31.10.2017 - 22:00
‘No és cap consulta, sinó una imposició disfressada de consulta’, va etzibar Albano-Dante Fachin. Amb les eleccions imposades per Mariano Rajoy a l’horitzó –en virtut de l’article 155 de la constitució espanyola–, la direcció espanyola de Podem ha forçat una consulta perquè els inscrits de Podem es pronunciïn sobre la possibilitat de concórrer a les eleccions en coalició amb Catalunya en Comú.
D’una banda, la consulta insisteix en una qüestió sobre la qual els inscrits a Podem ja es van pronunciar al setembre –aleshores la direcció espanyola va forçar que la votació es fes més tard a Podem que no a Catalunya en Comú, per mirar que els dos processos s’influïssin. D’una altra, és clar, que més enllà de validar internament una eventual aliança electoral amb els comuns, la consulta ha esdevingut en bona mesura un plebiscit a l’actual direcció de Podem, encapçalada per Fachin.
La pregunta feta als inscrits no és precisament concisa: ‘Estàs d’acord que Podem es presenti a les eleccions del 21 de desembre a Catalunya en coalició amb Catalunya en Comú i les forces polítiques germanes que no donem suport ni a la declaració d’independència ni a l’aplicació de l’article 155, amb la paraula Podem en el nom de la coalició i a la papereta?’
La votació comença avui i s’allargarà fins al dimarts 7 de novembre, el mateix dia que s’acaba el termini per a presentar coalicions a les eleccions del desembre. El secretari general de Podem va assegurar ahir en una conferència de premsa que no participaria en la consulta ‘imposada’ per la direcció espanyola a les bases de la formació a Catalunya. Tanmateix, va evitar de fer una crida a l’abstenció.
El 155 de Pablo Iglesias a Podem
Per la direcció de Podem, la decisió d’Iglesias i companyia és una intervenció de Podem Catalunya en tota regla i una vulneració de la seva sobirania com a subjecte polític. ‘La pregunta no té sentit, surti què surti es farà allò que digui Pablo Iglesias’, va dir Fachin.
Segons que va explicar Fachin, Pablo Iglesias ha fet amb Podem el mateix que Rajoy ha fet amb Catalunya per mitjà de l’article 155: apartar càrrecs escollits democràticament, teòricament per ‘donar la veu a la gent’. Ara, el líder de Podem va argumentar que la pregunta i les dates de la votació interna que avui comença són formulades de manera tendenciosa, amb una clara de voluntat que només sigui possible la sortida desitjada per la direcció espanyola. La consulta, segons Fachin, s’emmarca en un ‘dèficit democràtic’ i fa totalment impossible que es pugui respondre res més que sí a la coalició entre Podem i Catalunya en Comú.
Qüestió de sobirania
Aquest enfrontament entre les direccions catalana i espanyola de Podem –el darrer, no pas l’únic– presenta dues dimensions. Una, l’externa, entorn de la relació que la formació ha de tenir amb Catalunya en Comú, espai ‘germà’ en què ja participen alguns membres crítics de Podem, com ara l”errejonista’ Jèssica Albiach i l’ex-secretari general de Podem a Barcelona, Marc Bertomeu. També Laura Pérez, regidora a l’Ajuntament de Barcelona, i Vicenç Navarro, catedràtic de ciències polítiques i membre del Consell Ciutadà espanyol de Podem.
L’altra, més important encara, és la qüestió de la sobirania. Segons que escrivia ahir al seu bloc Joan Giner, diputat de Catalunya Sí que es Pot i membre de la direcció de Podem, l’executiva catalana ‘sempre ha estat oberta a treballar conjuntament amb els i les companyes de Catalunya en Comú i les forces del canvi, i a reobrir el procés de confluència’. Al mateix text, Giner feia una crida a votar afirmativament a la consulta, però alhora es queixava que la consulta s’hagués convocat ‘sense diàleg’ i passant ‘per sobre de la sobirania de l’organització’.
Coalició anti-155?
Tot just l’endemà de la declaració d’independència aprovada pel Parlament de Catalunya i de la convocatòria d’eleccions per part de Mariano Rajoy, Albano-Dante Fachin ja va dir que participar en els comicis després d’haver-se oposat al 155 era ‘una enorme contradicció’. En tot cas, va explicar, no es podrien prendre com unes eleccions ‘normals’ en què els partits intentessin esgarrapar quatre escons. ‘Si no hi ha una estratègia conjunta, a l’altura del que ha fet la gent als carrers, seria una traïció a l’esperit de l’1 d’octubre’.
La idea d’un ‘front democràtic’ en defensa de les institucions catalanes amb la voluntat de plantar cara a les mesures de l’article 155 ha pres cos aquests darrers dies. Fachin, de fet, encara defensa aquesta possibilitat tot i la intervenció duta a terme per l’equip de Pablo Iglesias. Però, qui hi hauria de participar, en aquesta candidatura? Malgrat que Catalunya en Comú encara ha de definir com concorrerà a les eleccions, la seva portaveu, Elisenda Alamany, va avançar que no pensaven pas formar part d’un bloc sobiranista ampli que inclogués els partits independentistes. Així doncs, malgrat les constants apel·lacions a teixir ‘aliances àmplies’ des de totes les formacions, la coalició anti-155 defensada per Fachin avui sembla difícil i té en la direcció espanyola de Podem un dels principals entrebancs.
