BCE

El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit avui de respondre als efectes de la covid-19 ampliant el programa de compra d’actius contra la pandèmia (PEPP) en 600.000 milions d’euros, de manera que el volum total del programa ja ateny 1,35 bilions d’euros. Aquesta ha estat la primera sorpresa, perquè els analistes esperaven un augment menor, de 500.000 milions a tot estirar. I la segona sorpresa, també positiva, ha estat que l’institut emissor ha allargat la data final del programa: ha prolongat sis mesos el termini per a fer compres netes, fins al mes de juny del 2021. En realitat, l’horitzó real és encara més llunyà, perquè els diners que el BCE obtingui dels venciments dels títols comprats els continuarà reinvertint, pel cap baix, fins a final del 2022.

I un fet molt important sobretot per a Itàlia i Espanya: l’organisme presidit per Lagarde ha remarcat que totes les compres fetes sota el paraigua del PEPP es faran de manera ‘flexible’, és a dir, que el BCE podrà comprar els actius que consideri oportuns i dels països que cregui necessari, sense mirar quina proporció tenen en el capital de la institució.

I, com ja va fer unes setmanes enrere el seu col·lega de la Reserva Federal dels EUA, ha aprofitat l’avinentesa per a practicar un exercici de realisme sobre la situació real en què vivim. Alguns hi han vist un missatge directe a les borses, que segueixen un camí alcista que no té res a veure amb les expectatives reals de l’economia. Crec que ha estat molt clara i sense el llenguatge ambivalent tan típic dels polítics. Ha dit que l’economia està molt malament, ‘mai en la història moderna no havia estat tan malament’. I ha assegurat que les ajudes del BCE –que són descomunals– són un cop de mà perquè almenys s’hagi pogut posar un límit a la caiguda de l’activitat, però veuen que la recuperació és lenta i molt modesta i la sortida demanarà molt de temps. Vet aquí el segon missatge del dia. El BCE ha desmentit la teoria que volta pels mercats d’una recuperació en ‘V’ de l’economia. L’ha desmentida rotundament. I no és que ho hagi dit d’una manera teòrica, sinó que ho ha precisat amb xifres.

Així, el deteriorament del PIB estimat d’enguany serà del -8,7%, i només es recuperarà en part l’any que ve (+5,2%) i ni tan sols a la fi del 2022 (+3,3%) no s’haurà recuperat del tot. Després, segons el BCE, caldrà esperar al 2023 per a recuperar tot allò que s’hagi perdut. Sens dubte, aquesta és la notícia de fons més important que ha donat la presidenta del BCE avui, i explica l’engrandiment i l’allargament de les mesures de salvació que han decidit al BCE, ‘per unanimitat’, com ha remarcat.

Això sí, a curt termini, Lagarde ha afirmat que el segon trimestre l’economia de l’àrea de l’euro experimenta una contracció sense precedents. ‘Hi ha hagut una abrupta caiguda de l’activitat econòmica –ha dit–, de resultes de la pandèmia del coronavirus i de les mesures adoptades per contenir-la.’ I ha afegit que l’abast de la contracció i la recuperació dependran de ‘la durada i l’eficàcia de les mesures de contenció, de l’èxit de les polítiques per a mitigar l’impacte advers sobre els ingressos i l’ocupació, i de la mesura en què la capacitat de l’oferta i la demanda internes es vegin permanentment afectades’.

Per una altra banda, ha assenyalat que hi ha símptomes d’una ‘recuperació tèbia’, i ha destacat que les últimes enquestes suggereixen que la caiguda de l’activitat va tocar fons al maig i anticipen un rebot la segona meitat del 2020 a mesura que s’aixequin les mesures de confinament, encara que la velocitat i l’escala del rebot ‘continuen essent incertes’.

Les reaccions a la decisió del BCE han estat immediates als mercats de valors. Per una banda, han saludat positivament les mesures, però immediatament han canviat la tendència i han tendit a la baixa, en vista de la gravetat de la situació descrita. En canvi, la prima de risc espanyola ha experimentat un descens important, que l’ha portat als 88,3 punts bàsics. Val a dir que el diferencial no registrava aquest nivell tan baix des del principi del mes de març, abans que comencés l’escalada de la pandèmia i s’apliquessin mesures de confinament generalitzades arreu d’Europa.

Respecte de dos punts cabdals, però col·laterals, ha fet comentaris positius però sense entrar-hi a fons. Quant al Fons de Recuperació ha dit que és, ara per ara, una proposta. ‘Però no dubto de la determinació dels dirigents europeus’, ha dit. Probablement encara no sabia que Finlàndia havia expressat l’oposició al fons aquesta tarda i que a Alemanya ja hi havia protestes en alguns mitjans de comunicació, per a criticar la seva permissivitat excessiva.

Sobre l’oposició del TC alemany, ha insistit en allò que ja havia dit fa dies. ‘El BCE és sota la jurisdicció dels tribunals de la UE. El tribunal alemany ha demanat explicacions al Bundesbank i al parlament alemany, però nosaltres seguim les directrius dels tribunals de la UE. Confiem en la primacia dels tribunals europeus. A més, analitzem l’efectivitat, l’impacte i la relació cost-benefici de tot el nostre paquet de mesures, cosa que es reflectirà en els comptes.’

En definitiva, la bona notícia és que el BCE ha pres la decisió de salvar tot allò que pugui del desastre de la crisi europea, a còpia de posar sobre la taula els diners que calguin, comptant amb la col·laboració –fins ara més aviat minsa, per no dir nul·la– de la CE amb les polítiques fiscals. De qualsevol manera, cal agrair la iniciativa de Lagarde, amb una fermesa que hom no esperava, sobretot després de la patinada del dia de la seva estrena. Itàlia i Espanya són els estats més beneficiats de la decisió d’avui del BCE. Ara cal que ho sàpiguen aprofitar.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.