ACN Barcelona.-L’exmembre dels Amics de les Arts, Eduard Costa, ha estrenat aquesta setmana el primer single de L’últim indi, el projecte que ha emprès en solitari 13 anys després de la creació del grup. ‘La sorra del desert’ és la “declaració d’intencions” d’un disc que sortirà al març i amb el que el cantant ha saciat el “neguit de compartir” unes lletres i unes sonoritats que, malgrat continuen sent pop, “són molt diferents” que Els Amics de les Arts. “Els Amics tenen el seu so, no pots pretendre que un grup que té un públic i unes temàtiques passin a cantar coses que són molt diferents”, ha dit Costa en una entrevista amb l’ACN sobre la possibilitat d’encaixar el canvi de rumb dins el quartet. Amb L’últim indi ha creat un “so únic”, amb ritmes ancestrals i temes com la vida, la terra, l’amor o la mort.

Eduard Costa (Banyoles, 1977) volia “descobrir com fa les cançons” i sentir la “veu del que ara tenia ganes de cantar”. La motivació per explorar nous terrenys musicals en solitari l’han portat a teixir un disc, que es titularà també ‘L’últim indi’, que té com a primer tast el tema ‘La sorra del desert’. “A la vida ens van arribant coses en què aparentment caiem però que són part del guió per poder arribar al final”, ha dit Costa en referència al sentit de la cançó i també del projecte, “quan algú que s’alça, cau i es torna a alçar”. Costa vol fer “créixer aquest arbre” i que arribi la primavera per presentar-lo en directe al Teatre Municipal de Girona el 13 d’abril dins del festival Strenes.Moments d’emprendre”T’adones que la vida és un canvi constant. La lliçó és intentar no controlar les coses. La vida no vol que siguin controlables”, ha assenyalat el músic. L’últim indi, que donarà alhora nom a una cançó del futur disc, de les 14 que tindrà, fa referència a algú que fa una foguera i el seu fum “puja buscant la llum”, desitjant i preguntant-se si hi ha algú que pugui llegir els senyals de fum. “És bonic perquè és com em sento jo amb el projecte. L’últim indi és aquesta veu que vol compartir i comunicar aquestes cançons”, ha reblat.L’origen de l’aventura va ser un llibre autoeditat que la seva dona va regalar-li fa un any i mig en el qual aplegava lletres i textos que Costa havia escrit durant anys. “Va ser com posar la primera pedra. Després va venir el procés de convertir-los en cançons, però no me n’adonava que en realitat eren cançons”, ha explicat. Tot seguit, va venir el “neguit que la gent ho sentís”. El so “últim indi”Malgrat la tranquil·litat que transmet ‘La sorra del desert’, el disc tindrà “molta energia”. Costa li presentava els ritmes corporalment al productor, Caïm Riba, uns patrons que es repeteixen en tot l’àlbum. “Són patrons molt familiars, la gràcia era agafar-los i crear un so únic que fos el so ‘últim indi'”, ha explicat el cantant. D’una capsa de cartró en treien un so “preciós”, una mostra “d’empoderar-se” i demostrar que “tot és i permet fer música”. Funcionen com a banda —dues guitarres, un baixista, una percussionista i un bateria—, i té el guitalele com instrument insígnia del grup. “És la meva eina creativa. Les cançons neixen amb guitalele i té una vida pròpia”, ha assegurat d’aquest petit instrument de sis cordes que sona com un ukelele però té la riquesa i flexibilitat d’una guitarra.Al futur disc l’acompanyaran en sis dels temes 40 cantaires de la coral The Gospel Viu Choir de Palafolls, i el violoncel de Marçal Ayats de XY ho farà en dues cançons, ‘L’Espigó’ i ‘L’home peix’. Al projecte “no s’hi posa barreres”, i al videoclip estrenat aquest divendres han creuat fronteres catalanes viatjant fins a Fuerteventura i Gran Canaria, que juntament amb els paisatges del Montseny, fan que el clip agafi “una altra volada”. Pel que fa a les lletres, ha assegurat que són “molt diferents” que les dels Amics de les Arts, tractant temes bàsics de la condició humana com la vida, la terra, l’amor o la mort. “Temes que em connecten i que és molt bonic veure com pots parlar de la mateixa cosa des de mil maneres diferents i connectar-hi”.Els Amics de les Arts, “una gran escola”Costa ha reconegut l’herència dels 13 anys de trajectòria amb Els Amics de les Arts, un “abre que van fer créixer plegats” i que els fa estar “connectats i ‘empapats'”. “Per mi ha estat una gran escola i un lloc on aprendre i n’estic molt agraït. En el disc de L’últim indi aquest aprenentatge hi és”, ha assegurat. I malgrat reconeix que el projecte pot semblar molt diferent, afirma que “en el fons estàs fent servir els recursos de la música pop”. “És màgic el pop, perquè t’ho permet fer tot. És un pati creatiu preciós”, ha apuntat. Després del tancament d’etapa, l’exmembre d’Els Amics de les Arts assegura que el grup “està fent coses i segur que faran un disc collonut”. “Ara jo estic immers en una altra cosa totalment diferent, que és l’emprenedoria, el començar un projecte i tenir un fotimer de gent treballant al voltant”, ha reblat Costa, ara ja, L’últim indi.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb