Ara que les terrasses de bars i restaurants tornen a obrir i que les restriccions sanitàries s’han relaxat, l’estiu i les altes temperatures podrien portar més bones notícies.

Molts estudis científics han demostrat que la majoria d’epidèmies i malalties infeccioses fluctuen segons l’estació de l’any, cosa que es coneix com a “estacionalitat”: les estacions més càlides afavoreixen la desaparició o reducció de les epidèmies nascudes a les estacions fredes.

És el cas, per exemple, de l’anomenada grip “estacionària”. Per als investigadors Jeffrey Shaman i Melvin Kohn, la intensitat de la grip augmenta durant els períodes freds, quan la temperatura i la humitat són més baixes. El virus que causa la covid-19 no hauria de ser gaire diferent, tal com demostra la dinàmica estacionària i hemisfèrica de les tres darreres onades.

 

Però, què hi diuen els estudis específics sobre la covid-19? Podem confiar que l’estiu i la vaccinació faran caure les màscares?

L’efecte de la humitat i la radiació solar

Hi ha estudis –com ara el de Günter Kampf i els seus col·legues publicat el 2020– que han demostrat que la resistència dels coronavirus humans, com és el SARS-CoV-2, baixa molt amb la calor i la humitat, tant a les gotes de l’aire com a les superfícies. En canvi, en condicions més seques, l’aigua de les gotes s’evapora més ràpidament i deixa el virus a l’aire, cosa que n’augmenta la transmissió, sobretot en llocs tancats i poc ventilats.

Els resultats dels estudis sobre els altres coronavirus humans demostren una persistència reduïda en zones càlides. El 2011, l’investigador K. H. Chan i els seus companys van confirmar que la viabilitat del virus SARS-CoV baixa quan la temperatura i la humitat són altes. En canvi, les condicions fredes i seques, sobretot en espais climatitzats o contaminats, afavoreixen la transmissió del virus.

Del laboratori a l’estatística

Els resultats dels estudis de laboratori són els mateixos, estatísticament, en condicions reals? Per la investigadora Florence Tushabe, sí: “La gravetat de la malaltia quant a infecció i mort és sis vegades més gran als països temperats que no pas als tropicals, on tan sols hi ha el 4% de les infeccions mundials, amb una mortalitat fins i tot menor (2,5%).”

Per a Simiao Chen i el seu equip, segons que expliquen a l’estudi publicat a Scientific Reports, la proximitat a l’equador afavoreix la reducció del nombre de casos de covid-19 per milió d’habitants.

Segons uns altres estudis, el virus és més transmissible en climes temperats, tal com es va insinuar en relació amb Itàlia al començament de la pandèmia. Els països de l’hemisferi nord industrialitzat (Europa i els Estats Units) són, de mitjana, en aquesta franja i, per tant, els efectes climàtics sobre el virus són febles.

Això pot haver contribuït al desenvolupament de la pandèmia en aquests països, sobretot durant la primera onada i a zones on la qualitat de l’aire és dolenta, com ara a la Llombardia i la regió de Madrid.

La relació entre els factors climàtics i la covid-19 és més complexa. Hi ha relacions estatístiques no lineals entre la temperatura i la llum ultraviolada: les temperatures molt altes o molt baixes redueixen la supervivència del virus, però les moderades hi tenen un impacte nul.

George Luo i els seus companys són escèptics sobre l’existència de relacions importants entre la humitat i la taxa de supervivència del virus a la Xina. Uns altres estudis van en la mateixa direcció: per a l’estat espanyol, per exemple, Álvaro Briz-Redón i Ángel Serrano-Aroca no hi van trobar cap efecte significatiu de la temperatura. Al seu estudi van incorporar variables com ara la densitat de població i el nombre de viatgers, que podrien haver esbiaixat estudis anteriors.

Més enllà de la temperatura i la humitat, alguns estudis més recents han analitzat el paper de la llum ultraviolada, la radiació solar i la velocitat del vent.

El gener d’enguany, a la revista PNAS, Tamma Carleton va demostrar que els nivells més alts de raigs ultraviolats redueixen la taxa de creixement acumulada dels casos de covid-19 durant dues setmanes i mitja. L’estudi, en què es van analitzar 173 països, no va trobar un efecte significatiu de la temperatura ni de la humitat.

Així doncs, hi ha una relació entre el clima i la covid-19, però és poc significativa, tal com va escriure l’especialista Rachel Baker a la revista Science l’estiu del 2020.

Malgrat que la calor i els nivells alts de raigs ultraviolats de l’estiu poden ajudar a reduir la circulació del virus, la sensibilitat que té al clima no és prou forta per a reduir-ne la propagació sense distanciament social.

Un impacte marginal

Vam demostrar tot això en un article publicat a la revista Plos One. L’estudi es basa en una mostra de 37 països industrialitzats de l’OCDE que vam observar durant la primera onada de l’epidèmia de covid-19.

Els resultats suggereixen que l’augment de la temperatura, la radiació solar i els nivells d’humitat redueixen el nombre de casos i morts per covid-19, però tan sols de manera marginal.

Els efectes climàtics es van mesurar, principalment, a set dies, el període mínim d’incubació, però també es van tenir en compte els períodes de consolidació i hospitalització, que arriben fins a vint-i-vuit dies.

Un estudi complementari que encara no s’ha publicat confirma els resultats per a les taxes d’hospitalització a l’estat francès a partir de les dades de quinze grans ciutats. Segons els resultats de l’estudi, el clima podria explicar per què el nord i l’est del país van tenir més casos durant la primera onada de la pandèmia, però també la qualitat de l’aire: com més contaminació, més prevalença de la covid-19.

La mobilitat, un factor a tenir en compte

Vam anar més enllà de la recerca que ja s’havia fet i vam tenir en compte l’impacte que podia tenir l’oratge, en aquest cas, en la transmissió de la covid-19 segons la mobilitat individual.

Ens vam demanar si el canvi de les condicions meteorològiques afectava els desplaçaments –amb cotxe, a peu, etc.– i com podria afectar aquest fet la transmissió del virus.

Segons les dades que van de gener a principi de setembre del 2020, la mobilitat tendeix a augmentar la propagació del virus: com més es mouen les persones, s’agrupen, surten, es relacionen, més probable és que augmenti la taxa de transmissió, cosa que no és sorprenent.

Al nostre estudi, els efectes de la mobilitat no són visibles fins tres setmanes després. Per tant, cal tenir en compte els períodes d’incubació i confirmació del virus per identificar els efectes de l’oratge sobre la covid-19. Les condicions meteorològiques favorables fan que sortim més, cosa que fa créixer la circulació del virus.

El doble efecte de la temperatura

L’efecte beneficiós de l’oratge es redueix a causa de l’augment de la mobilitat: un dia càlid i assolellat permet que la gent ventili millor casa seva, però també els anima a sortir i a relacionar-se amb més gent. Tot plegat pot fer augmentar la circulació del virus i el nombre de casos, i encara es nota més si alguna de les interaccions socials és en espais tancats.

La mobilitat individual augmenta la circulació del virus quan les condicions meteorològiques són favorables, cosa que redueix l’efecte positiu de l’oratge sobre la covid-19. Malgrat tot, cal tenir en compte que l’any passat hi va haver menys distanciament social i no es duia tant la màscara. Per tant, els efectes indirectes de l’oratge haurien de ser menors enguany.

No obstant això, hem de ser curosos amb els efectes indirectes d’una relaxació massa ràpida de les condicions sanitàries, sobretot si va de bracet amb un oratge que estimula la interacció social.

 

Olivier Damette (Universitat París-Dauphine) i Clément Mathonnat (Universitat de Lorena) són professors de ciències econòmiques. Aquest article va ser publicat a The Conversation.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.