Dones, icones de la revolució de Rojava

  • Amina Hussein explica el paper de les dones en la revolució de Rojava

VilaWeb
Amina Hussein
24.11.2019 - 21:50
Actualització: 24.11.2019 - 21:57

‘Jin jiyan azadi’: dona, vida i llibertat. Aquest és el símbol de la revolució feminista de les dones del nord de Síria i Rojava (el Kurdistan occidental, sota domini sirià). Formaven el 30% de les forces que van lluitar contra l’autoproclamat Estat Islàmic (EI). Van alliberar unes altres dones sota el control d’EI. El paper que van exercir no fou tan solament alliberar ciutats o practicar la lluita armada: aquestes dones van construir un poble únic al món, dedicat a les víctimes de la guerra de Síria: van eradicar estereotips d’una societat marcada pel masclisme i el patriarcat i van defensar el seu poble.

Amara Renas.

La lluita armada d’aquestes dones es manté avui dia no tan sols contra EI, sinó contra el segon exèrcit de l’OTAN i els grups islamistes de l’oposició siriana amb el suport de Turquia. D’ençà del 9 d’octubre, les forces turques van començar una invasió militar del nord de Síria i Rojava amb l’objectiu de ‘establir una zona segura per a la tornada dels més de 3,5 milions de refugiats sirians que viuen a Turquia’, segons que va dir el president turc.

L’operació militar turca va posar fi a moltes fites aconseguides per la revolució de Rojava: la convivència pacífica i la vida diària segura després d’haver eradicat EI. Els grups radicals, amb l’exèrcit turc, van cometre crims de guerra i matances de dones. Van torturar polítiques. Van segrestar combatents. Van mutilar-ne els cadàvers, van enregistrar l’escena i van publicar vídeos a les xarxes socials. Hevrin Khalaf, Cicek Kobane i Amara van ser torturades a mans d’aquests homes.

Hevrin Khalaf

Hevrin Khalaf era la secretària general del partit Futur de Síria. Tenia trenta-cinc anys. Graduada en enginyeria civil i agricultura, va ser executada al carrer per un grup amb el suport de Turquia quan circulava per la carretera M-4, prop de Tel Abyad. La van assassinar a cops de pedra i en acabat amb onze bales. També van matar el xofer i l’ajudant. Vuit homes van trepitjar el seu cos. Van enregistrar el crim i van publicar-ne el vídeo. La seva mare no li va reconèixer el rostre.

Havrin Khalaf.

Hevrin Khalaf va lluitar durant anys pacíficament per una Síria multicultural, on totes les minories i ètnies tinguessin drets. Era una activista dels Drets Humans. Va viatjar a tot de països europeus i va fer moltes conferències sobre el paper de la dona en el futur d’una Síria democràtica, a més de defensar la fraternitat entre kurds i àrabs.

Cicek Kobane

Cicek Kobane, combatent de les Unitats de Protecció de la Dona (YPJ), va ser capturada pels  grups radicals àrabs ajudats per Turquia. Ferida a la cama, l’envoltaren més de vint homes. Un cridava i demanava de decapitar-la, un altre enregistrava l’escena, uns altres deien de dur-la a l’habitació perquè el cap sabria què fer-ne. La dona deia que era àrab pensant que potser això li disminuiria la pena. El vídeo va ser publicat a les xarxes socials.

Cicek Kobane.

Els homes reien. Cridaven ‘Allahu Akbar, Allahu Akbar’. Havien capturat una dona ferida i viva com si fos un trofeu. S’hi feien fotografies i la insultaven. Dies més tard Cicek aparegué en un vídeo d’una cadena turca: era en un hospital on rebia tractament. D’ençà de final d’octubre que no se’n sap res.

De la lluita contra EI a ser torturades per l’exèrcit turc

Les atrocitats comeses contra aquestes dones són la cara bruta de l’estat turc i els grups radicals als ulls del món. També manifesta la por que tenen a la lluita feminista i a la resistència de les unitats kurdes. No és la primera vegada que passa. Quan Ankara va ocupar Afrin el 2018, al cantó kurd, ja es van publicar vídeos com aquests.

L’enviat especial dels Estats Units a Síria, James Jeffrey, va dir que les milícies sirianes havien comès ‘crims de guerra’ i que haurien de ser jutjades.

Turquia va fer una incursió terrestre al nord de Síria i Rojava el 9 d’octubre. Almenys 300.000 persones han estat desplaçades de casa i en l’operació hi ha hagut desenes de civils morts. Dues ciutats ara són ocupades per les forces turques i continuen els bombardaments. La vida de més de cinc milions de persones es troba amenaçada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any