Els draps bruts de Josep Borrell que li poden complicar l’aprovació del Parlament Europeu

  • Prop de cent eurodiputats han de decidir si l'aproven com a vice-president de la UE i cap de la diplomàcia europea

VilaWeb
Redacció
06.10.2019 - 22:00
Actualització: 07.10.2019 - 00:04

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, s’enfronta aquesta tarda a les comissions del Parlament Europeu que han d’aprovar la seva candidatura com a vice-president de la Comissió Europea (CE) i alt representant de la Unió Europea (UE) per a la Política Exterior.

Borrell serà examinat per setanta-un eurodiputats de la comissió d’Afers Estrangers i una vintena que pertanyen a les de Drets Humans i Seguretat i Defensa. Seran prop de tres hores d’audiència en què hauran d’analitzar si el ministre espanyol és la persona adequada per al càrrec. No s’espera que sigui una prova plàcida, tenint en compte els draps bruts que arrossega Borrell i que de segur que es posaran damunt la taula. No sols per la seva guerra contra l’independentisme, sinó també per més polèmiques que el persegueixen de fa anys.

La més recent succeí al març, quan va perdre els estreps a la televisió alemanya i va abandonar el plató enmig d’una entrevista. Les preguntes del periodista Tim Sebastian sobre la repressió, el judici i els presos polítics van neguitejar-lo molt, i va esclatar quan li van demanar sobre una possible reforma de la constitució. Borrell va tornar al plató després de parlar amb els seus assessors, si bé la tensió es va mantenir durant la resta de l’entrevista.

El dossier Abengoa

Tanmateix aquest no és pas l’afer més greu pel qual haurà de donar explicacions als parlamentaris. Si bé la comissió d’Afers Jurídics de l’eurocambra ha validat la seva declaració de béns, que inclou accions en empreses com ara Iberdrola, el BBVA i Bayer, els eurodiputats possiblement l’interrogaran per la seva relació amb l’empresa Abengoa.

El novembre del 2018, la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV) li va imposar una multa de trenta mil euros per haver fet servir informació privilegiada per a vendre accions de la companyia. La venda es va fer el 2015, quan era conseller de l’empresa, i poc abans que Abengoa presentés un pre-concurs de creditors i s’enfonsés a la borsa.

La CMNV va començar a investigar el cas el juliol del 2017 i considera que Borrell va cometre ‘una infracció molt greu’, car va fer servir informació privilegiada per fer la transacció. Les deu mil accions eren propietat de Carolina Mayeur, ex-dona seva, i es van vendre per un import de 9.030 euros.

De fet, ja el 2012 la seva relació amb Abengoa va obligar-lo a dimitir com a rector de l’Institut Europeu de Florença, per conflicte d’interessos. Aquesta institució que depèn de la UE, tenia, entre més, estudis del canvi climàtic, que podien col·lidir amb l’activitat d’Abengoa.

Conflictes d’interessos… i diplomàtics

Amb la polèmica d’Abengoa ja damunt la taula, van començar a circular per les xarxes unes declaracions racistes de Borrell. Corresponien a un acte al paranimf de la Universitat Complutense de Madrid, en què va dir que els Estats Units tenien poca història i que ‘l’única cosa’ que havien fet era ‘matar quatre indis’.

Concretament, Borrell, al costat del seu homòleg alemany, Heiko Maas, va dir: ‘Per què els Estats Units tenen un nivell d’integració política més alt? Primer, perquè tots tenen un mateix idioma, i segon, perquè tenen molt poca història. Van arribar a la independència pràcticament sense història; l’única cosa que van fer va ser matar quatre indis. Però a part això, va ser molt fàcil.’

És possible que algun parlamentari li recordi aquest episodi tenint en compte que aspira a ser cap de la diplomàcia europea. De fet, un dels afers que de segur que haurà de tractar és la situació de Kossove, que l’estat espanyol no reconeix. Cal recordar que com a ministre espanyol d’Afers Estrangers també va protagonitzar un incident relacionat amb el país balcànic i el COI. Va advertir que el seu executiu no reconeixeria la independència de Kossove ‘perquè ens ho digui un director general del Comitè Olímpic Internacional (COI)’, en referència al director general adjunt de l’entitat, el català Pere Miró, que després del Mundial de Karate de Madrid –on el marcador no establia la nacionalitat dels atletes kossovesos– va amenaçar que el COI recomanaria a les federacions esportives d’arreu del món de ‘no fer competicions internacionals’ a l’estat espanyol si no admetia esportistes kossovesos. Finalment, el govern espanyol va acceptar de donar visats als esportistes de Kossove i de permetre l’ús dels seus símbols quan competeixin a l’estat espanyol.

Borrell també té en el seu currículum un conflicte diplomàtic amb Bèlgica. L’octubre de l’any passat va retirar l’estatut diplomàtic del delegat de Flandes a l’estat espanyol, en represàlia per les declaracions del president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, en què criticava durament l’empresonament dels dirigents independentistes i en què qüestionava la qualitat de la democràcia espanyola. Aquest episodi, juntament amb les pressions arran de l’extradició del president Puigdemont són susceptibles d’aparèixer en l’audiència d’avui.

Una vegada examinat, els coordinadors de cada grup polític de la comissió d’Afers Estrangers de l’eurocambra tenen 24 hores per a donar l’opinió favorable o bé per a demanar més esclariments per escrit, com ha passat amb els candidats a comissari que havien presentat França, Polònia i Suècia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any