El CaixaFòrum retrocedeix a l’antic Egipte i explora tres mil anys de la vida dels faraons

  • La mostra 'Faraó. Rei d'Egipte' és la tercera que l'equipament cultural coorganitza en col·laboració amb el British Museum

VilaWeb
Redacció
14.06.2018 - 17:00
Actualització: 14.06.2018 - 22:45

El CaixaFòrum de Barcelona retrocedeix a l’antic Egipte i explora tres mil anys de la vida dels faraons. Amb la intenció d’acostar el visitant a la vida real i al poder dels monarques, el museu coorganitza amb el British Museum l’exposició ‘Faraó. Rei d’Egipte‘ La formen 164 peces provinents de l’entitat britànica de gran valor museístic: hi ha treballs d’orfebreria, estàtues monumentals i relleus de temples. Aquesta és la tercera col·laboració entre ambdós museus.

Segons els organitzadors, la mostra ha estat concebuda per dissipar idees preconcebudes sobre aquest període. Sobretot, es vol fer entendre què significava ser el monarca d’un imperi com l’egipci i s’exploren temàtiques molt diverses, com ara el seu caràcter com a intermediari entre les divinitats i la població i les relacions diplomàtiques, de comerç i conflictives amb les potències que els envoltaven. Els faraons van governar des del 3.000 aC, aproximadament, fins a la conquesta romana, l’any 30 aC. ‘El visitant modern no té present aquest gran lapse de temps. Cleòpatra és a prop nostre que de les piràmides’, recorda el comissari Neal Spencer.

Tenint en compte la llarga durada de les dinasties faraòniques, l’exposició s’organitza temàticament per oferir una perspectiva de la dimensió divina, del paper administratiu, la vida familiar, el rol militar i la mort del monarca. I ho fa per mitjà de les estàtues i els monuments que els faraons feien servir per construir la seva identitat, projectant una imatge idealitzada d’ells mateixos. És especialment important la noció religiosa que s’associava al faraó. Una d’aquestes divinitats és Hathor, la qual es pot veure representada a la mostra en un capitell de granit vermell de grans dimensions que data del 850 aC.

La mostra presenta també objectes menys habituals: les incrustacions de colors que es feien servir per decorar el palau d’un faraó, l’arc de fusta d’un dels comandaments militars del monarca, un papir que deixa constància d’un robatori en un temple o les missives gravades en escriptura cuneïforme sobre tauletes d’argila que donen fe de la intensa activitat diplomàtica entre Egipte i Babilònia. Entre les figures més emblemàtiques de l’exposició destaquen la figura del déu falcó Re-Haractes, un cap del faraó Tutmosis III de limolita verda, unes rajoles del palau de Ramesses III i un bust de marbre d’Alexandre el Gran.

D’altra banda, ‘Faraó. Rei d’Egipte’ es fa ressò del fet que el model reial dels faraons va ser adoptat també per governants, grecs, romans i nubis. Alguns reis d’origen grec, per exemple, adoptaven la iconografia faraònica, tal com mostra una de les tres peces que donen la benvinguda al visitant, ‘Estàtua inacabada d’un faraó ptolemaic’. Al seu costat, es pot contemplar l’escultura de Seti II, trobada al Temple de Mut, a Karnak. És una de les més especials de la col·lecció perquè és una de les estàtues de mida real més ben conservades que hi ha.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any