El congrés espanyol fa el primer pas per derogar la ‘llei mordassa’ malgrat l’oposició del PP

  • PSOE i PNB han presentat iniciatives en aquest sentit i ambdues han estat aprovades

VilaWeb
Redacció
21.03.2017 - 19:45
Actualització: 21.03.2017 - 20:37

El ple del Congrés dels Diputats ha votat dues iniciatives de derogació de la llei orgànica de Seguretat Ciutadana, coneguda com a ‘llei mordassa’, impulsades pel PSOE i el PNB. La del PSOE s’ha aprovat amb 177 vots a favor, 131 en contra i 33 abstencions. La de PNB amb 211 vots a favor i 130 en contra. Les iniciatives pretenen reformar aquells punts en què els grups consideren que la llei, d’abril del 2015 i impulsada per l’anterior ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, restringeixen drets fonamentals i llibertats civils. Es tracta d’una presa de consideració de les proposicions de llei i, per tant, un primer pas per derogar la controvertida ‘llei mordassa’.

El diputat del PSOE Antonio Ramón María Trevín ha titllat de nefasta la llei actual de Seguretat Ciutadana i ha acusat el govern del PP de pretendre convertir automàticament el ciutadà actiu en reu sancionable. El socialista ha recordat que la llei comptava amb un 82% de rebuig entre la població i ha lamentat que transforma la llibertat d’expressió en un bé de luxe per les multes desorbitades que preveu. Trevín ha afirmat que mai abans s’havia aplicat amb mà tan dura la legislació al discrepant i ha demanat de votar a favor de la iniciativa per ‘tornar als espanyols les llibertats’.

En el text presentat pels socialistes, es recorda que la llei va néixer amb el vot en contra de pràcticament tota la cambra; les organitzacions socials; de bona part dels cossos de seguretat i de la majoria de la ciutadania. Els socialistes assenyalen que és coneguda com la ‘llei mordassa’ precisament perquè retalla drets fonamentals, principalment el dret de reunió o manifestació i el dreta a la llibertat d’informació i tracta de dissuadir del seu exercici, imposant una ‘mordassa’ a ciutadans i mitjans de comunicació. ‘La llei afecta altres drets coneguts en la Constitució com el dret a la dignitat de la persona, a la seva integritat física i moral, a la intimitat i a la tutela judicial efectiva’, afegeixen.

En la presentació de la seva iniciativa, el diputat del PNB Mikel Legarda Uriarte ha retret al govern espanyol una estratègia criminalitzadora i lesiva per a les llibertats i drets fonamentals i ha argumentat que el principi de proporcionalitat és la manifestació jurídica més rellevant en l’equilibri entre el binomi de llibertat i seguretat. Encara sobre aquesta idea, ha afirmat que la seguretat és un instrument al servei de la garantia de drets i llibertats i no una finalitat en ella mateixa.

El portaveu i diputat de Ciutadans, Miguel Ángel Gutiérrez, ha argumentat que s’abstenen en la iniciativa del PSOE perquè derogar una llei per tornar a una de pitjor ‘no té cap sentit’ però que voten a favor de la del PNB amb l’objectiu d’acabar articulant una norma més respectuosa amb la constitució espanyola.

Eduardo Santos, d’Units Podem, ha anunciat que votarien a favor de les propostes, tot i ser una fotocòpia de la llei anterior i un pedaç. ‘Entre els somnis del PP, hi ha que la derogació no continuï endavant’, ha justificat Santos, que ha avisat, però, que aquest vot no és un xec en blanc. El representant de les confluències ha demanat que no es pot prendre ‘ni la veu, ni la paraula ni el cos’ de les persones que estan al carrer i que en moltes ocasions és l’únic que tenen.

El diputat d’ERC Gabriel Rufián ha afirmat que aquesta llei permet que ‘els canalles estiguin tan embravits i els decents, tan acovardits’ i ha avançat el vot positiu del grup, si bé ha demanat ‘reciprocitat’ als grups partidaris del dret de decidir. Rufián ha posat d’exemple diversos casos que permet la llei, com que ‘feixistes confessos amenacin impunement periodistes’, que ‘alcaldes homòfobs denigrin col·lectius sencers’ o que es puguin ‘perseguir xavals que mouen titelles’.

El diputat del PDeCAT Sergi Miquel vol una llei menys interpretable, que no intercedeixi en les competències autonòmiques i que ‘no converteixi el ciutadà en un sospitós habitual’, sinó en un aliat per construir una societat més segura i més lliure.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any