El periodisme que l'actualitat necessita
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
En aquest article apliquem un enfocament epidemiològic per exposar els trets típics de la pseudo-ciència i la popularitat tan persistent de què gaudeix. L’epidemiologia de la pseudo-ciència intenta explicar per què algunes creences assoleixen una àmplia distribució mentre que d’altres no, i per tant mira d’identificar quins factors exerceixen un efecte causal en aquesta configuració. Assenyalem i debatem diversos factors que promouen la difusió de creences pseudo-científiques. En particular, sostenim que si aquestes creences arriben a difondre’s tan àmpliament és perquè el seu caràcter intuïtiu les fa atractives, aconsegueixen apropiar-se de l’autoritat científica i s’immunitzen amb èxit contra les crítiques.
«Els sistemes de falses creences poden desenvolupar lògiques adaptatives pròpies, transversals als propòsits humans»
Des de l’inici dels temps moderns, la ciència i la tecnologia han assolit progressos immensos. Hem explorat els terrenys més singulars de la realitat física, hem desxifrat els orígens evolutius de la complexitat i diversitat biològica i cada dia descobrim noves peculiaritats sobre la ment humana. Hem fabricat eines per a aprofundir en l’estudi de l’univers i del seu passat; prevenim, curem i fins i tot hem eradicat malalties que han costat milions de vides, i apliquem el nostre coneixement sobre genètica per crear noves medicines i plantes que redueixen l’ús d’insecticides en agricultura.
I així i tot, malgrat aquests avenços científics i tecnològics tan impressionants, la gent continua creient coses rares. La pseudo-ciència i tot de creences irracionals continuen fora de control. Els creacionistes insisteixen a dir que Déu va crear l’Univers i la vida a la Terra no fa més de 10.000 anys. Persones amb un nivell educatiu alt s’oposen a les vacunes i s’estimen més recórrer a superxeries com l’homeopatia abans que no a la medicina moderna, i els ecologistes radicals espanten la població oposant-se a una tecnologia que contribueix al desenvolupament d’una agricultura sostenible. Per què aquestes creences irracionals són tan populars i persistents? Per a respondre a aquesta pregunta, hem aplicat un tipus d’enfocament epidemiològic en una sèrie d’articles. En aquest treball, expliquem què implica aquest enfocament i resumim i argumentem els nostres descobriments més importants.
Llig l’article sencer al web de Mètode
Johan Braeckman, Maarten Boudry i Stefaan Blancke
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
