El decret d’habitatge fixa que les comunitats autònomes paguin el deute en un desnonament sense alternativa residencial

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat el text final d’un dels dos decrets llei d’habitatge anunciats pel govern espanyol. El text concreta elements de la nova norma, com ara una clàusula per a respectar la legislació catalana de lloguer temporal i d’habitacions o un capítol on s’indica que les comunitats autònomes seran les encarregades d’evitar els desnonaments de llogaters que hagin acumulat deutes amb els propietaris, i que posteriorment l’estat les “compensarà”. El text indica que aquesta “enervació” es produirà quan les comunitats no ofereixin una alternativa residencial. En el cas dels fons voltor, els desnonaments s’aturen sense compensació fins al desembre del 2030 si l’afectat és vulnerable i no té alternativa.

“Quan no s’ofereixi una alternativa residencial per part de les comunitats autònomes, estaran obligades a enervar (pagar el deute amb el propietari) l’acció en un termini de dos mesos. Durant aquests dos mesos es mantindrà el procés suspès. En cas d’enervar-se, es posarà fi al procés judicial. En cas de no enervar-se l’acció en el termini de dos mesos, es mantindrà la suspensió fins que l’administració competent compleixi la seva obligació”, apunta el redactat del decret.

Segons la norma, i d’acord amb les estatístiques, aquesta regulació serà aplicable “a la immensa majoria dels casos de desnonament”. Quant a la compensació, s’apunta només que anirà a càrrec de l’administració general de l’estat i serà per a totes les comunitats autònomes, també el País Basc i Navarra. La compensació serà “pel cost que els representa el compliment d’aquesta obligació, tret dels interessos de demora que, si escau, es puguin generar pel compliment tardà de la comunitat autònoma”.

En el cas de la legislació catalana de lloguer temporal i d’habitacions, s’inclou una disposició addicional que indica que les previsions de la nova llei relatives a l’arrendament d’habitatge temporal i d’habitacions s’entenen sense perjudici de les disposicions que, en exercici de les competències, hagin dictat o dictin les comunitats autònomes, com és el cas de Catalunya, i que seran aplicables en el seu respectiu àmbit territorial.