Diumenge el rei d’Espanya Felipe VI tornarà a Catalunya per inaugurar el Mobile World Congress. El Borbó assistirà a l’acte inaugural que es farà al Palau de la Música, en un context de màxim enfrontament institucional entre Catalunya i Espanya. En la memòria col·lectiva, el record de la compareixença televisiva, l’endemà passat de la violència policíaca de l’1 d’octubre, en què donà carta blanca al govern i als aparells de l’estat per a reprimir la voluntat democràtica dels catalans. Una actuació que molta gent va relacionar amb el dia que Felipe VI se la va jugar a Catalunya i va sortir-ne amb la cua entre cames: el 26 d’agost, ara fa mig any, a la manifestació organitzada després de l’atemptat de la Rambla.

L’atemptat gihadista del 17 d’agost va causar una gran commoció entre la població que es va acabar expressant amb la manifestació multitudinària convocada per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Era un dissabte, el 26 d’aquell mes, i el govern i el rei espanyols van considerar que podia ser una oportunitat d’encapçalar una mobilització ciutadana a Catalunya després de moltes manifestacions a favor de la independència. L’una cosa no tenia a veure amb l’altra, però l’intent dels aparells de l’estat d’empastifar l’actuació dels Mossos d’Esquadra arran de l’atemptat va indignar els ciutadans.

Operació maquillatge
Aquest era el caliu amb què arribava un dissabte de manifestació amb el lema ‘No tenim por’ i amb l’anunciada presència de Felipe VI i Mariano Rajoy. La polèmica era inevitable. La seva presència va ser entesa com una operació de maquillatge per molta gent i per entitats que fa molts anys que denuncien la implicació de l’estat espanyol i la monarquia en el comerç d’armes a països en conflicte. Fou així com es va organitzar una protesta amb cartells que denunciaven aquesta hipocresia: ‘Felipe, qui vol la pau no trafica amb armes’, per exemple. La manifestació s’havia organitzat en tres blocs: un de familiars de víctimes, serveis d’emergències i algunes entitats de pau; un de polítics de partit i institucions; i un de la resta d’entitats i ciutadania. Aquell vespre, una fotografia havia corregut per desenes de milers de pantalles. I constatava el fracàs d’aquella operació maquillatge.

David Minoves (fotografia d’Albert Salamé).

La va fer la fotògrafa Sònia Pau, d’El Punt Avui. Seguia la trajectòria de Felipe VI per situar-se al lloc que tenia reservat a la capçalera del segon bloc. El protagonista de la fotografia, David Minoves, ho explica així, ara que han passat uns mesos: ‘Érem quatre o cinc que teníem un lloc al primer bloc com a representants d’entitats que treballem per la pau. Jo hi era com a president del CIEMEN. Vam agafar uns cartells dels que es repartien entre la gent. Jo vaig agafar aquell dirigit al rei. A diferència de les altres personalitats, el rei va voler passar pel mig del primer bloc i saludar la gent que hi havia. Ens vam col·locar amb les pancartes alçades i, de sobte, va arribar el rei allà on era jo i es va quedar mirant la pancarta. I després a mi, amb cara molt seriosa. Va tornar a mirar la pancarta, es va girar i va continuar saludant.’

La mirada fulminant i la persecució
Minoves recorda la mirada del personal de seguretat que acompanyava Felipe VI: ‘Va ser fulminant.’ El president del CIEMEN explica que va compartir a Twitter aquella fotografia que havia fet Sònia Pau i que pocs minuts després, ‘el temps d’arribar amb la marxa a la plaça de Catalunya’, va tornar a mirar el telèfon mòbil i la imatge s’havia escampat de manera espectacular. ‘Una bogeria’, diu Minoves. Per ell, el fet concret de la fotografia tenia poca importància, però l’esclat a les xarxes i a molts mitjans que se’n van fer ressò era simptomàtic d’un estat d’ànim força generalitzat. ‘També vaig rebre una allau d’insults i amenaces. I l’extrema dreta mediàtica va dedicar-se a cercar informació sobre mi fins que va trobar allò que per a ells era una mina’, explica. Es refereix a informacions sobre un acte amb Arnaldo Otegi organitzat pel CIEMEN a Barcelona feia més d’un any. Aquests mitjans van fer reportatges sobre Minoves arran de la fotografia amb la pancarta del rei denunciant que era ‘còmplice de la violència d’ETA’ i ara demanava la pau.

Ací podeu veure el vídeo d’aquell moment:

Una mena de venjança
La fotografia va esdevenir una icona de la protesta contra la presència del rei espanyol i del tràngol que van passar el monarca i els membres del govern espanyol aquell dia a Barcelona. Poc després d’aquella manifestació que havia mostrat el rebuig als representants de l’estat espanyol va venir el tram final cap al referèndum, el cop policíac del 20 de setembre als departaments de la Generalitat, l’1 d’octubre i la violència policíaca i l’aturada del país del 3 d’octubre. És aquí on Felipe VI va decidir encarar-se als ciutadans catalans que havien volgut exercir un dret democràtic i va autoritzar la repressió més descarnada per frenar la independència. El Borbó va fer el pas amb més contingut polític del seu regnat.

Minoves ho explica així: ‘El 3 d’octubre el rei no va esmenar, sinó que va agreujar la seva posició contra el dret dels catalans. Es pensava que l’assistència a la manifestació per l’atemptat seria una operació magnífica per a netejar la imatge de la monarquia. Es volia situar per damunt de tothom, com un pare espiritual capaç d’unificar. I va sortir-ne escaldat. L’operació els va sortir fatal. I el 3 d’octubre va llançar aquell missatge perquè el govern de Rajoy fes el que li donés la gana. Des d’aquell moment, el rei ha esdevingut la cara internacional de la vulneració dels drets civils i polítics a Catalunya.’

Diumenge Felipe VI serà a Barcelona. ‘Si hi ha cap expressió de protesta, serà espontània i no organitzada’, creu Minoves. El rei espanyol té un record amarg d’una visita anterior al Mobile World Congress, quan encara era príncep d’Espanya. El febrer del 2014 Àlex Fenoll, un empresari assistent al congrés, es va negar a saludar-lo en la visita que va fer al saló. El fill de Juan Carlos de Borbó, en una comitiva en què hi havia també el president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller d’Empresa, va anar saludant els assistents, però Fenoll s’hi va negar: ‘No us vull donar la mà, perquè no ens deixeu votar’, li va etzibar. Caldrà veure quina rebuda té el Borbó demà passat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb