El col·lapse del registre civil s’arrossega amb les defuncions

La pandèmia de la Covid-19 ha sacsejat els registres civils i ha dificultat les inscripcions de naixements i de defuncions. En ple estat d’alarma i amb la complexitat afegida per a la mobilitat amb el confinament, l’exercici d’aquests tràmits ha fet més difícil per a les famílies l’obtenció posterior de les baixes de maternitat i paternitat, així com l’expedició dels certificats de defunció imprescindibles per a l’obtenció de les pensions de viduïtat o la tramitació de les herències.

El col·lapse més important l’ha viscut el registre de Barcelona, on el nombre de naixement i de morts és especialment elevat. Tot i que la situació d’aquest registre ha millorat progressivament, sobretot des que se’n va incrementar el personal a mitjans d’abril, encara hi ha un retard en la inscripció de les defuncions. Segons fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, n’hi ha unes 3.000 de pendents a Barcelona, cosa que pot generar endarreriments en l’expedició dels certificats de defunció, que depenen dels primers. El retard es va produir sobretot perquè entre el 23 de març i fins a mitjans d’abril, el registre barceloní no va inscriure cap defunció. De fet, va ser l’únic gran registre del Principat que no ho havia pogut fer durant la pandèmia, segons dades de l’ACN.

La inscripció del decés és imprescindible per a obtenir els certificats de defunció, que la majoria de registres encara no emeten. Per això, la manera més ràpida per a disposar d’aquest certificat a hores d’ara és tramitar-lo per via telemàtica a través de la seu electrònica del ministeri de Justícia. Així ho recomanen, per exemple, al registre civil de València. Això sí, és necessari que abans s’hagi acabat la inscripció de la defunció, un tràmit imprescindible per al reconeixement dels efectes civils de la mort que habitualment fan les funeràries i que, en el cas de Barcelona, es pot endarrerir per la llista d’espera.

A hores d’ara, el registre barceloní està obert al públic de nou a dues del migdia, però hi ha tanta concurrència que es reparteixen tiquets d’entrada a les vuit del matí, segons informen en el propi registre per telèfon. Les cues, per tant, comencen des de primeríssima hora. A les tardes, segons fonts del TSJC, hi continuen treballant a porta tancada una vintena de funcionaris que introdueixen les dades al sistema informàtic. Segons que apunten des del departament de Justícia, la Generalitat va perdre les competències sobre la dotació de plantilla del personal dels registres i no en podia determinar la dotació, que va quedar en mans del ministeri de Justícia.

L’expedició de documents i de tràmits en els registres civils s’ha reduït notablement durant la pandèmia. Amb l’establiment de l’estat d’alarma, se’n va limitar el personal, que habitualment ja és insuficient per a prestar els serveis. Malgrat tot, el Consell General del Poder Judicial espanyol va acordar, d’acord amb el decret estatal, que els registres civils havien de garantir l’expedició de les llicències d’enterrament (imprescindibles per a donar sepultura), les inscripcions de naixement dins del termini de 30 dies i la celebració de matrimonis en perill de mort. Segons que apunten des del TSJC, es van prioritzar les llicències per a permetre l’enterrament i la incineració dels difunts, seguides dels matrimonis en perill de mort i els naixements. Habitualment, no es pot enterrar el difunt sense la inscripció de la defunció però, davant del col·lapse, un protocol del ministeri de Justícia de finals de març va permetre que s’emetés la llicència d’enterrament abans de la inscripció, tot i que s’establia que es fes el dia hàbil següent si era possible. El ministeri de Sanitat també va suspendre el termini de 24 hores que fixa la llei entre la mort i l’enterrament perquè els familiars (amb el patiment afegit que tampoc podien fer l’enterrament ni les vetlles com és habitual) en disposessin de les restes en un termini més curt. El TSJC, en paral·lel, va fer reiterades crides perquè es duguessin a terme els tràmits establerts i es protegissin alhora els treballadors amb les mesures de protecció imprescindibles, com ho són les mascaretes, els guants i les solucions hidroalcohòliques.

La situació de Barcelona ha estat, per tant, especialment complicada. El Secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia de l’estat va determinar que, entre les setmanes 12, 13 i 14 de l’any passat i d’aquest, les inscripcions de defuncions havien baixat un 34% la primera setmana, però s’havien incrementat un 37% la segona i un 101% la tercera. Ara bé, en el registre barceloní no hi van constar defuncions ni la setmana 13 ni la 14. És a dir, les dues últimes setmanes de març. El 16 d’abril, gràcies a un augment del personal, es van reactivar els procediments d’inscripció. El TSJC va informar el 23 d’abril que s’havien xifrat en 360 les inscripcions de defunció en un dia, i arribaven a 1.900 les que es trobaven en situació d’esborrany, d’un total de 4.000 pendents d’inscriure.

El caos amb l’estat d’alarma

Amb el confinament i l’estat d’alarma, molts registres van tancar les portes, i per a molts ciutadans els tràmits essencials per a les defuncions i els naixements es van fer inviables. El Síndic de Greuges, que va rebre queixes sobretot referides a Barcelona, va obrir una actuació d’ofici davant de la situació i va remetre la informació al Defensor del Pueblo, que ha obert una investigació. Quant als naixements, el síndic va constatar que només es practicaven les comunicacions electròniques que es feien des dels hospitals i va constatar que el registre de Barcelona va estar tancat durant dues setmanes. Quan va obrir, segons fonts del síndic, es van generar llargues cues per a obtenir número (en alguns casos amb els nadons al carrer, i els corresponents riscos de contagi per l’aglomeració) i només es registraven 45 nadons diaris.

Mentre no es podien fer les inscripcions, es van donar documents justificatius d’inscripció per a evitar els perjudicis als ciutadans. La situació per a la tramitació dels serveis essencials als registres es va anar normalitzant a finals d’abril, segons constaten fonts del mateix síndic. Per això, Rafael Ribó va demanar que es valori la possibilitat de donar cita prèvia a les persones que hagin d’anar als registres civils i s’eviti així que circulin innecessàriament ciutadans al voltant del registre, amb el risc de contagis de coronavirus que suposa. Malgrat que a poc a poc se supera el caos inicial, la situació continua sent complicada. Els tràmits que es poden fer als registres continuen limitats als serveis essencials, als quals s’ha afegit el certificat de fe de vida i d’estat de les persones. A més, es poden continuar produint retards per a obtenir els certificats de defunció necessaris per a l’atorgament de les pensions, tenint en compte la llista d’inscripcions de defuncions pendents que es manté a Barcelona.