Ciutadans ha anat avui més lluny encara al parlament. Ho ha fet amb un gest que pot ser vist com una rebequeria, però que és molt preocupant, tant pel que significa com perquè ha estat molt pensat i calculat. La retirada d’un llaç groc d’un escó del parlament ha estat una escenificació de menyspreu a la segona autoritat del país, el president del parlament, i als companys de l’hemicicle, i ha estat un aval televisat a les accions dels ultres, fent de mirall mediàtic i polític dels encaputxats de Canet de Mar, dient-los que ells són dels seus, mimetitzant el gest dels grups que pul·lulen per pobles i ciutats de nit, tapant-se la cara, arrencant tots els llaços grocs que poden.

El ple d’avui era previsiblement de tràmit, amb l’únic element d’interès mediàtic del president Quim Torra prenent lloc per primera vegada del seu escó en una bancada del govern buida perquè els consellers no han pogut prendre possessió pel blocatge del govern espanyol. En un dels escons del govern, hi havia un llaç groc, just davant del seient que acostuma a ocupar Inés Arrimadas. El diputat Carlos Carrizosa l’ha tombat, i la diputada de la CUP Natàlia Sànchez l’ha recollit i li ha donat a Elsa Artadi, que l’ha tornat a col·locar. Això ha sulfurat Carrizosa, que ha demanat la paraula, situant-se en l’escó d’Arrimadas, que en aquell moment no hi era. La cap de l’oposició ha esquivat el moment del fangar i ha tornat al seu lloc just quan la brega ja amainava, quan el ple ja s’havia suspès.

Amb el record encara molt recent de la violència amb què un grup d’ultres encaputxats va irrompre a la platja de Canet de Mar dilluns arrencant creus grogues i agredint els qui els ho intentaven impedir, Carrizosa ha fet el mateix. Ha demanat a Torrent ‘que es tregui’ el llaç groc. Però no ha estat una petició, perquè tot seguit ha afegit: ’Si no, ho farem nosaltres’. És a dir, Ciutadans passant per damunt de tot, violentant el funcionament del parlament, menystenint l’autoritat del president del parlament. Perquè Torrent li ha dit: ‘Vostès no trauran res’. I al cap d’un minut Carrizosa ha dit ‘doncs nosaltres el traurem’, i ha agafat de mala manera el llaç de l’escó i l’ha llançat enmig de dos escons buits de la seva bancada. I tots els diputats de Ciutadans, aplaudint i somrient.

Carrizosa ha fet un gest amb un doble missatge: d’una banda, que el president del parlament no té autoritat perquè és ‘dels altres’, dels ‘dolents’, en paraules recents d’Albert Rivera; i de l’altra, és una incitació als que surten de cacera de llaços grocs (i que ho fan amenaçant i agredint els qui se’ls posen al davant) a continuar-ho fent, més que mai, perquè ells estan disposats a fer el mateix en seu parlamentària, burlant-se del president del Parlament de Catalunya. Carrizosa i Ciutadans han fet una crida renovada des de l’hemicicle, un nou ‘a por ellos’, que té el propòsit de fer realitat aquell mantra que han vingut repetint des de la seva creació, fa una dotzena d’anys, que era que Catalunya és una societat fracturada. Aquest és el seu propòsit.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]