Dolors Sabater (1960) és la batllessa de Badalona. Aquesta professora d’institut, sòcia d’Òmnium Cultural, i activista social i antimilitarista, va encapçalar una força ciutadana amb el suport de la CUP i Podem, entre d’altres, que ara governa la tercera ciutat de Catalunya. Ho fa amb el suport d’ERC i ICV. Dolors Sabater és una de les cares del canvi municipal, juntament amb Ada Colau a Barcelona o Joan Ribó a València. La batllessa ens rep a la seu d’Urbanisme de l’Ajuntament de Badalona, on l’anterior alcalde del PP,  Albiol, va traslladar alcaldia. Ella té previst marxar-ne aviat  i tornar-lo a l’Ajuntament. Ens trobem una intel·ligència sòlida, afable i educada. Sabater, blocaire de VilaWeb, ja fa mig any que ha accedit al càrrec i per això ja pot parlar de què ha fet, i no de què farà.

—Quants desnonaments hi ha hagut a Badalona des que sou batllessa?
—A Badalona hem aturat els desnonaments. No n’hi ha hagut cap des que hi som. I eren uns 3 o 4 a la setmana. Ho hem fet pressionant més els bancs per renegociar un lloguer social. De moment hem parlat amb Bankia, el que més, i amb el BBVA. Alguns bancs tenen una responsabilitat social molt gran perquè han estat rescatats. Són bancs que tenen un gran deute amb la societat i també tenen molts pisos buits, que tampoc no els interessa. Segurament han anat arribant a la conclusió que els interessa més conservar algú amb un lloguer, que no fer-lo fora. Perquè amb això es genera un pis buit, que segurament serà ocupat i que pot patir una degradació. I s’entra una dinàmica en la qual els desnonaments no valen tant la pena.

—He llegit que els bancs no tenen obligació d’informar a la batllessa quan desnonen algú. Tela.
—Cert. Per la llei de protecció de dades, que no ho permet. Però nosaltres vam fer una proposta que el jutge es va comprometre a impulsar a tot Badalona, en la qual es salva aquest escull.És la següent: quan els bancs comuniquen a la persona que serà desnonada, hi ha una proposta a sota que diu que ‘si la persona no diu el contrari’, s’informarà l’Ajuntament.

Alguns bancs tenen una responsabilitat social molt gran perquè han estat rescatats

Així els Serveis Socials es poden posar en contacte per valorar si la persona necessita ajuda o acompanyament. I nosaltres quedem informats.

—Escoltant-la, sembla fàcil. I no.
—La llei catalana i la pressió social pel comportament dels bancs, també ajuda a una millor predisposició dels bancs. No ens enganyem. I al ple anterior vam aprovar que s’incorporés la PAH al Consell de l’Habitatge. Ells van ser la primera entitat que vam anar a visitar.

—En canvi, amb l’aigua, no us en sortiu de municipalitzar-la.
—Tots estem lligats per contractes i per la llei ARSAL, que treu molta sobirania als municipis. Si tu vols rescindir un contracte vigent, és complicat. El contracte de l’aigua no sé fins quan s’allarga. Per això nosaltres pensem remunicipalitzar els serveis que ja tenim en pròrroga. Per exemple, el servei de neteja. Ara estem en això.

— Vau prometre desmantellar la unitat OMEGA de la Guàrdia Urbana de Badalona.
—Sí. I la vaig desmantellar la primera setmana. Abans de Sant Joan estava fet. Ho dúiem al programa electoral: dissoldre els OMEGA. Per a qui no ho sàpiga, la unitat Omega es va crear com una unitat antidisturbis. Com els ARRO. Aquí a Badalona no estava justificat. Era una despesa injustificada. Aquests antidisturbis, acabaven intervenint en accions menors però amb un estil massa enèrgic. Una unitat especialitzada i armada per fer un control d’alcoholèmia? Per parlar amb els joves al sortir de la discoteca? Doncs creava malestar social. Solució? Per Sant Joan havíem de muntar operatius de cara a l’estiu. No teníem prou agents. Vam pensar, si els catorze agents OMEGA els convertíem en agents normals, podíem tenir cada nit de la setmana tres patrulles més circulant.

Vaig desmantellar la unitat OMEGA de la Guàrdia Urbana la primera setmana

Vam fer-ho. No seria correcte dir que això no ha tingut resposta. Hi ha una part de les persones que donaven aquest servei i del seu sindicat policial que ho han lamentat. Però jo vinc de l’antimilitarisme i tinc moltes ganes de poder aplicar el que he après. Sempre he dit que a Catalunya era una oportunitat perduda que una societat amb tanta història antimilitarista no hagués aconseguit tenir una policia pròpia diferent. La cultura de la pau i de la resolució de conflictes ha calat molt en la societat. Aprofitem-ho. S’han de remarcar la prevenció, la proximitat, la resolució dels conflictes. I això no obsta perquè s’actuï contra el delicte amb una part coercitiva. Evidentment que sí.

El projecte Canal Port, de Badalona. (Foto: Photodortoka.com)
El projecte Port Canal, de Badalona. (Foto: Photodortoka.com)

—Quina és la concessió que us va fer més mal a l’hora de formar govern?
—No tant a l’hora de formar govern, sinó veure com la realitat funciona. Hi ha grans projectes de ciutat que estant a mitges que des de punt de vista del carrer ens preguntàvem: això s’ha de fer? El Canal de Port s’ha de fer? Obrir deu Mercadones s’ha de fer? Doncs els Mercadones estan en marxa i alguns no els podrem replantejar. Per la meva manera d’entendre la política, la meva renúncia més gran potser és no poder dir: parem màquines i pensem. La ciutat què ha de fer amb el bàsquet? I el futbol? Els Mercadonas? El Canal del Port? I que la decisió que es prengués en aquests grans temes fos de la ciutat i un cop decidida, doncs a una altra cosa. Doncs això no ho pots fer. No pots parar màquines.

—Què és El Port Canal?
—Seria convertir una zona de la ciutat en un canal d’aigua que entraria des del mar. I s’urbanitzaria una zona industrial. Vist amb ulls de ciutadà, ara ens hem de gastar els diners en una cosa faraònica? Doncs quan entres al detall, veus que porta molts anys, el projecte, i molts inversors han comprat terrenys. Si pares això, com a Ajuntament has de pagar la multa per no complir, però també veus hi ha molta gent que creu que realment hi haurà reactivació econòmica. Què hi ha del cert? Que això ha estat un projecte molt opac. No haver pogut fer procés participatiu amb els processos que ja estan en marxa. Potser seria això el que em sap greu.

—Porteu directament, sense delegar, el districte de Llefià. Per què?
—Tots els alcaldes agafen àrees que porten directament. Albiol, per exemple, portava Urbanisme. El despatx el tenia aquí. Doncs jo no. Justament perquè creiem que el poder ens l’ha donat el poble i hem de ser propers, jo vaig pensar que quin millor exemple que escollir un districte. Un districte, a peu de carrer. Jo conec Llefià des de la base, d’haver-hi treballat com a membre d’Òmnium, en molts programes de cohesió, en xarxes com Comissió de Convivència, Colors de la Tardor. També com a professora, a l’institut.

Per la meva manera d'entendre la política, la meva renúncia més gran potser és no poder dir 'parem màquines i pensem'

Per tant, ja tinc una implicació personal amb el barri, el conec i no m’espanta saber que hi ha gent que no m’ha votat a Llefià. Estic convençuda, i ho estic comprovant, que a mesura que jo pugui tenir contacte directe amb les associacions, les entitats i amb la gent, faig creïble el missatge que jo sóc l’alcaldessa de tothom.

sabater— L’Ajuntament de Barcelona va anunciar que portaria a Fiscalia la gestió d’Antoni Vives. Algun cas similar a Badalona?
—Sí, tenim coses.

—Quines?
—Som prudents fins que no tinguem proves.

—A les eleccions espanyoles votareu el partit d’Ada Colau?
—No ho diré, qui votaré. A la campanya catalana no vaig demanar vot. En principi a les generals seguirem la mateixa tàctica. Jo puc tenir la meva opinió personal, però com alcaldessa no em pertoca donar l’opinió sobre aquest tema.

—Podeu valorar el moment polític actual?
—Si hi ha una cosa interessant del moment és aquesta: hem vist que el partidisme s’havia anat apoltronant i fins i tot corrompent (tant en temes de radicalitat democràtica com d’ètica i transparència). Aquest partidisme per mi ha tocat sostre. Ha decebut els interessos de l’autentic mandat rebut: defensar els drets de les persones i el bé comú.

Mas ha tingut valentia, responsabilitat i bon lideratge amb el procés, però no el va saber tenir en les retallades econòmiques.

Penso que els moviments emergents, fan que sigui la gent que marca el pols polític, i això fa que els partits hagin d’anar modificant el seu discurs, perquè la gent per davant. Això és la revolució més important que està passant. Espero que això segueixi passant. Que no hi hagi un pas enrere. I que no tornem a caure en partits clàssics.

—Com valoreu políticament Artur Mas ?
—Penso que des d’un punt de vista del procés ha estat una persona valenta i compromesa. Ha fet un pas que no havia fet ningú. Mas ha sabut escoltar el clam del carrer i ha modificat el plantejament que duia a priori: s’ha obert al plantejament que li demanava el poble. Vaig anar a l’acte de suport al president Mas. Ho tornaria a fer. Mas ha tingut valentia, responsabilitat i bon lideratge. En canvi, aquest lideratge Mas no el va saber tenir en les retallades econòmiques. Des d’un punt de vista de les polítiques que desenvolupa, Artur Mas no representa el model polític i econòmic que jo vull per Catalunya i per Badalona. Hauria d’haver-hi més valentia i enfrontament amb l’estat. Fer que el pols de les necessitats revertís amb el deute que té l’estat amb la Generalitat. No traspassar les conseqüències de la crisi, i el mal finançament de l’estat amb Catalunya, amb els de baix.  Jo valoro molt la valentia que et deia, i trobo a faltar aquesta segona.

—Encara podríeu fer de pont entre la CUP i Mas.
—Jo ara no ho puc fer, de pont. Com alcaldessa de Badalona, no puc. I entenc que és molt difícil per tothom. És una negociació que vol molta intel·ligència i flexibilitat. Però això que he expressat aquí, aquesta doble visió, això és el que hi ha. Només puc dir com ho vam fer a Badalona. Sabíem que en una negociació no pots anar al tot.I vam fer una cosa molt interessant: no parlar de quotes de poder, ni de persones, sinó de programa. I crec que ells també ho estant fent així.

La batllessa de Badalona, oferint, i no aixecant, la vara de batllessa en una imatge d'arxiu (Foto: ACN)
La batllessa de Badalona, oferint, i no aixecant, la vara de batllessa en una imatge d’arxiu (Foto: ACN)

—Per últim. Hem vist que Dolors Sabater és glosadora (vídeo, 5.25). Cant improvisat, en diuen alguns.
—Sí, però no sóc una gran glossadora. El que passa és que m’agrada molt i sé fer-ho i de vegades ho faig. Normalment parlo de política. M’agrada fer servir les gloses per parlar de temes de denúncia social. El que passa és que, com tot, és una cosa que s’aprèn. Perquè glossar ho pot fer tothom! Als Països Catalans ha perviscut molt, la glossa, sense trencar-se la cadena generacional. A les Illes, al País Valencià i en alguns sectors del Principat. Però era poc conegut. Per sort l’associació Cor de Carxofa, per exemple, ho ha recuperat. I sobre això us vull dir que el dia 6 de novembre ve a Badalona una Trobada Internacional de Glosa que organitzen diferents entitats. Em fa moltíssima il·lusió que un espectacle d’aquest nivell pugui venir a Badalona. I sempre es pot donar la benvinguda en glosa. Potser m’inspiro, ja ho he fet alguna vegada això de parlar en públic glossant.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb