Dona no és sinònim de mare

  • La maternitat comença a definir-se com una opció, qüestionant la visió tradicional que fa indestriables els conceptes de dona i mare

VilaWeb
Laia Ninot Rubén Pérez
17.01.2019 - 09:38
Actualització: 17.01.2019 - 09:46

Leticia Marcos ha complert recentment 34 anys i sempre ha tingut clar que no volia tenir fills. Com ella, cada cop són més les dones que no volen tenir descendència, tot i que la idea de dona lligada a la maternitat encara perviu avui en dia. La Letícia afirma que ha tractat el tema de manera natural amb el seu entorn pròxim i que les pressions han estat poques: “Quan la meva germana va fer avis els meus pares, em vaig sentir més alleujada, ja que eren els únics a qui no volia decebre com a filla si no els donava néts”. Sobre l’opinió de la resta de la societat es mostra despreocupada: “A les dones se’ns exigeix que siguem joves eternes, treballadores lliurades, esposes complaents i a més, mares. No estic disposada a acceptar aquest plantejament de vida i el que n’opini la societat m’és igual”. La possibilitat de penedir-se’n no la preocupa: “Si algun dia volgués tenir fills, adoptaria. No entenc aquesta obsessió per tenir fills biològics, bastant malament està el món com per a continuar portant-hi criatures”.

En els orígens de la humanitat el fet de crear vida era vist com una cosa màgica, miraculosa. Es considerava una espècie de victòria enfront d’una naturalesa encara amenaçadora. La reproducció es convertia així en la finalitat de tot humà, una aportació individual al grup que s’enfortia davant d’amenaces externes de tota mena. En aquest compromís col·lectiu amb l’espècie, la dona ha estat protagonista involuntària per la seva irremeiable implicació biològica en el procés.

Així, la poderosa imatge de la dona com a productora de vida es va concentrar en un concepte carregat de significat: el de la maternitat. Des de les petites estatuetes primitives de dones embarassades, passant per les dones de ventres voluminosos de la pintura flamenca o la icònica figura catòlica de Maria com a mare de tots els cristians, la maternitat s’ha constituït com a element indissoluble a la figura de la dona. Aquest “regal enverinat” ha provocat que durant molt de temps per a la dona no hi hagués una altra opció possible més que el de ser mare. Això li ho posava molt difícil a aquelles dones que, pel motiu que fos, no brindaven descendència als seus marits, el que es considerava argument suficient per a repudiar-les.

No és fins al segle XX que l’apoderament de la dona i la seva reivindicació com a individu va posar en qüestió la concepció tradicional de la maternitat, el seu caràcter pràcticament obligatori. No obstant això, en el context espanyol la dictadura franquista va implantar una ideologia tradicional en la qual la dona es mantenia en els seus rols històrics: el d’esposa i mare. Això es va gravar en la consciència col·lectiva de la nostra cultura provocant que aquelles dones que no tinguessin fills fossin considerades menys dones que la resta. L’estigma era especialment dur en aquelles dones que estaven incapacitades per a tenir fills. La dimensió de la pressió social es prova amb l’existència de xarxes criminals de robatoris de bebès, com la del doctor Eduardo Vela, que feia creure a les mares biològiques que els seus fills havien mort en el part per a lliurar-los a parelles infèrtils de l’alta societat.

Avui, la maternitat ha deixat de ser una fi per a convertir-se en una opció. A més, les condicions de vida actuals fan que cada vegada més persones posposin el fet de tenir descendència, sigui per motius econòmics o personals. Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona ha conclòs que entre el 25% i el 30% de les dones nascudes en la segona meitat dels 70 no serà mare. Malgrat ser un número important, encara existeix una certa pressió social sobre la maternitat i el concepte de dona segueix molt associat al de mare.

 

Com assegura la psicòloga i terapeuta sexual Núria Jorba, els motius per no tenir fills poden ser diversos: no tenen suficient capacitat econòmica, no es troben en un moment adequat de la seva vida o, simplement, no volen. Aquesta decisió vital fa que les dones siguin estigmatitzades i sovint rebin pressions per part dels seus familiars, amics i, fins i tot en algunes ocasions, la seva parella. “L’error principal”, afirma Jorba, “és donar per fet que les dones han de ser mares. Fins que no arribem a la idea que ser mare és una opció, no canviarem el concepte”.

Segons Jorba, les dones qui decideixen no tenir descendència veuen la seva identitat personal destruïda. Això passa perquè, tradicionalment, s’ha associat la feminitat amb el concepte de maternitat, fent-los indestriables. La lluita entre les pròpies conviccions, és a dir, no voler ser mare, i allò que està socialment establert fa que aquestes dones es vegin abocades a sentiments de culpabilitat i d’angoixa. Segons la psicòloga, la solució passa per reconstruir el seu entorn vital sencer, acceptant-se primer i fent entendre a continuació al seu entorn la seva decisió.

No obstant això, també hi ha dones que no poden tenir fills per motius biològics. Aquest és el cas de Gloria Labay qui, arran de la seva experiència personal, va decidir engegar el projecte La Vida Sin Hijos, un grup de suport per aquelles dones que havien volgut ser mares però, per les circumstàncies que fos, no havien pogut. Labay assegura que, tot i no notar la mateixa pressió que aquelles dones que decideixen no tenir descendència, sentia que de cara a la societat era vista “com si fos defectuosa”. Per aquesta mateixa raó, va decidir crear el col·lectiu per ajudar les dones que no han pogut tenir fills a superar el procés de dol i a sentir-se realitzades una altra vegada.

D’altra banda, però, també hi ha persones i col·lectius que es reafirmen en la idea tradicional de la dona com a mare. En aquesta posició hi podem situar el partit ultradretà VOX, qui afirma que farà front “a qualsevol lobbie feminista radical, que pretengui segrestar la llibertat de la dona com individu”. Tot apunta que, pel partit, la maternitat segueix sent un element indispensable a la vida de tota dona, atès que es reafirmen en les idees de “la vida des de la seva concepció” i “el dret a néixer del no nat”.

Ser una dona i decidir no tenir fills no és un camí fàcil. Aquelles qui l’emprenen es troben amb molts entrebancs, com són ara la pressió per part del seu entorn o, fins i tot, la sensació d’estar fent una cosa incorrecta. Aquest fet fa que algunes d’elles acabin tenint descendència perquè senten que, com a dones, és el que han de fer. Això pot portar, com afirmava Orna Donath el 2017 a la conferència del CCCB La família ha mort. Visca la família, a un patiment innecessari i a viure una vida que cap d’elles havia desitjat.

Al cap i a la fi, doncs, l’important és ser allò que cadascú vulgui ser. A la nostra societat impera la idea que les dones que no són mares no es troben en una situació de realització a nivell personal i que, a la llarga, es penediran de la seva decisió. Per tant, cal trencar amb l’estereotip que ha estat hegemònic en l’inconscient col·lectiu al llarg de la història per poder construir un model de dona que pugui decidir sobre tots i cadascun dels aspectes de la seva vida, també sobre la maternitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any