Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

En els últims temps, hem pogut observar com les prestatgeries de les llibreries s’omplen de llibres il·lustrats, còmics i reculls de vinyetes fets per dones i amb un contigut diferent i poc explotat fins ara. El que tenen en comú és un personatge femení com a protagonista, una narrativa basada en la vida quotidiana i un punt d’humor i crítica. Però es pot considerar aquest aparent augment de dones il·lustradores i dissenyadores com un fenomen o és que, simplement, estaven invisibiltizades?

Nínxol de mercat

Sense anar més lluny, la FNAC va publicar a finals de 2015 un recull de vinyetes inèdites d’il·lustradores i dissenyadores sota el títol Las chicas pintan mucho. Segons Mercedes Hernández, impulsora de la iniciativa, “els hi va semblar molt interessant donar a conèixer diverses autores que estaven despuntant en aquell moment, algunes de les quals amb una reconeguda trajectòria”. Tot i això, no creu que “s’estiguin donant a conèixer moltes més dones que homes”, però és cert que “en els últims anys la seva visibilitat està sent major”. Aquest fet ha coincidit amb que “unes quantes es mouen molt bé a les xarxes socials i donen a conèixer així el seu treball”.

L’editorial Lumen va percebre el que Desirée Baudel, editora gràfica adjunta, descriu com un fenomen: “De cop, tant en la il·lustració espanyola com en la internacional, moltes il·lustradores estan posant en valor les dones i el seu paper professional”. En el seu catàleg es pot trobar un tipus de llibre il·lustrat que es caracteritza per l’autorreferencialitat dels autors a partir de la creació d’alter egos. Aquest recurs consisteix, segons Baudel, en “una autoficció desdibuixada en tant que s’apropa a l’humor, ja que són personatges que interpreten les situacions diàries”. Això es pot veure en el cas d’Ana Oncina, la qual encarna la seva vida i la de la seva parella en la d’una croqueta i una empanadilla.

En el cas concret d’aquesta editorial, es va percebre l’interès del públic en aquest tipus d’il·lustració a partir de la publicació del llibre de Raquel Córcoles, amb Soy de Pueblo i, poc més tard, el d’Agustina Guerrero, amb Nina: Diario de una adolescente. Aquestes il·lustradores van arribar al mercat perquè entraven dins la línia del catàleg de Lumen, en el qual es té molt en compte el sentit de la sensibilitat i, gràcies a les xarxes socials, varen veure augmentar el seu nombre de seguidors.

L’humor, la crítica i la reflexió

Totes elles fan crítica d’allò que els incomoda, donen a conèixer el que consideren mancat d’atenció o simplement ens fan reflexionar, però amb ironia i humor. És per això que moltes escullen parlar de com viuen la vida les dones i dona’ls-hi el protagonisme que mai havien tingut. Aquest és el cas de la col·laboradora de Catorze.cat, Idalia Candelas: “La intenció de les meves il·lustracions és mostrar a dones soles empoderades que transmeten pau i sensació de gaudir de la pròpia companyia”.

En aquest sentit, “s’està omplint una nova vessant de dones que volen explicar coses amb la seva veu, perquè abans no hi havia cap veu que les expliqués”, apunta l’autora de Somos pobres en euros y ricos en pelos del coño, Ana Belén Rivero. Segons la il·lustradora, “no hi ha major inspiració que la vida”. A Sara Fratini, coneguda pel llibre La buena vida, li agrada “enviar missatges que facin pensar i que, d’alguna manera, es quedin en algun racó del nostre cap”, com ara aquells relacionats amb “el cos de la dona, la seguretat en ella mateixa i el feminisme”.

L’humor és un component essencial per a aquestes dones. Tal com diu Anastasia Bengoechea, creadora de Monstruo Espagueti, “l’humor sol amagar una crítica” i en els seus dibuixos “prima el missatge sempre per sobre l’estètica”. D’altra banda, Laura Santolaya del Burgo, que dóna vida al personatge de P8ladas, assumeix que “s’apropa més a l’humor gràfic que no pas a la il·lustració”, tot i que també ha fet servir el seu treball “per denunciar temes d’actualitat”.

El paper d’internet i les xarxes socials

Les dones han aprofitat les xarxes socials per difondre els seus treballs i, tal com assegura Ana Belén Rivero, “el nexe que les vincula a totes és l’ús d’internet” per mostrar les seves creacions. A més de la funció de visibilitzar la pròpia feina, “amb les noves tecnologies podem reclamar tot allò que encara té molt camí per recórrer d’una manera molt més fàcil”, pensa la infermera i dissenyadora Ana Polegre, més coneguda com La apurada. Per això, el seu objectiu és “desmitificar tot el que hi ha al voltant de la infermeria i el paper de la dona”.

Malgrat que en els últims temps les dones estiguin ocupant l’espai que els hi pertoca al món de l’art, n’hi ha que consideren que el reconeixement del seu potencial no és qüestió de gènere. Idalia Candelas opina que “les persones que tenen talent i són constants en el seu treball són les que treuen profit de les oportunitats”, mentre que Sara Fratini creu que “senzillament ara és més fàcil sortir a la llum”, motiu pel qual sembla “que siguin més dones”. Malgrat això, confessa tenir la sensació que la il·lustració feta per dones “s’està fent servir com a ganxo per vendre”.

Boom o realitat?

Allò que és percebut per alguns com a onada, altres, com Anastasia Bengoechea, neguen que sigui “un corrent com a tal, sinó una facilitat major per donar a conèixer el seu treball a nivell particular”. Ana Polegre ho confima: “No considero que sigui un boom, ni molt menys”. En canvi, Ana Sainz, coneguda com Anapurna, creu que realment “hi ha un boom de dones que dibuixen històries sobre les seves relacions amb els homes”.

Artistes, com Laura Santolaya del Burgo, consideren que “els mitjans de comunicació s’obstinen en crear un boom d’il·lustradores”. Respecte això, Ana Oncina diu que “abans les publicacions no estaven tan enfocades a les dones i hi havia menys interès” i considera que aquest augment de dones il·lustradores és “l’inici d’una cosa completament normal”.

Sobre aquesta qüestió, la coordinadora d’estudis de l’escola d’art La Llotja de Barcelona, Montserrat Noguera, opina que “hi ha una mica de ressò mediàtic perquè fa temps que les xarxes socials i internet permeten que s’obri molt de mercat”. A més, afegeix que “el món de la il·lustració demana una sèrie d’aptituds propenses al caràcter femení, com ara el detall, la constància i la rectificació”.

Tot i que es visibilitzi aquesta dualitat de sexes, les dones, tal com es veu a l’informe de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC), surten perdent. Això també passa a l’hora de reconèixer la seva feina i el festival d’Angulema, celebrat el gener de 2016, n’és la prova: entre els 30 autors susceptibles de rebre un premi, no hi havia cap dona seleccionada.

És cert que parlem d’un grup de dones que il·lustren, quan mai s’ha parlat d’un grup d’homes que il·lustren, perquè ells han acostumat a ser els subjectes artístics, mentre que les dones han estat els objectes. Però el que realment estem vivint és una major visibilització de les dones en la il·lustració, fet que definim com a boom o fenomen. Al cap i a la fi, estem anant cap a un equilibri i, quan aquest s’aconsegueixi, es veurà amb normalitat que tant homes com dones il·lustrin.

La veu de l’experiència

Flavia Álvarez, o més coneguda com a Flavita Banana, fa dos anys que es dedica professionalment a la il·lustració, tot i que fins fa poc ho combinava amb la feina d’informàtica. El punt de partida va ser el seu viatge a Toulouse el 2014, on es va dedicar plenament a dibuixar durant les estones lliures. Després de donar-se a conèixer a les xarxes socials, va il·lustrar Curvy i ara està treballant en un llibre totalment seu que es publicarà l’any vinent. A més, col·labora amb la revista S Moda fent vinyetes setmanals.

Després d’uns anys treballant com a dissenyadora gràfia a una agència de publicitat, Júlia Solans va descubrir la seva passió per la il·lustració i va començar a aprendre de manera autodidacta. Ha il·lustrat campanyes com la de Sant Jordi de l’Ajuntament de Barcelona o la del partit En comú podem per les eleccions del 26J. A part de col·laborar en diverses revistes, està treballant en un parell de llibres que es publicaran pròximament.

Raquel Riba, coneguda pel personatge sanguinari i reividicatiu de Lola Vendetta, des de ben petita va tenir clar que es volia dedicar a la il·lustració. Per aquest motiu, va estudiar Belles arts a la Universitat de Barcelona. A banda de publicar diàriament dibuixos a les xarxes, està preparant un còmic amb l’editorial Lumen que espera que surti a la llum el febrer de 2017.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.