20.06.2026 - 21:40
La delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, compareix demà a la comissió que investiga la gota freda al congrés espanyol. Bernabé ja va declarar com a testimoni al jutjat de Catarroja el mes d’abril de l’any passat i també va ser interrogada a la comissió del senat espanyol el 27 de gener d’enguany. Ara la interrogaran al congrés amb tota la informació del xat de WhatsApp del Consell de fons.
Una figura emergent del socialisme valencià
Políticament, Bernabé va saber ocupar el lloc institucional que va deixar buit el president de la Generalitat, Carlos Mazón, els dies posteriors a la tragèdia de la gota freda. Bernabé va anar als pobles afectats i es va embrutar de fang, cosa que no va fer Mazón. Va parlar amb la gent afectada i va demostrar tota l’empatia que ni Mazón ni el seu Consell no van saber mostrar. També va obrir la porta del Palau del Temple a les víctimes, va fer de mitjancera perquè es poguessen reunir amb Pedro Sánchez a València i va saber jugar políticament les cartes que tenia. Això va fer créixer la seua figura política i la va ajudar a esborrar ombres, com una presumpta falsificació del currículum amb llicenciatures que un bon dia van desaparèixer de la web de la delegació del govern espanyol.
Tot això no va passar inadvertit a la direcció espanyola del partit, que en una de les darreres remodelacions la va nomenar secretària d’Igualtat.
En el punt de mira del PP
Ara Pilar Bernabé és la candidata del PSPV a la batllia de València en les eleccions que s’han de fer el maig vinent. És per això que el PP va aprofitar la compareixença de l’actual batllessa, María José Català, dilluns passat, per a fer una mena de primer acte de campanya. El diputat César Sánchez va dedicar gairebé els vint minuts de la seua intervenció a fer una esmena a la totalitat a la tasca de la delegada la jornada de la gota freda i els dies següents. Va ser un míting electoral en miniatura, per a fer recaure sobre Pilar Bernabé totes les responsabilitats del govern espanyol. “La setmana vinent la tindrem ací”, repetia una vegada i una altra Sánchez.
Què ha contat fins ara
El dia de la gota freda, Bernabé va anul·lar un viatge que tenia previst a Almeria i a primera hora del matí va convocar una reunió amb representants de l’AEMET, l’UME, la policia espanyola i la Guàrdia Civil per seguir la situació de les alertes meteorològiques. El Partit Popular i la Generalitat li han retret que no convidara a participar-hi cap membre d’Emergències de la Generalitat per coordinar tasques.
D’una altra banda, Bernabé es va connectar de manera telemàtica al CECOPI convocat a les cinc de la vesprada. Ella fou qui va parlar per primera volta de la desconnexió que es va produir a les sis de la vesprada i de la represa a partir de les set.
En la testifical a la magistrada Nuria Ruiz Tobarra va posar la llista de telefonades a disposició de la instrucció i va explicar que, en reiterades ocasions, va telefonar a l’ex-consellera d’Interior, Salomé Pradas, per insistir-li que li demanara oficialment el desplegament de l’UME. El primer oferiment el va fer, segons que va declarar, a les 12.23 del migdia. A les 14.33 van tornar a parlar i hi va insistir. I no va ser fins a les tres que va arribar el paper. Un paper que, segons que va dir, tenia una errada i el van haver de tornar a enviar. Dilluns, la directora de Protecció Civil, Virginia Barcones, va fer referència a aquesta errada en la seua compareixença al congrés espanyol.
Sobre el funcionament del CECOPI, Pilar Bernabé va dir que en cap moment no es va parlar de la situació del barranc de Torrent. I que va ser ella qui va avisar els altres membres dels desastres que ja hi havia a Paiporta a les set de la vesprada. La batllessa li va trucar per a dir-li que el poble s’ofegava.
Recentment, Amparo Fort, que era batllessa de Xiva aleshores, va declarar al jutjat que abans de les set va trucar al diputat de Bombers de la Diputació de València, Avelino Mascarell, per advertir-lo que el barranc, que naix en aquella població, s’havia desbordat i que tot eren onades i avingudes d’aigua gegantines. Mascarell era al CECOPI i en la primera declaració testifical no va esmentar aquesta trucada. La jutgessa l’ha tornat a citar.
L’intent de setge del senador Santamaría
En la compareixença al senat espanyol del mes de gener va ser interpel·lada pel senador valencià Luis Santamaría, que va ser subdelegat del govern espanyol al País Valencià i conseller de la Generalitat en uns quants governs del PP. La intenció de Santamaría no va reeixir perquè va voler mantenir l’estratègia de l’apagada informativa que de bon començament va dissenyar el PP, però que amb el pas del temps s’ha anat esmicolant.
Bernabé hi va comparèixer amb dades i documentació per respondre sobre la titularitat de les competències en cada moment de l’emergència. També va defensar el paper de l’agència de meteorologia estatal i va criticar durament la manipulació d’una conversa entre una operadora del 112 i una d’AEMET, que el PP va difondre per culpar l’agència estatal de no haver previst la pluja. El fragment manipulat es va filtrar a un diari d’extrema dreta i Carlos Mazón fins i tot el va penjar al seu compte de X. El cas s’investiga en un jutjat de Llíria. Segons que va declarar Jorge Suárez, subdirector d’Emergències de la Generalitat, va ser el director general d’Emergències d’aquell moment i mà dreta de Carlos Mazón, Alberto Martín Moratilla, qui va demanar de localitzar la telefonada. Va dir que era urgent i li la van passar en un llapis de memòria. Alberto Martín Moratilla està citat en la sessió de la vesprada del congrés espanyol demà.
Martín Moratilla, el número 3 d’Emergències
Alberto Martín Moratilla era un home de la màxima confiança de Carlos Mazón. És bomber de professió i ha ocupat uns quants càrrecs al consorci d’Alacant quan Mazón era el president de la diputació. Per això, el juliol del 2024, quan Vox va deixar el Consell, Alberto Martín Moratilla va ser nomenat director general d’Emergències i Extinció d’Incendis. Després de la gota freda, va ser l’únic càrrec polític que no va ser destituït. Però el maig del 2025 va deixar el càrrec i es va incorporar a una promoció interna del Consorci de Bombers d’Alacant. En la conferència de premsa en què va anunciar la renúncia, qui era la portaveu del Consell, Susana Camarero, va dir que aviat seria recuperat per a la cosa pública. I va ser així, perquè el juny del mateix any, just un mes després, el Consell el va nomenar director general de Coordinació dels Serveis de Prevenció d’Incendis i Salvament. El mes de gener d’enguany se n’ha tornat a anar per incorporar-se als bombers d’Alacant.
Martín Moratilla va declarar a la jutgessa de Catarroja el dia 6 de febrer. Al carrer, als periodistes, els va negar que ell fos el responsable de la manipulació i filtració de l’enregistrament de la conversa entre les operadores del 112 i d’AEMET.
A la jutgessa va dir que a les 9.00 del 29 d’octubre de 2024 la consellera Salomé Pradas li va demanar un informe de la situació. És la informació que Pradas envia a les 11.32 als seus companys de gabinet al xat dels consellers que es va saber fa poc que existia. Quan ja estava del tot desactualitzat, Carlos Mazón el va llegir davant la premsa a les 11.47 del matí, entre un acte i un altre, i va parlar d’unes cabres mortes i dels problemes en una residència. I va dir allò que a les sis de la vesprada la tempesta se n’aniria cap a Conca.
Moratilla també va declarar a la jutgessa que Salomé Pradas volia anar a algun lloc sobre el terreny per a comprovar l’estat de la situació personalment. El seu número tres li va dir que podia anar a Carlet. Això és l’origen de la famosa polèmica de l’excursió de la consellera a la Ribera per a fer-se una fotografia.
En aquella declaració judicial, Alberto Martín Moratilla va dir que a les dues del migdia va recomanar a la consellera que declarara l’emergència en situació 2 i que demanara l’activació de l’UME “per a curar-se en salut”. Fins al cap d’una hora la consellera no va demanar l’eixida dels militars de Bétera.
