La consellera de Salut, Alba Vergés, de visita a la seu central del SEM, acompanyada de treballadors i dues voluntàries

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Una de les vergonyes de l’administració pública catalana és com ha estat entrampada pels contractes amb les grans empreses espanyoles per prestar serveis essencials a les persones. Empreses dedicades a la construcció de grans infrastructures, engreixades en les entranyes del franquisme més sagnant, van veure ja fa anys que els concursos públics que suposadament eren dissenyats per ser transparents eren la tapadora perfecta per a ampliar els negocis més suculents amb el mínim esforç. La dita ‘feta la llei, feta la trampa’ s’ha complert una vegada més i les pretensions democràtiques han esdevingut una joguina més en mans d’aquests depredadors professionals, que han aprofitat totes les escletxes per afavorir els seus interessos econòmics i personals sense cap mena d’escrúpol.

Aquesta realitat, amb la qual topem cada dia, en què serveis sanitaris, menjadors d’escoles, atenció a la dependència física i psíquica, atenció a la tercera edat… són gestionats per aquests voltors, amb el beneplàcit de les institucions, havia aconseguit de passar camuflada dins una nebulosa com si només es tractés d’una enrevessada gestió administrativa. Però el Col·legi de Metges de Barcelona i el Col·legi d’Infermeria van ser prou valents i decidits per a posar el crit al cel i denunciar, el 6 de juny, què passava al SEM, organisme depenent del Departament de Salut: la Generalitat havia atorgat 14,6 milions d’euros (17,7 milions amb IVA) a Ferroser Serveis Auxiliars, filial de Ferrovial, sense concurs públic, sota l’aixopluc del tan criticat estat d’alarma. No tan sols era una denúncia pública, sinó una petició explícita de revertir el contracte.

Va ser un cop de puny sec i directe a l’estómac de la ciutadania. Enmig de l’emergència sanitària més greu que s’havia pogut imaginar, es va trobar amb la inquietant constatació que Ferrovial, l’empresa franquista reciclada durant la transició i centre neuràlgic de la corrupció del cas Palau, era i és l’encarregada d’espais sensibles de gestió i control de la pandèmia del SEM, com el 061 i alguns dels equips centrals de rastrejadors. En un principi, la resposta política va ser molt sorollosa. El 9 de juny, la Consellera Alba Vergés ja parlava de rescindir el contracte, tot i que va posar sobre la taula el cost que podria tenir. El Parlament va aprovar el 18 de juny que el Govern rescindís de manera immediata el contracte de Ferrovial, negociat sense publicitat, amb l’empresa Ferroser. També va emplaçar l’executiu català a destinar els 17,6 milions d’euros previstos en el contracte al sector públic i que fos la xarxa pública qui fes aquesta tasca. Vetlla prou perquè això es compleixi? També el síndic de greuges el 10 de juny va obrir un procediment per investigar el cas.

Precarietat, no compliment de mesures sanitàries mínimes i simulació

Seria greu que l’acció política del Parlament de Catalunya pogués passar a ser una gesticulació mediàtica. Però per als treballadors contractats per Ferrovial, aquesta sensació no és una conversa de sobretaula. Veure com cada dia res no canvia augmenta la seva preocupació, i per això han fet arribar a VilaWeb la denúncia que la seva situació continua essent igual de precària o pitjor.

Tot allò que expliquen que ha passat durant tot aquest temps supera la precarietat de la contractació i tot allò que no hauria de passar mai amb persones que cobren de l’erari públic: contractació mes a mes, promeses incomplertes, acomiadaments sobtats, canvis de feina. Però també denuncien la manca de condicions higièniques: ‘No hem tingut mai condicions laborals adequades, i és una cosa que empitjora cada dia. Les màscares en són un exemple: al principi de la pandèmia, ens en donaven una i apuntaven el nom de la persona en una llista. Amb això es pretenia que s’utilitzés la mateixa màscara durant un temps comprès d’entre deu i quinze dies. Quan van disminuir els casos de Covid-19 i va baixar el volum de feina, van acomiadar més de la meitat del personal contractat. Com que hi ha menys personal, ara es poden demanar màscares amb més freqüència, però només en cas que es trenqui la que feies servir. També en alguns moments Ferrovial ha escatimat en el gel hidroalcohòlic, i el fet més greu de tots és que les condicions de seguretat no es compleixen: no es guarden les distàncies entre treballadors, i això ho ha vist tothom. Si algun treballador s’ha posat malalt, tampoc no s’han pres les mesures d’aïllament que caldria.’ El problema és que aquesta situació acaba afectant també el servei, segons que expliquen treballadors de la sala Bital de l’Hospitalet: ‘Tot és tan precari que la feina final se’n ressent. Tot fa pensar que el seguiment de rastrejos no es fa bé. El sistema mateix de funcionament ho impedeix.’ Els treballadors expliquen que el mateix sistema de funcionament propiciat per Ferrovial és un destorb per a fer la feina bé, com si tot només estigués encarat a obtenir beneficis, sense cap prioritat per al servei. ‘Això sí, per anar al lavabo has de demanar permís.’

El factor més esperpèntic és la situació amb què es van trobar a l’inici de ser contractats perquè gairebé no els donaven feina. Segons que expliquen, quan hi va anar la Consellera Alba Vergés, Ferrovial va simular una situació perfecta, com si es tractés d’una escenografia. En aquest seguit de despropòsits que denuncien els treballadors de Ferrovial destinats a rastrejadors, també hi ha l’àmbit de la formació. Quan els preguntem què els passarà si el contracte s’acaba revertint, expliquen que ningú no els ha dit res: ‘A nosaltres ens agradaria que les emergències mèdiques de Catalunya (061) i els rastrejadors deixin d’estar en mans d’una empresa voltor que ens explota i destrueix la nostra salut física i mental. El 061 hauria de ser, en tota regla, competència únicament de la Generalitat, i nosaltres hauríem de tenir el nostre lloc de treball amb contractes dignes que mereixem i necessitem.’

De la conversa també es desprèn que aquests treballadors consideren Ferrovial i la seva filial Ferroser com la que pitjor tracta els treballadors, malgrat que més treballadors vinculats a més empreses també han denunciat situacions greus per la falta d’higiene, com és el cas de les ambulàncies subcontractades.

Les responsabilitats del SEM

La denúncia d’aquests treballadors, la indignació pel contracte, ha fet surar una problemàtica que, al marge de la perversió general explicada a l’inici de l’article, toca de ple l’estructura del SEM i el seu funcionament de fa anys. El Fòrum d’Atenció Primària (FOCAP), organització professional que es defineix com ‘una iniciativa d’un grup de professionals convençuts que una atenció primària millor implica una atenció millor per als ciutadans’ ha elaborat un informe titulat ‘La pandèmia, el paper del SEM i les responsabilitats’.  Aquest informe assenyala com un greu error el fet d’haver atorgat al SEM un paper central en la gestió de la crisi sanitària de la Covid-19 i haver-ne ampliat les funcions. Aquest error no el considera fruit de la improvisació del moment, sinó una decisió estratègica i meditada del Departament de Salut i de l’Institut Català de la Salut.

Després d’haver fet un repàs històric d’aquest organisme ple d’anomalies, l’informe de la FOCAP és contundent. Situa la qüestió de Ferrovial en el seu autèntic context: no és un bolet, ni un fet circumstancial: el contracte de Ferrovial és un problema estructural que té l’orígen en unes decisions polítiques i estratègiques que posen en qüestió l’abast i l’estructura del Servei d’Emergències Mèdiques de Catalunya. Ho expliquen així: ‘El SEM és una empresa pública que es caracteritza per la compra de serveis a empreses privades en operacions econòmiques sobre les quals sovint plana l’ombra de la corrupció i el frau. El Departament de Salut i el CatSalut destinen recursos al SEM per dur a terme tasques que pertoquen a l’AP i a SP, cosa que resulta en un fracàs estratègic estrepitós.’ I es fan aquestes preguntes que algun dia han de tenir respostes: ‘Per què no s’han destinat aquests recursos i s’han donat les funcions a l’AP i no al SEM? Per què no s’han potenciat els serveis públics? Potser perquè desconeixen els mecanismes pels quals els sistemes sanitaris són més efectius? Potser perquè no hi ha directrius clares de Salut Pública (sense direcció durant un mes)? Potser perquè domina el criteri de contractació privada abans que el desenvolupament dels serveis públics? Potser perquè el CatSalut és un organisme de compra de serveis privats més que de planificació i gestió dels serveis públics? Potser per conflicte d’interessos?’

En aquest mateix, informa la FOCAP, fa un seguit de peticions que tenen com a eix central el fet de retornar les competències que ara té el SEM a l’Atenció Primària, i que aquest organisme es dediqui exclusivament a les emergències. El detall de les peticions és prou concret, però, perquè el reproduïm:

–Planificació del sistema sanitari i de la resposta a la pandèmia basada en AP i SP, prenent les decisions en gestió seguint les recomanacions de les institucions expertes, amb criteri científic i d’eficiència.
–Fer del SEM un veritable servei d’emergències, i retornar la resta de competències a l’AP.
–Reorientar el 061 com a telèfon d’emergències sanitàries i traspàs de les funcions d’informació i consell als equips d’atenció primària (EAP), amb els recursos corresponents (línies i centrals telefòniques, personal…).
–Compliment de la resolució parlamentària de rescissió del contracte amb Ferroser.
–Coordinació i supervisió per l’AP i SP de les funcions dels rastrejadors amb assignació del cost del contracte amb Ferroser.
–Retirar el programa de suport psicològic i dotar els EAP de mitjans per a fer-ho.
–Planificar que els serveis que ara té contractats el SEM amb empreses privades passin a ser realitzats per empreses públiques a curt-mitjà termini.
–Màxima transparència i control parlamentari sobre totes les despeses i contractes que ha fet el CatSalut a través del SEM.
–Catalunya necessita bons gestors i bones orientacions sanitàries; per això demanem la destitució dels directors del SEM i del CatSalut com a responsables directes del desgavell i la desviació de diners públics cap a empreses privades.

Una resposta més enllà de la Covid-19?

La situació d’emergència que viu el país pot fer pensar que ara no és moment d’anar a fons, i que potser s’han de passar per alt algunes coses. Però de la denúncia dels treballadors del 061 i de l’informe de la FOCAP se’n desprèn que mai com ara no ha estat tan necessari mirar sota la catifa de moltes coses. Potser s’ha posat molt d’èmfasi a les retallades, en si pública o privada, però cal ampliar el focus i mirar sota la catifa de tota l’estructura sanitària. Si s’enfoca cap aquí, es veu que la contractació d’empreses voltors és un dels motius de la decadència.

El projecte de Llei de contractes de serveis a les persones, conegut popularment com a Llei Aragonès ha estat enterrat. Volia ser una eina per a millorar la contractació pública. No es va saber o no es va poder crear el consens necessari per a millorar la situació. Per a uns era massa, per a uns altres era poc. És veritat que va ser una oportunitat perduda per a millorar. Però això no vol dir que oblidada. Aquesta emergència sanitària demostra que res és anecdòtic i que les vides de moltes persones han estat en joc per males decisions.

A vegades el parlament sembla un joc de saló, però és el lloc d’on emergeix tot, i segur que caldria que els parlamentaris se sentissin més responsables de tot allò que passa. No se sap si dormen tranquils. Però tal com està la situació, no hi haurien de dormir gens. No pot ser que es continuï contractant empreses sense escrúpols per cuidar la nostra gent gran i per fer tasques que posen en joc la vida de la població sense cap supervisió com si fóssim en un teatre. No pot ser que el contracte que van votar que es revertís no ho estigui, ni tampoc que es faci els treballadors siguin a la intempèrie. És tot molt complicat. Naturalment. Però ara és el moment de fer el tomb, i no de votar resolucions ni rentar-se les mans com Ponç Pilat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.