Ja ho sabíem, perquè al juliol en vam tenir un avançament. L’economia catalana durant el segon trimestre va créixer a un ritme del 2% interanual, cosa que confirma una lleugera recuperació en relació amb els dos períodes trimestrals anteriors. Això ens situa tres dècimes sota el creixement de l’estat espanyol i vuit sobre la mitjana de l’eurozona. Pràcticament passa igual amb la taxa intertrimestral, que ha crescut d’un 0,5% –igual que a l’estat espanyol– i tres dècimes més que a l’eurozona.

L’Idescat sempre fa comentaris molt concisos, informatius –així com cal– i exempts de valoració. Ve’t aquí la nota que passava conjuntament amb les xifres abans-d’ahir: ‘Des de l’òptica de la demanda, la demanda interna creix un 1,5%, tot i que mostra una desacceleració respecte del trimestre anterior (1,9%). Aquesta evolució s’explica per la disminució de la formació bruta de capital (que passa d’un 3,2% a un 1,0%), ja que el consum de les llars i el de les administracions públiques es mantenen pràcticament estables (1,4% i 2,3%, respectivament). Des de l’òptica de l’oferta, per la seva banda, la indústria manté un creixement negatiu (−0,6%), però millora respecte dels darrers trimestres. La construcció consolida un creixement elevat, ja que augmenta fins al 4,9%, mentre que el sector dels serveis redueix el creixement, amb un 2,7%. El sector agrari registra una taxa de creixement negativa (−2,5%).’

Aquest és el text. Com l’hem de valorar? Jo diria que, vista la desacceleració que tenim al nostre entorn i que afecta casa nostra, no està gens malament. Això sí, en un primer cop d’ull tenim dos punts febles: la indústria i la producció de béns d’equipament. En canvi, la construcció va prou bé i el consum –que és clau– acumula uns quants trimestres amb un creixement moderat però que sembla no voler baixar més. De la indústria ja n’hem parlat molt i aquesta setmana han sortit dues dades que no animen pas gaire. L’índex de producció industrial ha baixat d’un 3,2% interanual al juliol (un -5,9%, el corresponent als cotxes i empreses auxiliars) i les exportacions han baixat d’un 1,1%. Sens dubte, en aquest encreuament de magnituds tenim el punt més complex a què ens encararem aquests mesos.

De totes maneres, tinguem en compte que el pes del sector de l’automòbil continua essent decisiu en l’evolució de les xifres totals i que el segon trimestre la resta de subsectors industrials no ha anat tan malament. Aquesta setmana, per exemple, ens assabentàvem que durant el segon trimestre –i això no pot passar per alt– Catalunya ha exportat productes industrials d’alta tecnologia per valor de 2.175,8 milions d’euros, xifra que representa un augment del 20,5% interanual. Les vendes dels productes de nivell tecnològic mitjà-baix i baix a l’exterior també han augmentat d’un 13,2% i un 7,4%, respectivament. En canvi, les exportacions de nivell mitjà-alt han tingut un descens del 2,2% interanual. En conjunt, les exportacions de productes industrials han assolit un valor de 18.371,0 milions d’euros, amb una variació d’un 4,7% interanual.

Cal tenir en compte un altre fet. Dèiem que els béns d’equipament no van bé perquè presenten una baixada interanual del 0,6%. Però hem de recordar com es calcula aquesta taxa: cada trimestre sobre el mateix trimestre de l’any passat. Vull dir que si ens fixem en aquesta taxa i prou hem de recordar que depèn de què hagi passat aquest trimestre i de què hagués passat un any enrere. Doncs bé, el segon trimestre del 2018 va ser excepcional, perquè va tenir un creixement del 6,8%, i això fa que el d’enguany vagi una mica per sota. Però és realment negatiu? Bé, si observem la taxa sobre el trimestre passat no ha anat pas malament, ha crescut d’un 0,5%. Tot és relatiu…

I amb la indústria passa si fa no fa igual. La taxa interanual fa tres trimestres que és negativa, cosa que reflecteix en bona part els moments excepcionalment bons del 2018, mentre que de taxes intertrimestrals, n’hi ha hagudes dues de positives seguides, després de quatre de negatives consecutives.

Les xifres de la comptabilitat nacional del segon trimestre ens haurien de fer pensar una mica per plantar cara a l’onada de pessimisme que sembla regnar entre els experts de l’economia. Les dades del segon trimestre són més que acceptables; també mirant-ne la composició, tret dels aspectes assenyalats. I són bones, fins i tot, si les comparem amb els països de la zona de l’euro. No dic que no passem un moment difícil, en què poca cosa podem fer, perquè la clau és a l’exterior. Però si en lloc de pensar en la pitjor situació –guerra comercial, guerra de divises, recessió a Alemanya i, de retruc, a casa nostra– pensem que ens trobem davant la primera recessió provocada i que qui la provoca –el president Trump– pot canviar d’actitud davant la Xina, que la Xina pot comprar més a Alemanya i que Alemanya pot animar la resta d’Europa… és a dir, una possibilitat menys negativa, pot ser que els catastrofistes habituals es quedin amb un pam de nas. Digueu-me optimista o somniatruites, tant me fa, però penso que la política de Trump fa mal als americans i tot, i que és qüestió de temps que se n’adonin i puguin fer canviar les decisions maximalistes del seu president. I si es tomba la truita? El temps ho dirà…

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb