El 28-A fa créixer la tensió a JxCat i la Crida

  • Les tres batalles internes que condicionen les llistes a les eleccions espanyoles

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
19.02.2019 - 21:50
Actualització: 20.02.2019 - 00:18

Les eleccions espanyoles del 28 d’abril han fet créixer la tensió interna al PDECat, JxCat i la Crida Nacional per la República. El calendari és molt atapeït, i es troben forçats a resoldre en poques setmanes els debats interns que arrosseguen per les eleccions europees i municipals del 26-M. El 15 de març s’ha de registrar formalment la candidatura i, el 25, les llistes. El PDECat ha decidit de concórrer a les espanyoles amb el nom de JxCat, però hi ha una pugna oberta entre la direcció del partit i l’entorn de Carles Puigdemont pel perfil del candidat, pels integrants de la llista i per la mena de campanya electoral. La Crida, a més, consultarà telemàticament a les bases què ha de fer en aquestes eleccions. Hi ha tres fronts de batalla oberts que condicionen la tria de candidats i la configuració de les llistes.

1. JxCat: Eduard Pujol o un independent

L’entorn de Puigdemont vol que encapçali la llista el diputat de JxCat Eduard Pujol o bé un independent. També es parla que sigui un pres polític, com ara Jordi Turull o Josep Rull. Qui ha descartat de ser-ho és Elsa Artadi, consellera de la Presidència. Sigui com sigui, es defensa que dins la candidatura s’hi han d’integrar independents per traspassar les fronteres electorals del PDECat. També es vol que la campanya sigui similar a la que van fer en les darreres eleccions catalanes. Aleshores els dirigents del PDECat no van ser a la primera línia mediàtica ni formaven part de la llista. Aquesta pugna es reprodueix amb els mateixos termes en les eleccions europees i en la candidatura de les municipals per Barcelona. De la resolució d’aquesta negociació, en depèn, també, que Artadi confirmi els dies vinents que acompanya Joaquim Forn com a número dos a la llista municipal de Barcelona, cosa que es considera segura, amb Neus Munté de número tres.

2. PDECat: la disputa entre els dos sectors

El PDECat viu una altra pugna interna entre el sector moderat i el més arrenglerat amb Puigdemont. David Bonvehí ha de negociar el candidat al 28-A amb el nucli que pilota JxCat al parlament, però abans ha de tenir un candidat propi que sigui elegit per primàries. Per això Bonvehí va apuntar dilluns que espera reunir-se amb Jordi Turull i Josep Rull. Dos noms que, enmig del judici contra el procés, tenen una gran projecció pública tot i que no podran participar en la campanya electoral. A més dels presos, a les travesses hi ha el nom de la vice-presidenta del partit i coordinadora dels diputats i senadors a Madrid, Míriam Nogueras, que, d’ençà de l’últim congrés del partit, ha intentat que els diputats a Madrid viressin cap als postulats de Puigdemont.

Nogueras, de fet, ha pres la decisió personal i política de mantenir-se al capdavant dels diputats al congrés, tot i que alhora és candidata per Mataró a les municipals. També caldrà veure quins noms del sector moderat es presenten a les primàries (n’hi haurà per cada demarcació, segons fonts del partit) i a les eleccions de vegueria, on es triaran la resta de noms que, després, la direcció endreçarà. No ha aclarit si s’hi presentarà Carles Campuzano, portaveu dels diputats del PDECat al congrés, i representant dels moderats a Madrid. L’altre home fort a Madrid d’aquest sector és Jordi Xuclà, que va ser rellevat per Nogueras com a coordinador dels diputats i senadors després del congrés. Tots es van presentar amb el nom de CDC en les espanyoles del 2016, abans de la fundació del PDECat. El sistema actual d’elecció dels candidats posarà a prova el suport dels dos sectors al territori. Tampoc no es pot descartar que el partit es trenqui. L’amenaça no s’ha esvaït.

La marca de JxCat, d’una altra banda, pertany al PDECat, que la té registrada. Si no hi hagués acord amb els de Puigdemont, la direcció de David Bonvehí tindria potestat per a presentar la candidatura igualment. Però això obriria crisis profundes dins mateix del PDECat i amb la direcció de JxCat al parlament, on precisament les dues cúpules han començat a fer reunions periòdiques de coordinació, després de més d’un any de tensions cícliques.

3. La Crida: què fer sense candidatura unitària?

La Crida també té obert un debat intern. La direcció defensa la unitat de les candidatures independentistes, però ERC es presentarà a les eleccions amb una llista pròpia i la CUP no s’hi presentarà. Què farà la Crida quan admeti que la unitat és impossible? Aquesta és la clau, i hi ha dues opcions. La primera: que hi vagi amb candidatura pròpia (com a Crida) o en coalició amb algú (com ara JxCat). La segona: que no hi vagi, i potser doni suport a totes les llistes independentistes.

Si opta per anar amb JxCat, quedaria marcada només de néixer. La Crida s’ha definit com un moviment transversal que refusa l’etiqueta de ser l’enèsima refundació convergent. En aquest context, el secretari general, Toni Morral, defensava en aquesta entrevista a VilaWeb que la Crida no anirà en coalicions ni en federacions, i defensava d’avançar en el desplegament organitzatiu. D’una altra banda, si la Crida s’activa com a partit per a presentar-se al 28-A, esclatarà el conflicte latent amb el PDECat i ERC per la doble militància dels seus associats. A la direcció de la Crida hi ha diversos integrants del PDECat i també Pep Andreu, d’ERC, batlle de Montblanc.

Per això serà molt revelador l’enunciat de la pregunta que la Crida sotmetrà a consulta telemàtica. El govern de la Crida encara ha d’acordar-lo. Segons fonts consultades, és probable que sigui complex, i que vagi més enllà d’una simple resposta de sí o no. La consulta podria durar dos dies. Per tant, caldrà veure quin marge de decisió dóna la direcció de la Crida a les bases tractant-se d’una qüestió tan determinant per al seu futur. Hi ha molts condicionants organitzatius que pesen. La Crida no té drets electorals i, per tant, tindria una projecció pública més limitada que no la resta de partits independentistes. Tampoc no disposa encara d’una estructura territorial organitzada que li faciliti de fer campanya a pobles i ciutats. I tot això quan la Crida semblava reservar-se com a marca per a les pròximes catalanes, amb més múscul organitzatiu que l’actual.

Tot són vasos comunicants. Perquè el moviment que faci la Crida, al mateix temps, afegirà pressió al PDECat. I aquesta pressió pot facilitar que la direcció de Bonvehí accepti una candidatura de JxCat semblant a la del 21-D o bé pot afegir tensió al partit fins al trencament. Cal tenim en compte que Elsa Artadi, Laura Borràs, Gemma Geis, Albert Batet i Damià Calvet són alhora membres de la direcció de la Crida i del nucli més influent de JxCat i tenen tothora connexió amb Puigdemont. De manera que hi ha tres fronts de batalla oberts, però íntimament connectats, i en tots tres hi ha, al capdamunt, Puigdemont.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any