir amb la conferència de presidents autonòmics, on es van sentir les primeres discrepàncies frontals a aquesta estratègia. Fa una setmana, tots els presidents autonòmics menys Torra havien signat un document de suport al govern espanyol. La presumpta unanimitat només ha durat set dies. Algunes crítiques procedeixen de comunitats governades pel PP i, per tant, poden formar part d’una estratègia de desgast, com la que protagonitza la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. O la del president de Múrcia, Fernández Lóperz Miras, que ha demanat per escrit al Ministeri de Sanitat el confinament de la seva comunitat, com va fer Torra, fa deu dies, i va ser amenaçat pel govern espanyol d’expulsar-lo de la vida política. En canvi, el govern espanyol s’ha mostrat força més moderat amb les comunitats governades pel PP i de moment no hi ha hagut cap amenaça.

Però també hi ha crítiques com la del president Ximo Puig, que malgrat compartir sigla amb Sánchez, no ha dubtat a qualificar d’insuficients les mesures adoptades pel govern espanyol i denunciar la manca de subministraments mèdics i sanitaris, centralitzats pel Ministeri de Sanitat i que no arriben a les comunitats autònomes. Arran d’aquest blocatge, Puig ha decidit d’obrir la ruta de la seda i enviar dos avions a la Xina per comprar material sanitari per als hospitals valencians. El gest de Puig no pot ser desqualificat de partidista perquè pertany al mateix partit que Sánchez, ni tampoc és politiqueria, perquè la necessitat és palpable. És el gest d’un president que reacciona davant una emergència, prenent decisions, al marge d’un govern espanyol desbordat per una crisi que el supera. Com, al seu dia, va fer Francina Armengol demanant el tancament de les Illes, cosa que ha aconseguit, tot i que no ha aturat l’activitat econòmica.

En l’àmbit polític, la decisió de Puig trenca el fals relat que la solució a aquesta crisi requereix el segrest de les competències autonòmiques amanit per un discurs tronat sobre la unitat d’Espanya. El lema ‘Este virus lo paramos unidos’ fa aigües per tot arreu, ha quedat superat per la realitat. Però el gest del president valencià també posa en evidència les crítiques del PSC cap al president Torra, perquè Ximo Puig demana el mateix que el president de Catalunya i fins i tot va més enllà, enviant unilateralment dos avions. A Catalunya, el PSC, amb els comuns com a claca, ha acusat Torra d’aprofitar la crisi per fomentar l’independentisme, de fer politiqueria, electoralisme i partidisme, per haver defensat el tancament de Catalunya i fer una aturada de país, mesures que com més dies passen més necessàries són. És sorprenent que la suposada esquerra catalana critiqui un president i l’acusi de ser de dretes per defensar els drets dels treballadors i posar la salut de la gent per sobre de l’interès econòmic. Aquesta crisi està canviant moltes coses.

Al conjunt de l’estat espanyol, les xifres del coronavirus continuen disparades: 4.500 nous infectats confirmats en vint-i-quatre hores i 4.500 casos nous registrats en un dilluns que ha tornat a ser laborable per a molta gent. El govern espanyol està clarament desbordat, com han demostrat les intervencions de Pedro Sánchez d’aquest cap de setmana, però en lloc de rectificar manté la seva estratègia trufada de gesticulacions militars que, si més no a Catalunya, no generen confiança, sinó més aviat distància. La figura de Torra creix durant aquesta crisi perquè el president parla de mesures concretes, amanides de sentit comú i avalades científicament. Tothom sap que Torra no vol repetir com a candidat i per això les crítiques d’electoralisme que li fa el PSC no fan efecte. I tothom sap que no és un home de partit, ni tan sols un polític, i atacar-lo barroerament només el reforça. A vegades sembla que el govern espanyol no accepti confinar Madrid i Catalunya per no donar-li la raó a Torra.

MÉS QÜESTIONS
Compromís demana la suspensió de la feina presencial no essencial. El síndic de Compromís a les Corts, Fran Ferri, ha mostrat el suport a la petició oficial que ha fet la Generalitat al govern espanyol de suspendre la feina presencial no essencial com a mesura més eficaç per a contenir els contagis pel coronavirus 2019. Ferri ha recordat que el fet que milers de treballadors de sectors no essencials hagin anat a treballar aquesta setmana no ajudava pas la lluita contra el coronavirus. En canvi, ha afegit, tots els experts recomanen de reforçar el confinament per aplanar més ràpidament la corba de contagis. Per Ferri, la salut ha d’estar per damunt de tot i ha demanat que el govern espanyol ampliï les mesures per a combatre el coronavirus suspenent totes aquelles feines presencials que no siguin considerades essencials. Finalment, ha llançat un missatge d’ànim a la ciutadania que pateix les dures conseqüències de la pandèmia i d’agraïment a tots els treballadors dels centres sanitaris i altres serveis bàsics que són en primera línia aportant la seva vàlua per a sortir d’aquesta situació com més aviat millor.

El govern valencià rep el primer pagament de les bestretes. El Ministeri d’Hisenda espanyol ha fet arribar al govern valencià el primer pagament de les bestretes del sistema de finançament, 1.434 milions d’euros dels 2.867,08 anunciats per a donar liquiditat a les comunitats autònomes i les ciutats autònomes perquè puguin fer front a la crisi del coronavirus 2019. Dels 1.434 milions que es repartiran en aquest primer pagament, al País Valencià li corresponen uns 112 milions. La segona meitat es pagarà al voltant del 17 d’abril, si no hi ha canvis en la previsió. De tota manera, el president de la Generalitat, Ximo Puig, també ha exigit al govern espanyol d’avançar el 50% de la liquidació del 2018 i la liquidació del FLA ordinari i l’extraordinari per pagar les pimes i alleugerir la tensió de tresoreria que tenen. El Ministeri d’Hisenda espanyol ja va avançar que estudiava la possibilitat d’avançar a les comunitats que ho demanessin una part del pagament de la liquidació de l’exercici del 2018, que s’ha de fer el 2020 i que, en condicions normals, s’abona a la meitat de l’any. Per la seva banda, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, va explicar que aquests diners es destinarien a dotar de recursos el sistema sanitari contra el coronavirus, als ajuts que necessiten les famílies més vulnerables i a ajudar que els autònoms i les petites i mitjanes empreses salvin la situació.

Més per Menorca reclama el confinament total per a salvar la temporada d’estiu. Més per Menorca ha reclamat a la presidenta, Francina Armengol, el confinament total de les Illes ara per tal de poder funcionar a l’estiu i que es pugui treure el màxim rendiment a la temporada turística. El partit vol que es limitin els moviments de totes les empreses que no siguin de serveis essencials, com ara, les del sector de la construcció. En cas contrari, els ecosobiranistes creuen que l’impacte sobre el turisme pot ser més important, segons que ha explicat la portaveu del Grup Mixt, Sílvia Tur. A les Illes encara hi ha pocs casos de Covid-19, però l’economia és totalment estacional i, segons Més per Menorca, ‘paga la pena paga la pena fer ara un confinament total a canvi de poder-nos recuperar abans’. El diputat Josep Castells ha criticat que el govern espanyol sigui incapaç de prendre mesures adaptades a cada comunitat autònoma i ha lamentat que la presidenta Armengol no s’hagi mullat en la seva resposta, limitant-se a dir que el govern ho estudiava. Els menorquinistes demanen a Armengol una actitud més proactiva en aquesta qüestió.

Andorra aprova per unanimitat la llei per a fer front al coronavirus. Tots els grups parlamentaris amb representació al Consell General d’Andorra han votat a favor de les lleis òmnibus i d’estat d’alarma i d’emergència, les quals s’han votat per assentiment en una sessió marcada per l’excepcionalitat del moment i en què només han assistit catorze consellers. Tots ells han coincidit a assenyalar que esperaven que l’estat d’alarma no s’hagués d’activar per la pandèmia del coronavirus 2019 i que les mesures econòmiques urgents fossin efectives, tot i que han avisat que segurament en caldrien més en un futur. Aquestes iniciatives són la injecció de 200 milions d’euros a les empreses, facilitar ajuts als autònoms, exoneracions dels lloguers dels locals i salaris per a pares i mares que hagin de tenir cura dels fills, entre més. Pel que fa al projecte de llei qualificada dels estats d’alarma i d’emergència, el cap de l’executiu andorrà, Xavier Espot, ha recordat que el fet que s’aprovés no volia dir que el mecanisme s’hagués d’activar de manera immediata, sinó que l’objectiu és que el govern del país compti amb ‘les eines necessàries’ per si cal fer-ho, en el cas que les mesures de confinament actual no fossin suficients per a contenir l’avenç del virus.

LA XIFRA
El 29,96% de les màscares que ha repartit el Ministeri de Sanitat espanyol han anat a la comunitat autònoma de Madrid, la que té més infectats. El 12,69% han estat enviades a Catalunya, el 6,88% al País Valencià i l’1,22% a les Illes.

TAL DIA COM AVUI
El 23 de març de 1933, Hitler presenta al parlament la llei de plens poders per la qual totes les institucions parlamentàries alemanyes se sotmetran al control del Partit Nazi en un procés anomenat ‘Gleichschaltung’, que vol dir ‘coordinació’.