El català obre portes també a les presons: “Vivim a Catalunya i, si saps català, et pot anar bé”

El català ha entrat de ple a les presons per fomentar-ne l’ús normal entre interns i amb els treballadors dels centres. Tot i que d’ençà de fa anys es treballa per normalitzar-lo, ara els departaments de Justícia i Política Lingüística han pujat el ritme amb la campanya ‘El català obre portes’ amb l’objectiu d’augmentar el català un 20% als centres d’aquí al 2030.

El pla inclou un diagnòstic, la definició de referents lingüístics, la creació de parelles lingüístiques, l’elaboració de vocabularis específics, l’augment d’actes en català i el foment en àmbits com l’esport, els tallers professionals, els actes culturals i les activitats de lleure. L’objectiu és fer veure als interns que l’aprenentatge els pot obrir moltes portes laborals, a més de culturals i socials.

Es dirigeix als interns –inclosos els joves–, als funcionaris i a les entitats que col·laboren en la reinserció dels presos, i s’aplica als àmbits de l’esport, la feina i les relacions socials. La primera fase d’implantació ha arrencat al Centre Penitenciari de Joves, a la Roca del Vallès, com també al centre obert de Barcelona, a Wad-Ras, i a la presó de Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès).

“L’objectiu és que el català surti de l’aula i sigui llengua d’ús, augmentar-lo entre els professionals i amb els interns perquè sigui una llengua moralitzada i accessible”, explica el conseller de política lingüística, Francesc Xavier Vila, que assegura que adquirir l’hàbit de parlar habitualment en català facilita la inserció real en la societat. L’objectiu és que tots els centres penitenciaris del país tinguin un referent lingüístic abans del 2028. A partir del 2027 s’inclouran continguts lingüístics a les oposicions, però l’any 2028 tots els centres hauran de tenir un pla lingüístic.

“Hem constituït referents lingüístics per fomentar l’ús del català i fer el trànsit amb naturalitat a l’ús de la llengua, i ho posem en el cor del centre penitenciari”, va explicar el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, aquest divendres. A més, ha assegurat que el projecte ha trobat una bona recepció per part dels servidors públics, com també dels interns. El director del centre, Lluís Plaza, ho confirma, tot assenyalant que tant treballadors com interns han rebut la campanya amb normalitat i que, com a personal de la Generalitat, el català ha de ser la primera llengua d’ús.

De fet, ha explicat que, en els sis anys que fa que és el responsable del centre, no s’ha trobat mai amb un intern que no l’hagi entès en català.

Referents en diferents espais

Per a integrar el català més enllà de l’aula, l’idioma s’aprèn en uns quants espais on fan vida els interns. Al Centre Penitenciari de Joves, un d’aquests espais és el taller. A canvi d’una paga, treballen en diferents línies, com ara plegar bosses de cartó per a una firma de roba o fer estaques per a jardineria, juntes per a canonades o brides per a cablatge elèctric. “Integrem el català en les explicacions, sempre adaptant l’idioma al coneixement de cadascú”, diu l‘Isaac, tècnic del CIRE, que assenyala que és la manera perquè coneguin la llengua.

Un altre dels espais de divulgació és la biblioteca, lloc on els interns tendeixen a socialitzar i fer diferents activitats. L’Èlia és la referent lingüística del centre en aquest espai i, donat que van detectar que el català no era la llengua més utilitzada en el dia a dia, van optar per moure fitxa: “Vam fer la compra de llibres perquè aprenguin l’idioma. Partim de diferents nivells: per exemple, un catalanoparlant pot entendre perfectament una novel·la, però també tenim llibres d’aprenentatge per a persones nouvingudes.”

En Martí, cap de la unitat d’ingressos al centre, defensa que, com a llengua oficial del Departament de Justícia i del govern, els treballadors han de parlar en català entre ells i també amb els interns. “A més, la majoria d’interns l’entenen, i sorprèn com n’hi ha alguns que veuen que també el poden parlar bé.”

Un nou horitzó

L’aprenentatge, el perfeccionament i el domini del català es dibuixa com un element per a fer un pas endavant i afegir més opcions a l’hora de tenir èxit en el moment de sortir del centre penitenciari. Així ho veuen alguns dels interns que han volgut avançar en l’ús de la llengua, com en Huyang Liu, un jove originari de la Xina que s’ha escolaritzat a Catalunya i que vol millorar l’habilitat amb el català.

“El faig servir amb alguns funcionaris i amb els professors, però hi ha companys que no l’entenen o que no el parlen bé, i parlen en castellà”, comenta des del taller, on els referents lingüístics expliquen en català com han de fer la tasca de plegar bosses de cartó. “Vivim a Catalunya i, si saps català, et pot anar bé.”

L’Uriel Tomás, originari del Brasil, veu la millora del coneixement del català com una oportunitat: “Hem d’aprofitar que hi ha gent que encara pensa en nosaltres i ens dóna l’oportunitat d’aprendre una nova llengua”, reflexiona en un català perfecte. L’ús del català és amb els treballadors i amb molts dels interns: “Això fa que ens expandim en el coneixement de la llengua i que la puguem ensenyar als companys.”

En Kevin Bonilla, originari de l’Equador, també veu com una oportunitat per als estrangers del centre el fet de poder aprendre català i, per als qui ja el parlen, el fet de poder perfeccionar-lo. “No el feia servir en el dia a dia. A l’escola el parlava amb algú, però el més normal per a mi era parlar castellà o anglès.”

Bonilla veu com el fet de saber català li podrà obrir portes a l’hora de cercar feina quan surti del centre: “Hi ha gent que et veu i creu que per ser llatinoamericà no sabràs parlar català i, quan el parles, se sorprèn que els entenguis.” En el seu cas, a més, participa en debats en català que fan al centre. Els interns han de defensar un posicionament, sigui quin sigui, i provar de rebatre el del company: “Això et permet parlar amb la resta de gent, veure diferents punts de vista d’un mateix tema i, a més, concilies la relació amb els companys.”

En conjunt, interns i treballadors veuen el fet d’aprendre o de perfeccionar el català com una oportunitat, perquè permet de cohesionar internament les relacions dins el centre, però també d’ampliar les opcions de futur una vegada surtin del centre penitenciari.