El compte enrere avança. Quan fa dos mesos del 14-F, ERC i JxCat continuen treballant en la formació d’un nou govern sense que s’albiri cap més horitzó temporal segur que el 26 de maig, la data límit perquè hi hagi una investidura abans de la convocatòria electoral automàtica. ERC voldria un acord imminent i insisteix que no hi ha esculls que impedeixin la investidura, mentre que JxCat refusa de lligar-se a cap urgència com una estratègia, també, per a forçar la mateixa negociació. ERC intensifica la pressió pública a Junts perquè es desencalli aviat la presidència de Pere Aragonès. Tenen com a arguments la situació d’interinitat que viu el govern en funcions enmig de la quarta onada i l’estancament de la crisi social i econòmica. Però JxCat insisteix que no se sent pressionat. El partit de Carles Puigdemont al·lega que la seva prioritat és tancar un pacte global prou detallat perquè impedeixi que es repeteixin les divergències de la legislatura anterior. S’ha mantingut en aquesta posició malgrat el pas dels dies, després del ball de conferències per a marcar posició de les tres forces independentistes, malgrat els dos intents d’investidura frustrada d’Aragonès i de l’acord tancat entre ERC i la CUP. I, ara per ara, ha obert dues possibilitats: entrar al govern amb ERC o investir Aragonès i passar a l’oposició.

JxCat va voler començar la negociació per la part més difícil: l’estratègia de la legislatura. La falta d’entesa entre Junts i ERC dilatava les converses, mentre que Esquerra obria joc amb la CUP i ho intentava amb els comuns. Els dos actuals socis de govern mantenien divergències importants sobre qüestions clau per als dos partits: l’opció per la taula de diàleg per a Esquerra, o el paper del Consell per la República i la unitat d’acció a Madrid, que preocupen especialment Junts. Amb els papers bescanviats i la presidència de la Generalitat garantida per a Aragonès, Junts ha blindat primer Laura Borràs a la presidència del parlament, i més d’un recordava a ERC la investidura fallida de Puigdemont i, a la CUP, la de Jordi Turull. El passat continua pesant.

En canvi, l’entesa entre ERC i la CUP ha estat més fàcil. Esquerra va voler intentar abans un acostament amb els anticapitalistes que marqués un principi de legislatura diferent i, al mateix temps que es constataven les diferències entre ERC i Junts, els d’Aragonès avançaven paral·lelament la negociació en temes sectorials amb la CUP, fins que van tancar el pre-acord que, després, va avalar la militància dels anticapitalistes, i que els va portar a votar a favor de la investidura del també vice-president en funcions del govern. En aquell moment, ERC i Junts no havien abordat ni l’estructura del govern ni el repartiment dels departaments, perquè l’estratègia embussava les converses. Ara negocien el programa de govern. Tampoc no serà fàcil. Esquerra compta amb la dificultat afegida d’aconseguir que les mesures encaixin amb l’entesa prèvia amb la CUP. Des d’ERC, tanmateix, es mostren convençuts que els dos pactes lligaran. La CUP, a més, ha reactivat les comissions sectorials negociadores amb els republicans, atenent el mandat de la militància que calia millorar el pacte i amb l’objectiu d’establir també uns indicadors que els permetin d’avaluar el compliment de les propostes de cada àmbit.

Després de setmanes de contactes telemàtics, intercanvis de documents i d’una vintena de reunions, segons càlculs d’ERC, els dos socis de l’actual executiu han acabat delimitant, si més no, l’objectiu compartit que la prioritat és que les dues forces integrin l’executiu. Això volia JxCat des del principi: un govern nítidament independentista, sense els comuns. I és que l’intent fracassat entre ERC i En Comú Podem per a negociar l’entrada dels de Jéssica Albiach a la mesa del parlament els va acabar de fer descarrilar de la via àmplia. Les negociacions l’han reduït a un pacte de govern de dos, tot esperant que la CUP-UNCPG decideixi si ha d’entrar al govern o no, tal com han demanat internament algunes assemblees territorials i organitzacions. El debat intern també hi és a Junts, on conviuen els partidaris d’entrar a l’executiu amb els que creuen que haurien d’investir Aragonès i restar a l’oposició si no tanquen un acord que considerin suficient amb Esquerra.

El debat intern a Junts marcarà el futur immediat de legislatura. Haurà de decidir si entra a l’executiu o no, i en el debat intern també hi pesa la reflexió sobre el futur del partit, encara en ple desplegament i que haurà d’entomar les municipals després de la separació del PDECat. Segons fonts de JxCat, serà l’executiva que prendrà la decisió definitiva, de la mateixa manera que va decidir que s’abstindrien en les dues votacions d’investidura d’Aragonès. El 7 i 8 de maig el partit reuneix el congrés per a constituir el consell nacional, elegir-ne el president i el defensor de l’afiliat. Si la marató negociadora no esprinta, reuniran el seu màxim òrgan de decisió amb el futur de la legislatura encara per decidir.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.