El cooperativisme: teixint alternatives al sistema

  • La crisi i l'esclat del municipalisme han enfortit alternatives econòmiques com el cooperativisme, que es consolida com un model transformador

VilaWeb
Judit Pastor i Costa (@tidujpc) Anna Solà (@annasola23)
17.11.2015 - 13:05
Actualització: 17.11.2015 - 17:30

El cooperativisme pren força. Recentment l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat una xarxa de municipis compromesos amb aquest tipus d’economia, juntament amb Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sabadell, entre d’altres. A més, ha implantat la figura Comissionat per l’Economia Cooperativa, Social i Solidària.

Però de què parlem quan parlem de cooperativisme? En termes generals, les empreses cooperatives es caracteritzen per prioritzar les persones per sobre del capital, s’organitzen de manera democràtica i demostren compromís social i voluntat per dur a terme el desenvolupament local. Tanmateix, no totes segueixen la mateixa tendència.

“Dins el cooperativisme català, hi ha models molt arrelats al territori, amb una visió local, i d’altres que tenen una visió més àmplia, amb voluntat d’expansió i internacionalització”, apunta el director de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), Joseba Polanco, que considera que ambdós models són compatibles.

Dues visions contraposades

Dos exemples paradigmàtics de la diversitat del sector són el Grup Clade i La Ciutat Invisible. Clade és una gran estructura empresarial que agrupa les cooperatives Abacus, Plana de Vic, Escola Sant Gervasi, La Fageda i Suara, entre d’altres, a més d’empreses mercantils com Blanquerna o Lavola.

La Ciutat Invisible és una cooperativa de producció cultural que té com a objectiu “crear i difondre pensament crític i pràctiques socials d’organització”. Així la defineix Ivan Miró, sociòleg, membre de la Xarxa d’Economia Solidària i un dels impulsors del projecte, que inclou una llibreria, una àrea de disseny gràfic i web, i realitza tasques d’investigació, recerca, formació, consultoria i assessorament a cooperatives.

Donada la gran dimensió de Clade, David Cos, vicepresident d’aquest grup empresarial i membre del Consell Assessor del Cooperativisme (CAC), considera que “la inversió de capital és imprescindible perquè les empreses creixin i puguin competir en el mercat global”. En canvi, Miró sentencia: “No creem cooperatives per a competir al mercat o entre nosaltres, sinó per canviar les regles del joc i avançar cap el mercat social i el postcapitalisme. Fa falta una mica més d’humilitat i menys imperialisme”.

 

Capital i treball: l’eterna dicotomia

El Grup Clade i La Ciutat Invisible són dues de les 4.195 cooperatives que hi ha a Catalunya, que donen feina 40.823 persones. El sector és ampli i divers: dins la denominació de cooperativisme, s’hi inclouen empreses de consum, serveis, agràries, d’habitatge, d’ensenyament i de treball.

Malgrat les discrepàncies existents al sector, una de les idees comunes és que el cooperativisme ha de créixer. Actualment, suposa el 4% del PIB català. Per tal de garantir un marc legal per les diferents cooperatives que existeixen, el passat juliol la Generalitat va modificar la Llei de cooperatives catalana. Segons el director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Guillem Perdrix, “la nova llei pretén facilitar la gestió i creació de cooperatives, permetre l’accés al finançament de les cooperatives i, en definitiva, convertir-les en empreses més capitalitzades”.

Però no tothom hi està d’acord. Miró considera que “el fet que hi hagi inversors privats a les cooperatives desvirtua totalment el model i posa en perill la naturalesa igualitària i democràtica de les cooperatives”, i afegeix: “Qui vulgui fer capitalisme, té totes les fórmules per a fer-ho. No volem que ens emmerdin un model que hem fet per transformar la societat, no per ser rics”.

Ramon Bastida, professor de comptabilitat i finances de la Universitat Pompeu Fabra, explica que en les cooperatives prevalen les persones, i tot i que el capital és necessari, “ha d’estar en un segon pla, evitant que tingui el control”. Polanco ho precisa: “El capital és una eina, no l’element de poder”.

La tradició actual, històrica i vigent és la que segueix el model de capital social, és a dir, aquell aportat per les persones que hi treballen. D’aquesta manera, no es produeix cap distinció entre capital i treball, ja que les persones treballadores són propietàries de la cooperativa i, per tant, tenen participació directa en la gestió del procés productiu, de la propietat i dels beneficis.

 

Del segle XIX a l’actualitat

El cooperativisme va néixer al segle XIX dins el sí del proletariat com una eina per transformar el capitalisme i va consolidar-se en l’època de la Generalitat republicana. Actualment ha agafat força, gràcies a la suma de diversos factors: l’esclat de la crisi, l’auge dels moviments socials i l’efervescència del municipalisme.

Arcadi Oliveres, economista i activista per la justícia social i la pau, reconeix la importància de “l’actuació subsidiària”, és a dir, l’actuació a nivell local: “Si una cosa la pots fer a nivell local, no la facis a nivell comarcal i si la pots fer a nivell comarcal, no la facis a nivell autonòmic”, explica.

En canvi, Cos considera que hi ha altres vies per enfortir el cooperativisme. Ell aposta per la creació de macroestructures basades en la intercooperació, per situar el cooperativisme en una posició destacada dins l’economia plural.

Una nova economia per un nou país

En el cas de la creació d’una república catalana independent, quin hauria de ser el pes del cooperativisme?

Bastida considera que “tindria un paper important, perquè els partits que estan impulsant actualment la transició estan sensibilitzats amb el sector”. Més enllà dels partits polítics, Polanco diposita la seva confiança en la ciutadania i explica que “un territori més petit serà capaç de desenvolupar molt millor les eines de la democràcia participativa, les persones tindran més pes de participació en les polítiques d’administració pública i el cooperativisme es desenvoluparà molt més si així ho desitgen”.

Miró reconeix les febleses d’aquest model, fins ara alternatiu i incapaç de cobrir totes les necessitats actuals de l’economia catalana. Tot i això, considera que “en cas d’un procés constituent emancipador com el que podem viure pròximament, l’economia social i solidària hauria d’inspirar pràctiques que trenquin amb el capitalisme”.

Oliveres va més enllà i veu el cooperativisme com una base per articular un nou model socioeconòmic: “Si no ens agrada el model actual, hem d’anar a raure a l’economia cooperativa. Mica en mica, el cooperativisme ha de destrossar aquest sistema 100% corrupte, 100% innaceptable i 100% criminal que es diu capitalisme”.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any