El dia que tot el cel va caure sobre el Baix Segura

Del vespre de l’11 de setembre de l’any passat a la matinada del 12, la pluja no va saber ploure al País Valencià. Va ploure massa i va ser una catàstrofe. I encara va continuar plovent un parell de dies més. I encara un altre. Fa anys que ningú porta la pluja a escola al País Valencià i plou a batzegades. Amb mala lletra i faltes d’ortografia. El resultat de tot allò d’aquell dia d’ara fa un any van ser sis persones mortes i unes destrosses valorades en uns 2.500 milions d’euros. Avui les petjades del temporal encara són visibles en alguns llocs, tot i que la majoria de famílies han pogut reconstruir les llars i les infrastructures esbutzades ja tornen a ser a lloc.

Un nou nom per a un vell fenomen

Ja feia uns quants dies que els meteoròlegs alertaven que s’acostava una mena de fi del món, que deien que el cel s’obriria sobre el país i deixaria caure tota l’aigua que emmagatzemava. Mostraven mapes amb colors amenaçadors i parlaven d’una DANA. Ràpidament aquest acrònim va substituir la terminologia de gota freda ja coneguda per inundacions passades i va passar a formar part del llenguatge habitual. El significat de DANA és Depressió Aïllada en Nivells Alts.

Les comarques més afectades van ser el Baix Segura i la Vall d’Albaida, també les Marines, la Safor i el Camp de Morvedre van rebre els embats de successives tempestes i aiguats de manera contundent. Encara que, entre l’11 i el 14 de setembre, d’una manera o una altra, el temporal va agranar tot el país.

El riu Clariano engoleix el barri de la Canteteria

El primer esglai el va donar el riu Clariano al seu pas per Ontinyent. Feia moltíssimes hores que plovia amb força riu amunt i, de bon matí, el dijous 12 de setembre, el riu va eixir de mare i es va apoderar de tot allò que va trobar. Les casetes modestes del barri de la Cantereria van quedar totes negades amb aigua fins als sostres. Algunes imatges del recat de persones muntanya amunt eren esfereïdores.

El batlle del municipi, Jorge Rodríguez, va dir que aquestes cases no es podien reconstruir, que l’ajuntament les adquiriria i ajudaria les persones que hi residien a aconseguir un nou habitatge. El ple municipal ho va aprovar el mes d’abril passat. La intenció expressada per Rodríguez era convertir tota la llera del riu en un parc inundable i allunyar el perill dels habitants. També el vici-president tercer i conseller d’habitatge, Rubén Martínez Dalmau, es va comprometre fa uns mesos a treballar en un pla de regeneració del barri.

Un any després, algunes persones han marxat de la Cantereria, però encara hi ha veïns vivint en les cases que el riu va negar.

Els danys ocasionats pel Clariano es van deixar sentir per tota la comarca de la Vall d’Albaida. A Aielo de Malferit  la força de l’aigua es va endur el Pont d’Allà Baix, una construcció del segle XVI a través del qual s’accedia a la central hidroelèctica.  Una exposició fotogràfica recorda ara com va succeïr.

El baix Segura, el mar

A la vegada que hom ja calculava els danys causats pel Clariano, el riu que preocupava era el Segura, que amenaçava d’arrasar tota la Vega Baixa. El mateix dijous de bon matí va començar a desbordar-se aigües amunt, en municipis de Múrcia i, de manera implacable, una làmina d’aigua i fang va anar envaint municipis com Almoradí, Benejússer, Callosa d’en Segura, Oriola, Redovà i Rojals. La majoria d’aquestes poblacions tenen nuclis de cases molt disseminades per l’horta i en pedanies.

La inundació avançava, el riu es trencava en alguns punts i no deixava de ploure. La policia, els bombers, protecció civil i, fins i tot, l’exèrcit espanyol van haver d’ajudar persones aïllades a les cases, que no podien eixir-ne per buscar refugi. Els rescats es feien en camions, en tot-terrenys i en llanxes pneumàtiques. També en helicòpter.

La vega del Segura és una extensió de terreny amplíssima, molt plana. Alguns municipis, fins i tot, estan per sota del nivell del llit del riu. Això complica moltíssim el desguàs. Les cròniques periodístiques improvisades parlaven de carrers convertits en rius i d’extensions de camps de conreu convertits en mars navegables.

La imatge d’un camió dels bombers circulant per un aparent mar continu que van difondre un membre de protecció civil:

🎥No es un camión de bomberos circulando por el mar, es un camión de bomberos circulando por una carretera de la Algorfa, las imágenes hablan por si solas, desbordamiento del rio Segura!! pic.twitter.com/pfBfmZliJ7

— Jordi (@ea3hmz) September 14, 2019

Les imatges que queden d’aquells dies ja formen part de l’imaginari dels episodis de gotes fredes del Mediterrani: persones evacuades, rescats complicats, cases amb tot destrossat, carreteres tallades i un munt d’objectes surant per qualsevol lloc.

Així estava Almoradí el 14 de setembre:

¡Histórico! Esta mañana (14/09/2019), vistas aéreas del municipio de #Almoradí (#Alicante). @chsriosegura @aquilatierratve @avamet @AEMET_Esp. Vídeo: Karin CP. pic.twitter.com/yuszkE4dI8

— MeteOrihuela (@MeteOrihuela) September 14, 2019

Tota l’aigua del món en tres dies

Les xifres de pluja precipitada fan feredat. Segons l’Agència Estatal de Meteorologia, entre el 12 i el 13 de setembre van caure 521 litres per metre quadrat a tota la vega. Només a Oriola, en dues hores, el 13 de setembre van caure 200 litres per metre quadrat, i en tot el dia, 425. Això és el doble de la quantitat de pluja d’un any sencer a Oriola.

I sota aquestes aigües, els béns i les vides de milers de persones. Només a la comarca del Baix Segura es van inundar 3.000 habitatges. A aquest recompte s’han d’afegir els camps de conreu, els vehicles i els negocis arrasats.

La reconstrucció i els diners que no arriben

Diverses administracions han compromès una bossa total de 300 milions d’euros. La Generalitat en va pressupostar 122. Segons que acaba de fer públic el Consell, fins ara n’han executat el 80%. En canvi, dels 118 que havia promès la Unió Europea, n’han arribat poc més de 10. Tampoc no acaben d’arribar els poc més de 60 milions promesos pel govern espanyol.

Ahir mateix, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar un nou pla per a revifar la comarca del Baix Segura.

Després de la pluja, i mentre els veïns afectats treien mobles i neveres i televisors al carrer perquè s’assequessin, en una imatge que es repeteix cíclicament, els experts en clima i en urbanisme tornaven a posar damunt la taula la necessitat de repensar la manera en què es construeix. Es repetia la cançoneta que edificar en barrancs i llits secs no és una bona idea i es tornava a definir el significat de rambla, per exemple.

Coincidint amb l’aniversari de les inundacions més feréstegues del riu Segura d’aquests darrers cent quaranta anys, a Oriola s’han reunit un grup d’experts de primera línia per a parlar de clima, d’infrastructures, de mesures d’embassaments i de riscs geològics.

Mentrestant, els veïns del Baix Segura recorden aquests dies què els va passar fa un any quan, el riu va ser la mar. Esperen que els acaben d’arribar els ajuts per a refer-se, i miren el cel, perquè saben que els tornarà a passar.