L’ús del català en les sentències judicials a Catalunya està en el nivell més baix dels últims deu anys. El 2015 es van dictar un 8,4% de sentències en català, davant del 12,2% del 2014 i lluny del 18,1% del 2006. Així, s’han dictat unes 19.300 sentències en català, davant de les 211.500 en castellà. El percentatge més alt de català és a les comarques de Girona, amb un 16,7%, seguit de Lleida i Pirineus, amb un 9,3%. Els territoris amb menys percentatge són Tarragona, amb un 3,6% i les Terres de l’Ebre, amb un 5,5%. Davant d’aquestes xifres, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha denunciat que l’ús del català va ‘de mal en pitjor’ i ha qualificat les últimes dades d’alarmants.

En l’acte de lliurament dels diplomes als 856 nous advocats catalans, Mundó ha considerat que la llengua catalana està en una situació d’emergència en l’àmbit judicial i ha reclamat la complicitat tant dels advocats que ja exerceixen com dels que s’incorporen a la professió. En aquest sentit, ha demanat als advocats que facin de motor de canvi i que siguin els primers a exercir els seus drets i a fer servir el català amb normalitat. El titular de Justícia ha avançat que el Departament prepara diverses mesures per promoure l’ús del català als jutjats. No obstant això, el conseller ha recordat que, encara que sembli mentida, el coneixement de la llengua és només un mèrit i no una obligació per treballar a l’administració de Justícia.

L’anunci de la pitjor dada d’ús del català a la justícia dels últims deu anys coincideix amb la recent recomanació del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, que s’ha adreçat al govern espanyol en relació amb l’aplicació de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries. La recomanació, del 20 de gener d’aquest any, suggereix que s’intensifiquin les mesures pràctiques destinades a garantir l’adequada presència de les llengües cooficials a l’Administració de l’Estat.

En el mateix sentit que el conseller, el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Oriol Rusca, ha animat els nous advocats a fer ús del català a la justícia durant l’exercici de la seva professió. ‘Per sort, vosaltres sereu la darrera promoció que haurà fet la prova d’accés a l’advocacia només en castellà’, ha dit Rusca, que confia en el compromís adquirit pel Ministeri de Justícia d’atendre la petició de l’Advocacia Catalana perquè el proper examen estigui disponible en les llengües cooficials de cada comunitat autònoma, i per tant, en català a Catalunya.

L’Advocacia Catalana també ha sol·licitat al Ministeri de Justícia que l’examen inclogui més temes del dret propi de Catalunya, especialment en els àmbits civil i administratiu, i que no sigui tipus test, ja que considera que aquest format no és apte per valorar les aptituds d’un advocat.

El lliurament dels diplomes ha tingut lloc al Palau de Pedralbes de Barcelona i ha comptat amb la presència dels degans dels col·legis d’advocats de tot Catalunya. També hi han assistit degans de les facultats de dret i alguns diputats del Parlament, així com l’exconseller de Justícia Germà Gordó.

Mundó ha dit també als nous lletrats que seran experts en lleis i en prevenir conflictes. Així, els ha instat a prendre partit, a estar socialment compromesos, a ser honestos i dir la veritat als seus clients i a intentar ajudar en la millora de la justícia.

Els 856 advocats que des d’aquest divendres ja disposen del títol per poder exercir són els que van superar la tercera prova d’accés a l’advocacia, que va tenir lloc el 27 de febrer. La primera va tenir lloc a Madrid, però la segona ja es va traslladar a Catalunya. En qualsevol cas, fins ara, totes s’han fet exclusivament en castellà.

La superació de la prova d’accés a la professió d’advocat és el pas definitiu per a l’inici de l’exercici professional. Abans, els aspirants han d’aprovar el grau en dret i el màster d’accés a l’advocacia. Aquesta última prova és obligatòria des de l’aprovació de la Llei d’accés a les professions d’advocat i procurador, que va entrar en vigor el 2011.