14.07.2026 - 21:40
El Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI) ha reconegut, per primera vegada, que va espiar l’ex-diputat de la CUP David Fernàndez, durant mig any, entre el desembre del 2019 i el juny del 2020. Que Fernàndez fou espiat, se sabia d’ençà que VilaWeb va publicar la informació continguda al sumari del cas per terrorisme del Tsunami Democràtic a l’Audiència espanyola. Però si bé aleshores el fiscal Miguel Ángel Carballo va posar fre a l’espionatge amb programari espia que pretenia la Guàrdia Civil, a causa del risc de vulneració de drets fonamentals, la desclassificació revela que el CNI el va continuar espiant tres mesos més, amb l’autorització, en aquest cas, del jutge del Suprem encarregat de supervisar les activitats del centre d’intel·ligència, Pablo Lucas.
Fins i tot s’endevinen dues vies d’espionatge diferents i simultànies contra David Fernàndez: una a càrrec de la Guàrdia Civil, declarada (inclosa en el sumari i, per tant, accessible a les parts) i autoritzada per l’Audiència espanyola, entre el desembre del 2019 i el març del 2020; i una altra a càrrec del CNI, que tenia l’autorització del Suprem, però que era secreta i no revelada fins ara, que també va començar el desembre del 2019 i que es va allargar, amb pròrrogues successives, fins al juny del 2020.
Les revelacions sorgeixen de la querella de Fernàndez i dos ex-diputats de la CUP més, Carles Riera i Albert Botran, per espionatge amb Pegasus, que investiga el jutjat número 32 de Barcelona. El magistrat havia demanat al consell de ministres que desclassifiqués tota la informació del CNI relativa a tots tres. El CNI reconeix haver espiat els dos primers, però no pas l’últim, i la raó amb què ho pretén justificar és per “activitats contràries a la seguretat nacional”. El consell de ministres s’avé a desclassificar les dates en què els van espiar perquè el jutjat d’instrucció pugui interrogar convenientment l’ex-directora del CNI Paz Esteban sobre aquestes activitats. Però hi posa límits, i no va més enllà de les dates; no ofereix cap informació més, ni sobre “mitjans ni procediments concrets, ni la capacitat i l’abast que tenen”. En paraules de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que és qui signa la desclassificació parcial, això “faria perillar i podria donar lloc a greus perjudicis per a la seguretat nacional (la de tots els espanyols) i podria comprometre seriosament la defensa nacional.”
Un exemple d’abús judicial i policíac
David Fernàndez no va arribar a tenir la condició d’investigat en cap moment, no el van encausar, i, tanmateix, fou investigat i espiat amb punxades telefòniques i amb programari espia com Pegasus tant per la Guàrdia Civil en una causa per terrorisme com pel CNI per raons de “seguretat nacional”. És un cas paradigmàtic que palesa com ha funcionat la persecució contra moviments socials com l’independentisme, tot mantenint persones espiades, víctimes d’espionatge i seguiment sense la condició formal d’investigats, amb la indefensió que això implica: perquè, com que no poden personar-se a la causa, no hi poden accedir, no poden saber tot allò que els investiguen ni les intromissions de què són víctimes en cap moment del procediment, ni tan sols quan s’aixeca el secret de sumari.
En el cas de David Fernàndez, la Guàrdia Civil deia que havia de ser un ideòleg del Tsunami, i sospitaven d’ell perquè tenia molta visibilitat i influència en el moviment, perquè havia utilitzat el terme “tsunami democràtic” anys abans, perquè feia crides a participar en les mobilitzacions del Tsunami, perquè havia tingut relació amb Arnaldo Otegi i perquè tenia vinculació amb la iniciativa En Peu de Pau, per a coordinar manifestacions pacífiques de desobediència civil. Amb aquests arguments, la Guàrdia Civil va demanar al jutge de l’Audiència espanyola de punxar-li el telèfon, i li ho va autoritzar, el 16 de desembre del 2018. Era una intervenció de les converses telefòniques, que va permetre als investigadors d’escoltar i d’incloure en els atestats converses amb la seva parella i amb la seva mare.
Ara hem sabut que només dos dies després, el 18 de desembre, el CNI va rebre l’autorització del magistrat del Tribunal Suprem per a espiar Fernàndez, tot i que no especifica amb quina tecnologia. Tenint en compte que la desclassificació d’aquesta setmana respon a una petició d’informació sobre l’ús de Pegasus per part del CNI, es pot entendre que aquella autorització tenia a veure amb l’ús d’aquest programari. Però és una suposició, perquè aquesta informació resta classificada.
En la causa contra el Tsunami a l’Audiència espanyola, la Guàrdia Civil no va obtenir l’autorització per a instal·lar el programari espia al mòbil de David Fenàndez fins el 13 de gener de 2020. Però van tenir dificultats tècniques i no se’n van sortir. Van demanar una primera pròrroga, que el jutge els va concedir, i no hi van reeixir. La Guàrdia Civil va insistir a provar-ho, amb una nova petició de pròrroga el 13 de març de 2020, però aleshores el fiscal Carballo va dir prou; s’hi oposava –deia– “mentre no incorpori informació suplementària sobre la persona que és objectiu de la intervenció, perquè, en cas contrari, la resolució que es dicti difícilment podria complir el requisit constitucional de la motivació ni el de proporcionalitat”. La denegació del jutge va ser el 16 de març de 2020.
En la documentació del sumari contra el Tsunami, consultada per VilaWeb, consta un informe de la Guàrdia Civil, datat el mes de maig, en què confirma que va deixar d’investigar David Fernàndez aquell 16 de març. Formalment, ja no l’espiaven, si més no dins la dinàmica policíaca de la causa del Tsunami al jutjat número 6 de l’Audiència espanyola. Però ara hem sabut que, durant tres mesos més, fins el mes de juny, el CNI el va continuar espiant. I l’argument de la ministra Robles, que els responsables del govern espanyol no cessen de repetir, és que fou legal, perquè comptava amb l’autorització del jutge del Suprem que supervisa l’activitat del CNI. Però, tal com han fet notar alguns advocats dels represaliats, no és cap mena de garantia, perquè no hi ha cap control judicial eficaç ni real, no és discutible ni impugnable; és un secret, i, per tant, un forat negre.
