El comissari condemnat per assetjament sexual intenta de recuperar la prefectura de la policia espanyola a Lleida

El comissari Antonio José Royo continua intentant de recuperar la prefectura de la policia espanyola a Lleida tot i haver estat apartat del càrrec quan va transcendir una condemna de l’any 2003 per assetjament sexual. Davant el TSJC ha demanat de suspendre cautelarment el nomenament de la successora, la comissària María Pilar Callejero, perquè considera que la designació no estava prou motivada, que respon “a la pressió mediàtica” i que li ocasiona perjudicis professionals i reputacionals. Tanmateix, el tribunal ha refusat la petició perquè considera que Royo no ha acreditat que aquests perjudicis siguin irreparables i manté Callejero en el càrrec mentre no es resolgui el litigi obert entre Royo i el Ministeri de l’Interior espanyol arran de la destitució.

El cas es remunta al 9 de desembre de 2025, quan Antonio José Royo va ser nomenat cap de la comissaria provincial de Lleida. Una setmana després, la Direcció General de la Policia espanyola el va destituir i el va destinar provisionalment a Madrid arran de la polèmica generada quan va transcendir una condemna de l’any 2003 per assetjament sexual. Interior va justificar la decisió pel malestar institucional i social i per l’impacte que el nomenament podia tenir en el prestigi del cos.

Royo va presentar un recurs al TSJC i, el 23 de desembre de 2025, la sala en va suspendre cautelarment els efectes perquè va apreciar indicis de manca de motivació i possibles defectes de procediment. Malgrat tot, el tribunal va recordar que l’administració podia convocar i cobrir la plaça definitivament d’acord amb la normativa.

La Direcció General de la Policia va convocar la plaça per lliure designació i, el 2 de març de 2026, la va adjudicar a la comissària María Pilar Callejero, que en va prendre possessió el 29 d’abril i es va convertir en la primera dona que ocupava el càrrec.

El comissari atribueix el nomenament a la pressió mediàtica

Royo també va impugnar aquest nomenament i va demanar al TSJC que en suspengués cautelarment els efectes per mantenir-lo provisionalment al capdavant de la comissaria fins que no es resolgués el litigi amb Interior. Argumentava que el nomenament no estava prou motivat i que responia a la pressió mediàtica i al malestar social, i no pas a raons funcionals o operatives.

També sostenia que la decisió era arbitrària i responia a una desviació de poder, perquè no s’havia fet cap comparació entre el seu perfil –amb més antiguitat i experiència al mateix lloc– i el de la comissària. A més, al·legava que el pas del temps consolidava perjudicis professionals i reputacionals difícilment reversibles, i que una eventual sentència favorable perdria eficàcia per la proximitat de la seva jubilació.

El TSJC refusa de suspendre el nomenament

En una interlocutòria del 16 de juny, el TSJC refusa la petició. La sala considera que Royo no ha acreditat que el nomenament de Callejero li ocasioni un perjudici irreparable, perquè els danys reputacionals i professionals que invoca deriven principalment de la destitució, que és objecte d’un altre procediment judicial. També diu que els eventuals perjudicis econòmics podrien ser reparats si finalment el recurs prosperés.

Els magistrats també consideren que, en aquesta fase, no hi ha prou indicis per a concloure, ni tan sols de manera provisional, que el recurs pugui prosperar. Segons que exposen, determinar si el procés de lliure designació va ser prou motivat, si hi va haver arbitrarietat o desviació de poder o si Royo reunia més mèrits que no pas la comissària nomenada requereix analitzar el fons de l’assumpte. Això, apunta el tribunal, no es pot resoldre en una peça de mesures cautelars.

A més, recorden que suspendre cautelarment el nomenament d’un funcionari per substituir-lo per un altre és una mesura excepcional que la jurisprudència només admet en casos molt concrets, circumstàncies que consideren que aquí no es donen.

L’advocacia de l’estat espanyol també havia demanat de desestimar la petició perquè la suspensió implicaria destituir una comissària que ja ocupava legítimament la plaça. El TSJC comparteix aquest argument i conclou que la mesura cautelar pretesa per Royo alteraria la situació actual en lloc de preservar-la.

La interlocutòria, contra la qual es pot presentar recurs de reposició, no imposa les costes perquè considera que el cas genera dubtes de dret.