10.05.2020 - 21:50
La història es repeteix per als indígenes de l’Amazònia. Si abans va ser la verola, la grip o el xarampió, ara els habitants ancestrals del pulmó verd del planeta s’enfronten al coronavirus novament desprotegits i vulnerables, però aquesta vegada han decidit de no morir en silenci.
‘El nostre poble es mor, això és devastador’, ha lamentat el patriarca tradicional de l’ètnia kokama, Edney Samias, que ha exposat del perill d’un genocidi si no es reben ajudes urgents per a frenar l’avanç del virus. Tot i que n’havien estat advertits repetidament i ja s’havien aïllat als seus territoris, la pandèmia els ha arribat igualment. Ja són quaranta els indígenes morts i 679 els contagiats a l’Amazònia, segons el registre de la Coordinadora d’Organitzacions Indígenes de la Conca Amazònica (COICA). Les dramàtiques conseqüències afloren implacables a la triple frontera del Brasil, Colòmbia i el Perú sobre el riu Amazones. A cada costat es repeteix el mateix crit desesperat d’auxili. En aquesta remota regió de selva, les fronteres són un exercici d’imaginació. El control migratori és gairebé nul, i amb aquesta facilitat el virus s’ha estès a tres bandes.
Samias, de trenta-vuit anys, viu a Tabatinga, la ciutat del Brasil fronterera amb Colòmbia i el Perú. És part de l’estat d’Amazones, on viuen més d’indígenes del Brasil (168.700, segons l’últim cens de 2010) i una de les regions més afectades per la Covid-19, que fins dijous registrava més de 800 morts i més de 10.000 casos. Al costat de tres líders kokama més, Samias va signar un comunicat divulgat recentment per l’Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil (APIB) en què van denunciar el ‘racisme institucional’ de les autoritats brasileres, que van acusar de ‘negligència i omissió’, perquè considerava insuficients les seves accions.
Quarantena poc efectiva
‘Estem afligits i desesperats’, han dit els líders kokama, que han assenyalat que les dificultats del seu poble per a seguir l’aïllament social resideixen en la naturalesa de la regió, ‘fronterera amb gran mobilitat terrestre i fluvial’. Van ser els primers a confirmar un cas de coronavirus en un indígena brasiler, després del contagi d’una jove de vint anys el 25 de març passat. Ara, segons l’últim butlletí de la Secretària Especial de Salut Indígena del Ministeri de Salut del gegant sud-americà (que posseeix aproximadament dos terços de la superfície amazònica), ja s’han registrat 163 casos i si més no 12 morts entre les comunitats indígenes.
La majoria es concentren al districte sanitari especial indígena Alt Riu Solimoes, la seu del qual és Tabatinga. Amb 75 contagis i 7 morts, està per sobre dels altres 34 districtes que integren el sistema de salut indígena brasiler. A això s’hi afegeix la deficiència hospitalària, atès que a l’Amazones brasiler només té llits de cures intensives (UCI) la capital, Manaus, a quatre dies de navegació per riu de Tabatinga, però fa dies que ja s’han saturat, mentre el nombre de morts també ha posat el sistema funerari a la vora del col·lapse. Algunes llogarets indígenes gaudeixen de llocs de salut molt bàsics i rudimentaris, però el coronavirus requereix hospitals de campanya perquè ‘arribar a Manaus és molt difícil’, va explicar Samias.
Aquesta adversitat s’afegeix a la incapacitat dels centres sanitaris de passar informació als indígenes, no sols per la barrera idiomàtica, sinó també per la demora en la comunicació. ‘El meu pare està internat per Covid-19 i el seu pronòstic ha empitjorat, però estem sense notícies, tot esperant un nou butlletí mèdic que arriba cada dia a les onze del matí’, va relatar el patriarca.
Sense departament de cures intensives
A Tabatinga n’hi ha prou de travessar un carrer per passar a Leticia, la capital de l’Amazones colombià, un departament sense unitats de cures intensives (UCI) per a adults, on el coronavirus ha afectat 418 persones en vint dies.
‘N’hi ha que no tenen ni per a prendre res per al mal de cap o la febre. Si a Leticia no s’hi ha respost de manera eficient, no m’imagino les dificultats que hi ha als corregiments [masos]’, diu el coordinador de la Comissió Tècnica Indígena, Omar Cubeo.
Les alarmes també s’han encès als masos indígenes de l’Amazònia colombiana, als quals només es pot arribar navegant durant hores per cabalosos rius o en avioneta. En alguns només existeix, amb sort, un petit lloc d’atenció de salut. ‘Els metges tampoc no volen anar a Leticia per la situació tan precària, no tenim com atendre l’emergència’, ha dit la comissionada nacional de Comunicació dels Pobles Indígenes de la Macroamazònia, Nely Kuiro. A Leticia fins i tot hi van renunciar una vintena de metges perquè no tenien prou protecció.
Fa vuit dies a Cubeo li van practicar una prova de descart de coronavirus a casa, i de llavors ençà espera els resultats de l’examen sense que cap autoritat sanitària vigili el cas. ‘Fins al moment no he sabut res dels resultats. Ningú no s’ha acostat a fer una avaluació del meu cas’, ha denunciat el líder indígena, que presenta notables símptomes de malaltia respiratòria.
Les proves d’aquestes regions són enviades a Bogotà per avió, però com que els aeroports són tancats, no es poden enviar diàriament. ‘Les xifres es van disparar d’un dia a l’altre. Leticia té un hospital molt petit i les proves no semblen servir de gaire: quan es donen els resultats d’una ja han passat vint dies o un mes’, ha afegit.
Creix la preocupació
La ràpida propagació del virus és un afer crític per a l’Amazònia colombiana perquè es tracta d’un departament amb poca població, pròxima als 80.000 habitants. ‘Estem realment preocupats. La pandèmia ha fet veure la realitat i l’abandonament dels pobles indígenes amazònics. És una discriminació envers la nostra població’, afirma el coordinador general de l’Organització Nacional dels Pobles Indígenes de l’Amazònia Colombiana (OPIAC), Julio López. També preocupa que encara es permeti el trànsit d’embarcacions provinents del Brasil, des d’on pensen que s’han importat gran part dels contagis. Per l’OPIAC, l’única manera d’evitar el contagi és aplicar un aïllament total, com van fer alguns dirigents amb les seves comunitats, ‘però ha estat molt complicat per a les poblacions indígenes que s’han de coordinar amb les autoritats nacionals’, ha assenyalat López .
A l’altre costat del riu, a la riba peruana, a la regió de Loreto, la més extensa, hi viuen més de 100.000 indígenes i és una de les més impactades per la Covid-19. Fins dijous hi havia 67 morts i 1.666 contagiats. Per això l’Associació Interètnica de la Selva Peruana (Aidesep), l’organització indígena més gran a escala nacional, va denunciar l’estat peruà al sistema de les Nacions Unides per ‘perill d’etnocidi’.
‘No tenim on anar. Fem una crida perquè ens enviïn metges’, reclama amb desesperació Francisco Hernández Cayetano, president de la Federació de Comunitats Indígenes Ticuna i Yagua del Baix Amazones (Fecotyba), que habiten a la triple frontera.
El coronavirus s’ha acarnissat particularment amb els ticuna, un poble el territori ancestral que va quedar partit entre els tres països. En la part peruana, a la comunitat de Bellavista-Callarú, han mort cinc persones en només tres dies, dos de confirmats per Covid-19 i els altres tres amb símptomes molt similars. ‘Estaven amb febre, tos seca i dificultat a l’hora de respirar. La preocupació és gran perquè en aquesta comunitat viuen 3.000 persones’, ha explicat Hernández Cayetano, que fa dues setmanes va advertir del risc quan es van confirmar els dos primers casos al costat peruà de la triple frontera, concretament a Santa Rosa.
Per Jorge Pérez, president de l’Organització de Pobles Indígenes de l’Orient (ORPIO) del Perú, la manca de proves ràpides per a determinar la causa de les morts ‘posa de manifest l’absència d’una assistència mèdica adequada a la frontera’. ‘Fins a la data no hi ha presència mèdica adequada per a sostenir la vida dels contagiats. Ha d’arribar amb molta rapidesa a les zones més allunyades, on hi ha morts sospitoses de coronavirus perquè la falta d’informació genera molta inquietud i malestar’, diu Pérez.
Contagiats per ajudes estatals
A frontera peruana creix la sospita que el contagi es va produir precisament a Santa Rosa, localitat situada en una illa al mig del riu Amazones davant Leticia i Tabatinga, per cobrar al banc el bo de 380 sols (uns 110 dòlars) que el govern ha lliurat durant la quarantena a les llars més vulnerables. Els ajuts socials de l’estat s’han tornat així en una amenaça per a la població indígena del Perú. A més de les files als bancs, un altre potencial vector de la malaltia és el repartiment de cistelles d’aliments bàsics.
Això va passar a Pucacuro, una comunitat achuar prop de la frontera del Perú amb l’Equador, on hi ha hagut nadius que han presentat símptomes de Covid-19 després d’haver repartit els aliments una comitiva amb diversos integrants contagiats. Entre els infectats hi havia el batlle, que va insistir a repartir ell mateix els aliments casa per casa sota l’argument que només tenia una ‘simple grip’, segons que va reportar el cap de la comunitat, Emerson Mucushua. Algunes comunitats veïnes li van negar l’entrada.
La comitiva va arribar d’Iquitos, la capital de Loreto. La ciutat més gran de l’Amazònia peruana és un dels escenaris més tràgics del coronavirus al Perú, amb els seus dos hospitals completament col·lapsats. Diversos pacients s’han mort mentre esperaven asseguts a ser atesos. Precisament allí hi ha 400 indígenes atrapats d’ençà que es va decretar la quarantena, impedits de tornar a les seves comunitats, i durant aquest temps si més no tres, de l’ètnia matsé, van acabar també infectats pel virus, segons que relata Pérez.
Les amenaces culturals
Segons l’antropòloga i demògrafa Marta Azevedo, investigadora de la Universitat de Campinas, del Brasil, el ‘desafiament és molt gran’ entre les comunitats indígenes perquè ‘hi ha una sèrie de qüestions culturals que seran molt difícils de superar’. Així, ‘el simple fet d’usar la màscara o de separar un malalt de la resta de la comunitat és molt complicat d’acceptar en moltes cultures’, ha assenyalat Azevedo.
Sentint-se desemparats i considerant que els seus precs als governs nacionals no s’escolten, els indígenes amazònics han fet una crida d’auxili a la comunitat internacional per a reunir ajuda econòmica i reivindicar els seus drets. La COICA, que representa els nadius dels nou països de la conca amazònica, dimecres va llançar una campanya per a un fons d’emergència on espera reunir tres milions de dòlars per a medicaments, aliments, protecció i seguretat. Apel·lar a la solidaritat internacional, així doncs, és l’últim recurs per als tres milions d’indígenes que habiten l’Amazònia, on el coronavirus s’uneix a les altres amenaces persistents de ja fa anys com ara la contaminació, la invasió de terres i la tala il·legal.
