04.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 04.07.2026 - 21:59
The Washington Post · Clara Ence Morse i Dan Diamond
Cap president dels Estats Units no ha guanyat tants diners al càrrec com Dolad Trump, segons que revela la declaració fiscal del president nord-americà –que tornà a la presidència fa poc més d’un any– publicada aquesta setmana.
Els ingressos del president nord-americà s’enfilaren l’any passat fins a 2.200 milions de dòlars, impulsats en gran manera per inversions en criptomonedes i negocis relacionats, segons que revelen els documents. Aquestes xifres representen un augment enorme respecte de les xifres registrades durant el primer mandat del president, en què Trump ja declarà uns guanys patrimonials substancials.
El 2019, Trump declarà uns guanys patrimonials de 440 milions de dòlars, derivats en gran part dels seus negocis immobiliaris. El 2024, l’any immediatament anterior al seu retorn a la presidència, declarà guanys patrimonials de més de 600 milions de dòlars.
La declaració contradiu l’afirmació, repetida sovint pels assessors de Trump, que el seu retorn a la Casa Blanca ha empitjorat la situació financera del president. “Parlem d’un president que ha perdut diners per ser president dels Estats Units” declarà la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, l’any passat.
Dimecres, Trump digué que la raó per la qual els seus ingressos s’havien enfilat era que la borsa havia pujat molt els darrers dies. “Ja sabeu per què he guanyat tants diners: perquè la bossa continua pujant”, digué Trump als periodistes, tot atribuint-se el mèrit del bon rendiment dels mercats.
La declaració revela que la revalorització de les accions de Trump és tan sols una petita fracció dels seus guanys patrimonials, que s’enfilaren fins a 1.600 milions de dòlars l’any passat. La gran majoria d’aquests guanys patrimonials prové de les vastes participacions en criptomonedes i negocis relacionats de Trump, que com a president ha flexibilitzat significativament les regulacions sobre el mercat de les criptomonedes.
La magnitud dels guanys patrimonials derivats de les criptomonedes i els negocis que se’n deriven evidencien fins a quin punt ha canviat la situació financera de Trump d’ençà de la seva primera legislatura. Aleshores, la majoria dels seus guanys patrimonials procedien dels seus hotels, camps de golf i unes altres propietats immobiliàries.
El 2019, Trump declarà uns guanys patrimonials de 389 milions de dòlars derivats dels seus negocis immobiliaris. Trump National Doral, un dels seus clubs de golf a Florida, generà al president uns 77 milions de dòlars de benefici l’any 2019, mentre que la seva finca a Mar-a-Lago, a Florida, li reportà uns 21 milions.
Els beneficis derivats de les seves propietats immobiliàries de Trump s’han enfilat durant el segon mandat del president: l’any passat, Trump National Doral generà beneficis de 122 milions de dòlars; Mar-a-Lago, de 77. Com a president, Trump ha lloat desacomplexadament les empreses que han llogat les seves propietats per a esdeveniments: a començament d’any, per exemple, el PGA Tour –el circuit més important del món del golf– tornà al Trump National Doral després de més d’una dècada.
Amb tot, aquesta segona legislatura, la importància relativa dels ingressos immobiliaris en els guanys patrimonials del president ha caigut en picat.
El president fundà una empresa de criptomonedes, World Liberty Financial, durant la campanya de les eleccions presidencials del 2024. L’empresa, dirigida per familiars del president, vengué una participació important a inversors vinculats als Emirats Àrabs Units pocs dies abans de la presa de possessió de Trump com a president, el gener de l’any passat. Trump també ha participat en més iniciatives, com ara la criptomoneda $TRUMP, amb el seu nom. Els beneficis derivats de la comercialització d’aquestes monedes –ni més ni menys que 635 milions de dòlars– foren una de les principals fonts d’ingressos de Trump l’any passat, segons que revela la declaració fiscal.
Durant la primera legislatura de Trump, congressistes demòcrates obriren unes quantes investigacions per a determinar si el president s’havia aprofitat del seu càrrec per obtenir beneficis indeguts dels seus negocis immobiliaris.
Segons l’oposició, els conflictes d’interès derivats dels negocis del president en el món de les criptomonedes semblen encara més greus.
“D’ençà que tornà al càrrec, Trump s’ha embutxacat més de 2.000 milions de dòlars l’any amb les criptomonedes, mentre el seu govern s’afanya a desregular el sector”, diu Lee Reiners, professor de la Universitat Duke (Estats Units), que a començament d’any advertí dels conflictes d’interès que presenten les polítiques del president en el sector de les criptomonedes. “Parlem d’uns ingressos d’una magnitud difícil d’imaginar”, afegeix.
Reiners, que abans de fer el salt al món acadèmic treballava com a inspector bancari a la Reserva Federal de Nova York, creu que la desregulació del sector de les criptomonedes durant el govern Trump acabarà perjudicant els ciutadans nord-americans.
“A parer meu, això acabarà desfermant alguna mena de crisi financera semblant a la del 2008, que ens afectarà a tots”, assenyala.
La senadora demòcrata Elizabeth Warren, crítica habitual de les polítiques de Trump, ha demanat d’endurir la legislació nord-americana per impedir que el president i els seus familiars puguin beneficiar-se del sector de les criptomonedes.
Uns altres acusen Trump –que durant la seva segona legislatura ha promocionat desacomplexadament productes, ha demanat donacions per als seus projectes de construcció i fins i tot ha acceptat un avió privat regalat pel govern catarià– d’aprofitar-se del seu càrrec per a benefici propi.
“Parlem de corrupció a una escala que té pocs precedents històrics, sigui als Estats Units o a la resta del món”, diu Norm Eisen, que ocupà el càrrec de responsable d’ètica de la Casa Blanca durant la presidència de Barack Obama. “No havíem vist mai la combinació d’un president disposat a treure partit econòmic del Despatx Oval de manera tan descarada i, alhora, tants països disposats a seguir-li el joc, al preu que sigui, per guanyar-se’n els favors”.
Tant la Casa Blanca com Trump han defensat la conducta del president; els assessors del magnat han rebutjat la idea de possibles conflictes d’interès.
“Ni el president ni la seva família s’han vist mai –ni es veuran mai– involucrats en conflictes d’interessos”, declarà la portaveu de la Casa Blanca, Anna Kelly, en un comunicat, en què afegia que qualsevol insinuació en sentit contrari era “un discurs fals i suat”.
La declaració del president també recull un ventall ampli d’ingressos –incloent-hi més de 200.000 dòlars procedents de la venda de bíblies amb la insígnia de Trump, gairebé 600.000 dòlars de la venda d’exemplars d’un llibre que recull cartes escrites al president i 4,7 milions de dòlars –pel cap baix– derivats de la venda de rellotges de la marca Trump. Tan sols aquesta xifra, segons que explica Eisen, superaria amb escreix els guanys patrimonials declarats per qualsevol altre predecessor de Trump en un únic any fiscal.
“Fins i tot així continuaria essent, de bon tros, la instrumentalització més greu que hem vist mai de la presidència dels Estats Units per benefici personal”, afirma.
Joe Biden, per exemple, declarà guanys patrimonials per valor de desenes de milers de dòlars –majoritàriament derivats dels interessos dels seus comptes bancaris– en la seva darrera declaració fiscal com a president, corresponent a l’any 2023.
Trump declarà un patrimoni de 2.400 milions de dòlars –pel cap baix– l’any passat, 1.000 milions més que no pas el 2019 i 800 milions més que no pas el 2024. És gairebé segur que el valor real del seu patrimoni ja ha superat fins i tot aquests 2.400 milions, atès que la llei tan sols obliga els presidents a declarar actius que superin els 50 milions de dòlars, cosa que significa que moltes de les propietats de Trump no han estat incloses en la declaració.
Els experts assenyalen que el sentit de la decència i el respecte pel codi de conducta ètica de la Casa Blanca, que Trump ha vulnerat repetidament, ha impedit els seus predecessors de lucrar-se de manera tan descarada durant la presidència.
“Barack Obama fou president durant la crisi financera del 2008, i treballà activament en els canvis en la regulació bancària que se’n derivaren. Hauria estat impensable que ni tan sols se li hagués acudit de refinançar la hipoteca de la seva casa familiar a Chicago, cosa que li hauria estalviat uns cent dòlars el mes, a tot estirar”, explica Eisen.
Abans d’arribar al càrrec, presidents com ara George W. Bush i Bill Clinton es desprengueren d’alguns dels actius o els transferiren, cosa que Trump s’ha negat a fer. Trump tampoc no ha fet públiques les seves declaracions de la renda, a diferència de tots els seus predecessors.
Dimecres, en declaracions a la premsa, Trump explicà que no estava en contacte amb els professionals que en gestionaven el patrimoni. Rere seu, hi havia dos dels seus fills, Eric i Donald Trump Jr., que la Casa Blanca mateixa ha admès que col·laboren activament en la gestió de les finances del president.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
