10.09.2026 - 13:04
|
Actualització: 10.09.2026 - 14:58
Ahir, amb motiu de la proximitat de l’11 de setembre, a Sant Boi de Llobregat es va fer un acte institucional per a recordar els cinquanta anys de la Diada del 1976, la primera després de la mort de Franco uns mesos abans. Aquella concentració multitudinària es va haver de fer a Sant Boi perquè el governador civil de Barcelona en va prohibir la convocatòria inicial que era al parc de la Ciutadella de Barcelona.
A l’acte d’ahir, presentat pels periodistes Manuel Campo Vidal i Àngels Barceló, va intervenir Miquel Roca, l’únic supervivent dels tres oradors del 1976. Roca va parlar fa cinquanta anys en nom del Consell de Forces Polítiques. Els altres dos van ser Octavi Saltor, i Jordi Carbonell, que ho va fer en nom de l’Assemblea de Catalunya. El de Carbonell va ser un discurs farcit d’emoció però també de molta profunditat i molta càrrega política. Molts dels assistents el van guardar en la memòria.
Jordi Carbonell, oblidat
Però ahir, a l’acte commemoratiu, aquell esperit de Carbonell, no hi era. Els parlaments van ser molt més plans i moderats. Per exemple, Miquel Roca, un dels autors de la Constitució espanyola, va demanar que la Diada del 1976 no sigui recordada només amb nostàlgia sinó amb “satisfacció per la feina ben feta”. Va reivindicar el valor de la unitat i el respecte a la diversitat i l’esforç per preservar la llibertat. “Catalunya ens necessita a tots en la nostra lluita”, va dir.
El president de la Generalitat, Salvador Illa tampoc no va citar Carbonell, ni tan sols amb aquella frase que s’ha anat repetint en determinades circumstàncies: “Que la prudència no ens faci traïdors”, per bé que el filòleg i polític no la va dir així. La literalitat de les seves paraules és: “Som intransigents en la nostra moderadíssima posició, perquè no volem que la prudència ens faci traïdors”.
El president va parlar de la fragilitat de les conquestes democràtiques que va dir que no són irreversibles. Va afirmar també que la transició de la dictadura a la democràcia no va ser un camí plàcid. Illa també va reivindicar el caràcter integrador de la convocatòria del 1976 i va dir que la llibertat que es reclamava a Sant Boi no era la d’uns quants.
“Parleu tots vosaltres amb la vostra presència”
Ni Roca ni Illa no es van recordar de l’abrandat discurs de Jordi Carbonell, membre fundador de l’Assemblea de Catalunya que fa cinquanta anys va començar a adreçar-se a les 80.000 persones així: “Parlo en nom de l’Assemblea de Catalunya, que és avui el poble de Catalunya en lluita pacífica per les llibertats polítiques i nacionals. No parla un polític, no parla un intel·lectual, no parla un català qualsevol que sigui, parleu tots vosaltres amb la vostra presència”.
Aquell discurs, ahir oblidat a Sant Boi, va ser interromput en diverses ocasions pels concentrats amb aplaudiments i amb visques a Catalunya a l’assemblea de Catalunya. Jordi Carbonell es va referir a les paraules del president Companys: “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer”, i va afegir: “Encara ens cal lluitar i potser també sofrir, però som aquí per afirmar que s’acosta l’hora de la victòria”.
Carbonell, segons la transcripció del discurs que va publicar VilaWeb l’any 2016, arran del seu traspàs, es va adreçar als assistents tot recordant els sacrificis del poble de Catalunya, però remarcant que la intuïció popular “no n’ha conservat ni la frustració de la derrota ni l’odi de la violència subsegüents. N’ha copsat només l’esperit que va donar sentit a la lluita, l’esperit unitari, l’esperit democràtic, l’esperit de llibertat, l’esperit de solidaritat. Allò que hi havia de constructiu i de perenne en els objectius d’aquella resistència”.
El professor posava èmfasi en la unitat de les forces que havien convocat la concentració i va exigir l’amnistia general per als presos i els exiliats polítics. “És una exigència absoluta si volem que el clima de pau substitueixi el clima de violència, si volem que els problemes tinguin solucions polítiques fruit de la llibertat democràtica i no de la coacció”.
Jordi Carbonell va parlar de la integració dels nouvinguts de qui va dir que amb llur esforç contribueixen al progrés “de la nostra terra comuna”. “Foragitats contra la vostra voluntat de la terra on heu nascut, us heu sentit solidaris d’un poble perseguit, heu sentit la persecució com una fiblada en la vostra pròpia pell”, va dir.
“Moderació no és feblesa”
I quant a la frase que s’ha fet famosa de manera parcial, aquest n’és el fragment: “Pràcticament totes les organitzacions polítiques i els grups de base de l’Assemblea volem més del que ens donava aquell estatut retallat i atorgat el 1932. Però som pràctics i constructius. Demanem poc perquè sabem que l’accés a la democràcia és difícil. Hi ha ningú que pugui dir que venim amb noves exigències? No! Moderadament, prudentment, només demanem que ens tornin allò que ens van prendre el 1939. Molts pensen que som massa moderats; el nostre poble és moderat. Ara, som intransigents en la nostra moderadíssima posició perquè no volem que la prudència en faci traïdors. Els qui estan acostumats a actuar amb la contundència i amb la duresa que els permet la força, que no s’equivoquin: moderació no és feblesa”.
