Aquestes últimes setmanes hem vist titulars com aquests: ‘El poder econòmic de Catalunya continua enfonsat dos anys després de l’1-O’. ‘Les ferides de la fugida empresarial no s’han guarit’. ‘L’economia catalana no recupera l’empenta prèvia a l’1-O dos anys després’. Bé, ja sé que no és cap novetat, però hi ha coses que sorprenen una mica, com el fet que continuïn utilitzant l’argument de la ‘fugida’ d’empreses al cap de tant de temps. En algun cas –tot s’ha de dir– tenen raó. És clar que a Catalunya no hi ha la mateixa empenta que el 2017. Senzillament, cal afegir-hi, perquè enlloc d’Europa no hi es. Ja fa temps que l’economia es desaccelera arreu. O és que les xifres espanyoles són gaire millors avui?

Sembla que convé mantenir el relat que molts mitjans han venut a la resta de l’estat espanyol i que els ha funcionat en algunes altres parcel·les de la societat. Però en economia hi ha dades i estatístiques i no és tan fàcil de vendre les ‘motos’ que voldrien. I què voldrien? Doncs, ras i curt, mantenir la idea que el procés ha deixat l’economia catalana molt malmesa. Que la por que causa el procés ha fet fugir milers d’empreses –amb les més emblemàtiques al capdavant– i que no volen tornar. Que això ha espantat també la inversió estrangera. I que, tot plegat, és un fre important a l’activitat, que es tradueix en un alentiment del creixement del PIB i del mercat laboral, amb menys creació d’ocupació i més desocupació. Això ha d’implicar menys consum… I ja hi som: el ‘Titanic 2’, vaja!

Però les xifres són tossudes. I per una vegada faré una cosa que no m’agrada gaire: comparar l’evolució de Catalunya amb la de l’estat espanyol, segons les dades oficials del quart trimestre del 2017 ençà. La finalitat és veure si els principals indicadors van tan malament com diuen. Disculpeu-me si us canso una mica amb xifres, però crec que és necessari. 

Creixement 

Certament, l’evolució del PIB s’ha alentit. Però és un fenomen que s’escampa pertot arreu. Aquesta setmana l’FMI ha rebaixat les previsions de creixement del món i també de l’estat espanyol. Bé, el fet cert és que a final del 2017 Catalunya creixia gairebé al 4% interanual i el ritme actual és del 2%. L’estat creixia llavors al 3% i ara al 2%. (A l’eurozona són el 2,4% i l’1,2%, respectivament.) I si calculem el creixement dels set últims trimestres, el PIB català ha crescut en termes reals d’un 3,9% (Idescat) i l’espanyol, d’un 3,7% (INE). En què es fonamenten per dir que creixem menys? Doncs no ho sé, perquè els dos primers trimestres del 2019 Catalunya creix d’un 1,1% i l’estat espanyol d’un 0,9%. A més, el creixement de l’eurozona és d’un 0,6%. En resum, l’activitat és en procés d’alentiment a tot arreu, però nosaltres anem tirant.

Empreses 

Sobre el canvi de seus, ja n’hem parlat a bastament i no hi insistirem. És cert que hi va haver trasllats de seus, però això fa temps que es va aturar. Agafem l’any 2019 d’exemple. Els tres primers trimestres, de Catalunya han traslladat la seu a uns altres llocs de l’estat espanyol 787 empreses, segons els Registradors, però, en el mateix període, de Madrid ‘se n’han anat’ 1.329. Són moviments que sempre s’han fet. Encara més, el 2019, fins al setembre, 286 empreses catalanes han dut la seu a Madrid i 258 empreses madrilenyes han traslladat la seu a Catalunya. Que s’acabi ja aquesta broma de les seus, que es presenta com si Catalunya s’hagués desertitzat. No se n’ha anat cap, d’empresa, recordem-ho: totes continuen produint aquí. 

Però al món empresarial hi ha un altre aspecte que em sembla important, malgrat que és molt volàtil. La creació de noves empreses a Catalunya del gener al setembre del 2019, en relació amb el mateix període de l’any passat, ha crescut d’un 2,85%, mentre que a Madrid ha crescut d’un 0,51% i a tot l’estat espanyol ha baixat d’un 1,92%. I si mirem el capital desemborsat en aquestes noves empreses entre aquests dos períodes, a Catalunya el volum ha crescut d’un 79%, a l’estat espanyol d’un 2,8% i a Madrid ha baixat d’un 18%. Ve’t aquí un altre exemple de la vitalitat existent a casa nostra que desmenteix l’enfonsament de què parlen mitjans interessats.

Inversió estrangera 

Les crítiques que es fan a la inversió estrangera solen ser a curt termini, cosa sempre incorrecta, perquè per a veure’n la tendència s’han de prendre en períodes d’uns quants anys. També hi ha un fet important: la progressiva absorció d’inversions a Madrid, atès que en molts casos només es comptabilitza el lloc on hi ha la seu de l’empresa, no pas on es fa la inversió. Així i tot, em sobten els comentaris negatius, perquè si mirem el primer semestre del 2019 comparat amb el del 2018, resulta que a Catalunya puja d’un 16% enfront d’una davallada del 63% a l’estat espanyol. Ah, i són dades del Ministeri d’Indústria espanyol…

Feina 

És veritat que el ritme de l’ocupació s’ha alentit a Catalunya en relació amb l’estat espanyol. El tercer trimestre del 2017, aquí creixíem en l’acumulat, segons l’EPA, al ritme del 2,8% interanual i a l’estat espanyol al 2,6%. I ara són el 2,4% i el 2,8%, respectivament. L’explicació la trobem a la indústria, que a Catalunya té un pes més important i aquests últims trimestres ha estat el sector més castigat a tot Europa. De totes maneres, la taxa d’ocupació entre el tercer trimestre del 2017 i el segon del 2019 ha augmentat a Catalunya de 0,7 punts percentuals (fins al 54,7%) i a l’estat espanyol de 0,8 punts (fins al 51,1%). La diferència de creixement és mínima i té a veure amb la indústria, però la taxa és 3,5 punts superior. 

Quant a la desocupació, és cert que la taxa ha millorat més a l’estat espanyol que no a Catalunya en aquest període de set trimestres (-2,3 punts fins al 14,02% i -1,4 punts fins al 11,1%, respectivament). Però la diferència a favor de Catalunya continua essent de tres punts i, a més, aquí cal tenir en compte que Catalunya en tot aquest temps ha rebut molts més estrangers, en termes relatius, que l’estat espanyol, i això altera, en part, els resultats. 

Exportació 

El creixement de les vendes a l’exterior era en l’acumulat fins al mes de juliol del 2019 del 2,8% a Catalunya i del 2,0% a l’estat espanyol. I el 2018 van ser el 25% del total de l’estat. En aquest punt, malgrat la desacceleració forta en alguns subsectors, com en el dels automòbils, es manté el mateix pes en el total de l’estat espanyol. Malgrat les dificultats, doncs, tampoc no es pot dir que Catalunya vagi malament, perquè, per una altra banda, es troba en màxims històrics. 

Turisme 

El turisme enguany, en nombre de persones, s’ha estancat. Fins a l’agost havien vingut a Catalunya un 0,7% més de visitants forans, mentre que a l’estat espanyol el creixement era de l’1,5%. Però el fet més interessant és que la despesa que han fet aquí creix d’un 4,3% i a l’estat espanyol, d’un 3,2%. Aquesta xifra recull despeses que no es fan al nostre territori, com els viatges. Però, sigui com sigui, la despesa continua creixent més de pressa que no a l’estat espanyol, i la despesa mitjana per turista, més del doble (3,6% enfront de l’1,7%). El 2018 la despesa va créixer d’un 6,5% a Catalunya i d’un 3,2% a l’estat espanyol. Sembla, tot veient les xifres, que el procés no ha espantat gaire la gent de fora a l’hora de gaudir de les excel·lències del nostre país. Per cert, la despesa del 2018 va significar el 23% del total de l’estat espanyol. 

Indústria

Aquí tenim el problema més seriós. Alemanya fa figa i nosaltres al darrere. Però, compte!, diguin què diguin, el procés tampoc no hi te res a veure. Els indicadors industrials cauen a tot arreu. La locomotora europea ha frenat, perquè han baixat les exportacions a la Xina, i ho paguem tots. Els resultats fins ara  –i les previsions– són preocupants arreu i no em sembla bé lligar aquest aspecte tan seriós per a tota l’economia europea amb què pugui passar políticament a Catalunya. De totes maneres, no cal amagar la realitat. Del setembre del 2017 a l’agost del 2019, l’índex de producció industrial de l’INE ha baixat d’un 25% a Catalunya i d’un 18% a l’estat espanyol. 

I no us canso més. Això sí, cal dir que, en veient les dades, és una mentida com una casa de pagès culpar al procés de tots els fets negatius que passin a l’economia catalana, que, com hem vist, no són tants i jo els centraria en la industria. I, per acabar, voldria recordar un fet important de què no s’ha parlat gaire. Malgrat tot allò que es vulgui dir negatiu, la realitat és que a Catalunya el 2016 ja es va recuperar el PIB total d’abans de la crisi. I l’any passat es va recuperar el PIB per capita que teníem el 2007, en termes constants (restant-hi l’efecte dels preus) i que és d’un 13,5% per sobre de la mitjana de la UE-28.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb