Cas Zaragoza: la covardia d’una junta

  • «Quan hom posa en evidència la ignomínia i la provocació de convidar un personatge com el fiscal Javier Zaragoza, malden per ser un vulgar Ponç Pilat i rentar-se les mans com si a Catalunya no hagués passat res aquests últims anys»

Jordi Domingo
30.06.2020 - 21:50
Actualització: 30.06.2020 - 23:38
VilaWeb

La denúncia contundent d’una vintena d’associacions jurídiques de Catalunya per la presència del fiscal Javier Zaragoza al 5è Congrés de l’Advocacia de Barcelona, i l’enorme ressò públic que ha causat la denúncia, ha fet molt de mal al Palauet Casades, on hi ha la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), que és l’organitzador de l’esdeveniment.

Amb la pedregada que els espera, la degana Maria Eugènia Gay i la seva junta s’han apressat a fer un comunicat de 285 paraules que si pretén tancar el debat, ai las!, no fa sinó agreujar-lo.

He de confessar que tan bon punt he tingut el text a les mans m’he hagut de fregar els ulls unes quantes vegades. En aquests 285 mots no es menciona, ni una sola vegada, l’element clau de la qüestió: el nom del fiscal Javier Zaragoza.

L’afer és ridícul i denota una gran covardia de tota la junta, amb la degana al capdavant. Oimés quan, sense gens de vergonya, carreguen els neulers a les comissions de Dret Penal i Constitucional del Col·legi per fugir d’estudi i no rebre cap garrotada.

Ni la degana ni la seva junta no volen assumir la responsabilitat. Qualsevol èxit del congrés, des de la convocatòria fins a la cloenda, serà proclamat en honor i glòria de la degana i la junta, no cal dir-ho. Però quan hom posa en evidència la ignomínia i la provocació de convidar un personatge com el fiscal Javier Zaragoza, malden per ser un vulgar Ponç Pilat i rentar-se les mans, com si aquí, a Catalunya, no hagués passat res aquests últims anys i, molt especialment, durant el judici contra el procés, amb la intervenció del seu inefable convidat, Javier Zaragoza. Un home que va esdevenir l’eina imprescindible per a crear una realitat inventada que havia de dur una gent, que tots sabem que són innocents, a la presó. Un home que té un historial acreditat d’oposició rotunda a l’anomenada justícia universal.

Albert Speer, ministre d’Armament de l’Alemanya de Hitler, va ser condemnat a vint anys de presó als judicis de Nuremberg. El fiscal Javier Zaragoza va demanar una condemna de vint-i-tres anys al vice-president Oriol Junqueras i de disset anys a la presidenta Carme Forcadell i als líders socials Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Aquesta és la dimensió real del fiscal Javier Zaragoza.

Invocar, com fan, la llibertat d’expressió per justificar la presència d’aquest personatge (fidel paradigma de la negació d’aquest dret) és hilarant, grotesc i definitivament hipòcrita. Preguntem, si no, a la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del mateix col·legi la infinitat de vegades que s’han trobat sotmesos a censura i desmentits per part de la junta o la degana. N’hi hauria per a omplir pàgines senceres.

Ara, en aquest punt, permeteu-me que manllevi unes paraules que, dissortadament, la degana va fer famoses en un dels dies més tristos per a la nostra institució col·legial: el dia en què va faltar al respecte públicament a la segona institució del país, el Molt Honorable President Roger Torrent. Ho recordeu?: ‘No era la idea, president.’ Doncs bé, ara, amb tot el respecte institucional que li tinc, dic a la degana que em cregui que som molts que pensem: ‘No era la idea, degana.’ Aquesta no és la idea del col·legi defensor de drets, llibertats i veritable justícia que la majoria d’advocats volem i que la societat reclama i enyora com a referent que un dia va ser. Així no.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any