El disseny de la claveguera: com funcionava l’operació Catalunya?

  • Els artífexs de la policia política de Fernández Díaz contra l'independentisme han acabat barallats i revelant-ne l'existència

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
07.07.2016 - 22:00

Les clavegueres de l’estat tenen forma, noms i cognoms, organització i objectius. Aquesta setmana el sinistre comissari Pepe Villarejo ha admès en una declaració davant un jutge l’existència d’una anomenada ‘operació Catalunya’ de la policia espanyola per a controlar polítics independentistes. I de retruc ha confirmat unes informacions publicades per ElDiario.es i El Confidencial el 2014 sobre l’existència d’una unitat especial de la policia, formada poc després de l’arribada del PP al poder, a final del 2011, en què Villarejo feia i desfeia i que era integrada, pel cap baix, per una trentena d’agents. Fernández Díaz va col·locar homes de la màxima confiança en la direcció de la policia i els va confiar una tasca prioritària per a l’executiu de Rajoy: combatre l’independentisme català.

Amb aquest objectiu, van crear una estructura dins la policia, dins de la direcció adjunta operativa (DAO), que tenia el propòsit de furgar en l’activitat de polítics de CDC i ERC per mirar de trobar draps bruts que els poguessin desacreditar en ple auge del procés independentista. Era una unitat especial, una policia política, que funcionava en secret dins mateix del cos i que el Ministeri d’Interior sempre va negar que existís. Actuava amb secretisme, extrajudicialment i, segons el contingut de les informacions publicades, els agents que l’integraven s’extralimitaven en les competències.

Eugenio Pino.
Eugenio Pino.

La DAO, que feia de paraigua i de pantalla de la unitat antiindependentista, era dirigida per Eugenio Pino, un home de la màxima confiança de Fernández Díaz. Pino era el número dos de la policia, mà dreta del director general, Ignacio Cosidó. Pino, antic cap dels antiavalots durant l’època de José María Aznar, es va convertir en director de la DAO  amb el nou govern del PP i, segons les fonts que cita ElDiario.es, és l’ideòleg de la unitat especial contra l’independentisme, perquè la qüestió catalana és una de les seves fixacions. L’altra és dotar la policia de més poder en afers d’intel·ligència i també de donar-li una certa pàtina de militarització, amb la modificació de les insígnies dels uniformes perquè s’ajustessin més al codi militar, amb la imposició d’un càntic en honor dels caiguts, etc.  Dins la DAO, i com a responsable de la unitat d’afers interns, Marcelino Martín Blas-Aranda era l’home de confiança de Pino. I entre tots es movia Villarejo, fent i desfent segons com li convenia.

L’informe fantasma
És a aquesta unitat especial de la policia contra l’independentisme a qui s’atribueix aquell esborrany d’informe fantasma de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Econòmica (UDEF) contra Artur Mas i Jordi Pujol que va publicar El Mundo pocs dies abans de les eleccions catalanes del novembre del 2012. En aquell cas, per l’oportunitat política, el procediment va consistir a passar la informació intoxicadora a un mitjà de comunicació disposat a publicar-la ràpidament, per més que no tingués consistència; per anar de pressa, per mirar d’influir en unes eleccions que eren decisives en el procés independentista català. El piulet del director del diari d’aleshores passaria a la història:

En uns altres casos, els membres de la unitat antiindepedentista passaven la informació a les unitats policíaques que efectivament s’haurien d’haver encarregat de la investigació, de tal manera que esborraven la seva participació abans que les dades arribessin al jutjat. Aquest era l’esquema del modus operandi.

Maniobres a la unitat d’afers interns
Perquè una part dels agents que s’encarregaven d’investigar els polítics independentistes pertanyien a una unitat que no tenia pas aquesta atribució: la unitat d’afers interns (UAI), dirigida per Marcelino Martín Blas-Aranda. Aquesta unitat té la funció d’investigar conductes delictives d’uns altres agents de la policia, no pas d’investigar suposats casos de corrupció o delictes econòmics. Per això va sobtar fa un parell d’anys la informació que va publicar ElDiario.es segons la qual la policia cercava agents per a vacants a la unitat d’afers interns en què es demanava de tenir coneixements sobre ‘el crim organitzat, la delinqüència econòmica i fiscal, l’emblanquiment de capital…’ i, a més, haver treballat en grups d’investigació i tenir coneixement de ‘llengües cooficials a Espanya’. Uns requisits que no encaixen amb el perfil dels agents que es necessiten per a una unitat que s’encarrega d’investigar els altres agents.

Aquests agents de la unitat d’afers interns eren els qui dins el cos especial dedicat a combatre l’independentisme treballaven sobre el terreny. No se sap quants en formaven part, entre més coses perquè el Ministeri d’Interior just el 2012 va deixar de facilitar als sindicats el nombre d’agents dedicats a afers interns. L’última dada era de cent seixanta.

A més de la unitat d’afers interns, la unitat de planificació estratègica de la policia, posada en funcionament pel director general de la policia, Ignacio Cosidó, aportava també agents a la unitat especial de l’operació Catalunya, una trentena.

El perfil obscur de Villarejo
En les investigacions contra l’independentisme català també hi col·laborava el comissari José Villarejo. Un perfil publicat pel diari El Mundo el definia com ‘el comissari més obscur’ de la DAO. ‘És un comissari, però no té comissaria. És un comandament policíac, però no té càrrec orgànic dintre de l’estament. José Villarejo és un policia veterà que es troba de “serveis especials”. Adscrit a la Direcció Ajunta Operativa (DAO), però realment no depèn de ningú. Fa i desfà. Des del segle passat, apareix relacionat amb assumptes d’allò més escabrosos, i tots amb vinculacions polítiques’, explicava l’article. El comissari va rebre el 2014 una condecoració de les mans de Fernández Díaz pels seus serveis a l’estat, especialment per les maniobres fetes a Catalunya.

Visita de comissaris a Barcelona
Les maniobres de la ‘policia patriòtica’, aquell any 2012, van fructificar amb l’informe fantasma de la UDEF (perquè la UDEF sempre va negar que fos seu) contra Mas i Pujol. Però ja abans havia actuat. Dos comissaris de la policia van venir a Barcelona per mirar de convèncer els fiscals anticorrupció de Catalunya que calia escorcollar tan aviat com fos possible la seu de CDC pel cas Palau. Fernández Bermejo i Sánchez Ulled no hi van accedir perquè van veure que els nous indicis que tenien eren molt febles. Un dels comissaris que va pressionar fou José Luis Olivera, cap de la UDEF des del govern del PSOE i, en el moment de la reunió, director del Centre d’Intel·ligència contra el Crim Organitzat, un càrrec pel qual en teoria no tenia vinculació amb la investigació. Olivera és també un policia molt pròxim a Fernández Díaz. En aquella reunió, l’altre comissari era justament Marcelino Martín Blas-Aranda, el director de la unitat d’afers interns.

Una mica més tard, encara el 2012, van tenir un paper actiu en un altre cas que sí que va acabar judicialitzat, el dels negocis de Jordi Pujol Ferrusola. La confident fou la seva ex-amant, María Victoria Álvarez, que abans de fer la declaració al jutge va rebre la visita de dos policies a Barcelona. Els dos agents eren de la unitat de drogues i de crim organitzat, diferent de la UDEF i que no s’encarrega tampoc d’investigar casos de corrupció. Això va passar un cop Álvarez ja havia parlat amb Jorge Moragas, amic seu i cap de gabinet de Mariano Rajoy. En un dels SMS que temps després es van fer públics i que s’havien bescanviat a final del 2012, Moragas va dir a Álvarez, sobre el que sabia de l’activitat presumptament delictiva del fill gran de l’ex-president: ‘Si fessis una entrevista i ho expliquessis tot, salvaries Espanya.’

La connexió amb el #FernándezGate
Tota aquesta activitat i l’existència de la unitat de policia política van passar desapercebudes fins la tardor del 2014, quan El Confidencial, primer, i després ElDiario.es en van informar. Fernández Díaz ho va negar. I quan el ministre negava això feia ben poques setmanes que s’havia reunit amb el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, al seu despatx de Madrid per conspirar contra polítics d’ERC i de CiU. En els enregistraments de les converses difosos pel diari Público abans del 26-J se sent com el ministre i De Alfonso parlen, el 16 d’octubre, d’una informació falsa sobre un suposat compte del batlle de Barcelona d’aleshores, Xavier Trias, a Andorra. Una informació que tretze dies després, poc abans del 9-N, va publicar el diari El Mundo. I que es va demostrar falsa. És una informació que s’atribueix també a aquesta unitat especial de la policia.

La guerra de comissaris: la claveguera es col·lapsa
Tant l’escàndol per la filtració de les converses conspiratives entre De Alfonso i Fernández Díaz com la confirmació per part del comissari Villarejo de l’existència de l’operació Catalunya han esclatat ara, enmig d’una batalla entre comandaments de la policia espanyola. Els qui eren aliats en l’operació Catalunya, fonamentalment Martín Blas-Aranda i Villarejo, han esdevingut enemics. Una ruptura que ja va començar el 2012 mateix i que s’ha d’entendre en clau de successió.

La UAI investigava des del 2012 l’anomenada operació Emperador d’emblanquiment de capital per part de la màfia xinesa. Durant el procés es van elaborar uns quants informes i en alguns s’esmentava el fill de Villarejo. Finalment no fou encausat, però el comissari, segons que van relatar fonts policíaques, va jurar venjança contra el director de la UAI: Martín Blas-Aranda. A més, José Villarejo apareix en el cas Nicolay, que pretén descobrir qui va ser l’individu que el 20 d’octubre de 2014 va fer un enregistrament il·legal on se sent Martín Blas-Aranda, l’inspector Rubén López i dos agents del CNI parlant de les actuacions sobre Francisco Nicolás Gómez Iglesias, el ‘petit Nicolás’.

‘Gestions secretes’ per al PP, el ‘petit Nicolás’…
En aquell moment, dins el cos se sabia que Martín aspirava a substituir al capdavant de la DAO Eugenio Pino quan es retirés. I en aquest context Villarejo acusava Martín de voler-lo coaccionar per evitar que el comissari revelés l’existència de ‘gestions secretes per a la direcció del PP’. Segons Villarejo, el cap de la UAI, investigava per al partit de Rajoy les proves que Bárcenas encara no havia lliurat al jutge Ruz, de manera que facilitava la defensa del PP.

S’havia declarat la guerra. Fernández Díaz i Pino van pactar el cessament de Martín Blas-Aranda l’abril del 2015.  La seva destitució, però, no va acabar les hostilitats. Aquell any, Martín va respondre sol·licitant la detenció de Villarejo i els encausaments de Pino i de la seva mà dreta, José Ángel Fuentes Gago, l’home que havia propiciat les trobades entre Fernández Díaz i Daniel de Alfonso. Martín els acusava de ser darrere el cas d’enregistraments polèmics relacionats amb el ‘cas Nicolay’, el que ara és a judici, el de les cintes del 2014 en les quals el cap de la UAI parla amb dos agents del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) sobre l’operació. Fins que li ha tocat parlar a Villarejo en el judici, i s’ha fet visible del tot l’operació Catalunya. L’independentisme, l’obsessió de Rajoy, Fernández Díaz, Eugenio Pino, Villarejo, Martín Blas-Aranda i companyia, que va portar la policia a construir una complexa xarxa de clavegueram que ara s’ensorra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any