Quins drets teniu com a llogaters segons la llei d’arrendaments urbans?

‘Sembla que viure de lloguer sigui sinònim de resignació’, diu Irene Sabaté, portaveu del sindicat de llogaters de Barcelona. Explica que ha arribat l’hora de revertir aquest concepte social i començar a reclamar els drets dels llogaters que recull la llei d’arrendaments urbans (LAU).

La inestabilitat econòmica i les dificultats per a aconseguir préstecs bancaris a l’hora de comprar un habitatge ha fet que una gran part dels ciutadans opti pel lloguer i que aquesta sigui l’única manera de tenir un habitatge digne. De fet, segons que recull l’Institut d’Estatística espanyol, el 26,7% dels habitatges de les Illes són de lloguer; al Principat, ho són el 23,6%; i al País Valencià, el 16%.

És preferible contactar amb una agència intermediària o directament amb el propietari?
En el moment de començar a cercar un pis de lloguer, la cosa més habitual és trobar el contacte d’una agència intermediària. Tanmateix, és preferible contactar directament amb el propietari, ja que la intermediació que fa l’agència immobiliària comporta pagar-ne uns honoraris sense que el llogater en tregui cap benefici. ‘Una de les nostres reivindicacions és que els honoraris de les agències els assumeixin els propietaris, creiem que és injust que qui realment es beneficia del servei, el propietari, no sigui qui el pagui’, diu la portaveu del sindicat.

Un altre dels aspectes a tenir en compte quan cerquem un pis és que tingui el certificat d’eficiència energètica. Des de l’1 de juny de 2013, és obligatori que se’n faci referència en l’anunci de l’habitatge. És un certificat que vetlla per la reducció de despeses en subministraments energètics i exigeix als propietaris el bon manteniment dels aïllaments de l’habitatge, com ara finestres, per evitar fuites d’energia que fan créixer les despeses econòmiques.

Els aspectes clau quan signem el contracte
Abans de signar el contracte, és important de llegir-lo amb cura i negociar-ne les condicions amb el propietari. La durada del contracte pot ser pactada. En cas que no s’arribi a cap acord, haurà de ser d’un any, prorrogable en anualitats fins als tres anys, segons que preveu la LAU. En el cas que el llogater no vulgui prorrogar el contracte, ha d’avisar el propietari amb trenta dies d’antelació, com a mínim.

Un cop signat el contracte, el propietari ja no es podrà fer enrere, tret d’una sèrie de supòsits, entre els quals, que n’hagi de fer ús. ‘Tot es pot pactar, hi ha flexibilitat, però s’ha de ser conscient de l’asimetria de poder que hi ha entre les dues parts’, diu Sabaté.

El contracte ha d’especificar el preu exacte de l’arrendament, que serà vigent durant tota la seva durada, tot i que es pot especificar la possibilitat d’una pujada anual d’acord amb l’augment de l’IPC. Cal tenir en compte que els preus són regulats per la llei de l’oferta i la demanda i, per tant, serà difícil que es pugui negociar el preu. Sí que es pot consultar els índexs de referència de preus de lloguer a cada territori.

Un altre dels punts clau a l’hora de signar el contracte és deixar clar qui assumirà les despeses (comunitat, impostos, assegurances, etc.) i el pagament de les reparacions en casos d’avaries.

On va a parar la fiança del llogater?
La LAU només obliga que la fiança correspongui a una mensualitat en els habitatges sense moblar i dues en els moblats. ‘No és això, que passa a la pràctica, és una clàusula que s’incompleix sistemàticament’, explica Sabaté. D’altra banda, segons la llei, el propietari ha de dipositar la fiança a l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), en el cas del Principat, a l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), a les Illes, i a la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, en el cas dels habitatges llogats al País Valencià. Aquests tres organismes són els encarregatsde gestionar les fiances dels llogaters en cada territori respectivament.

Un cop acabat el contracte, el propietari només podrà restar-ne la quantitat corresponent a la reparació de danys ocasionats pel llogater. Per a assegurar-se que ho fa així, el llogater pot demanar-li les factures.

Lloguer alegal d’habitacions
Una de les pràctiques més comunes, sobretot a les grans ciutats, és el lloguer per habitacions, però la LAU no ho preveu pas. És, doncs, una pràctica alegal sense cap mena de regulació. De fet, en molts contractes de lloguer s’exclou la possibilitat de rellogar parts de l’immoble a altres persones. D’altra banda, hi ha propietaris que gestionen ells mateixos aquesta mena de lloguer sota condicions que no estan establertes enlloc. S’ha de tenir en compte, per tant, que cap contracte de lloguer d’habitació no queda emparat per la LAU.

‘Molts propietaris ja donen per fet que el llogater, segons la capacitat d’ingressos que tingui, haurà de compartir el pis. Passa amb molts pisos d’estudiants, on ja s’entén que hi haurà com a mínim dues o tres famílies donant suport a aquells habitants. Normalment, un dels estudiants és el titular del contracte i la resta paguen en negre’, explica la portaveu del sindicat.