01.10.2026 - 21:40
El documentari Rebel, que narra el calvari que va viure Marta Torrecillas d’ençà que fou agredida per la policia espanyola el Primer d’Octubre, arriba avui a una desena de cinemes del Principat.
El film, de la directora Anna Maria Bofarull, ressegueix durant cinc anys les conseqüències físiques i psicològiques de l’agressió que va sofrir a les escales de l’institut Pau Claris de Barcelona i de la campanya d’assetjament i difamació que va rebre quan la seva imatge es va fer viral. Els dies posteriors, la seva versió dels fets i les lesions que havia sofert van ser objecte de controvèrsia mediàtica, i va rebre milers de missatges amenaçadors i insults. El film també fa un repàs de la batalla judicial.
Ahir se’n va fer la preestrena a Barcelona, als cinemes Girona, amb Bofarull i Torrecillas. També hi ha programades presentacions a Valls, Vic, Moià, Ripoll, Tàrrega, Sant Cugat del Vallès, Cambrils i Sant Boi de Llobregat, amb la participació de la directora o de la represaliada. Bofarull explica a VilaWeb que ha estat un procés llarg, programar el film, però que ha estat sanador.
Entendre i reflexionar sobre la injustícia
El documentari de Bofarull explora què passa quan una persona anònima es converteix, sense haver-ho pretès, en un símbol públic i perd el control sobre la seva pròpia imatge. El film tracta la violència, la construcció dels relats mediàtics, la memòria col·lectiva i les conseqüències que persisteixen quan desapareix l’atenció pública.
Bofarull reconeix que els fa cert respecte l’exposició pública que tingui aquests dies Torrecillas, tenint en compte les conseqüències del Primer d’Octubre. “Tot i el seu patiment, no ha volgut desaparèixer, al contrari. Vol recordar que el que li ha passat a ella els podria haver passat a moltes altres”, expressa Bofarull.
La directora assenyala que el documentari va més enllà de la vida de Torrecillas: convida a entendre i a reflexionar sobre la injustícia que va viure la represaliada. “El documental és important per la perspectiva de gènere. Si no hagués estat la Marta o una dona, tota la campanya del voltant i els insults haurien estat molt diferents. L’exposició i la sexualització pel simple fet de ser una dona: és molt important que en parlem, d’això”, assenyala Bofarull.
Cinc anys seguint la vida de Torrecillas
Bofarull va començar a enregistrar Torrecillas poc després del referèndum, quan van coincidir en una reunió d’un Comitè de Defensa de la República (CDR). La directora ja coneixia el seu cas perquè havia rebut el missatge de veu que es va viralitzar en què explicava l’agressió i havia vist les intervencions que havia fet als mitjans els dies posteriors.
El film és un retrat íntim de les conseqüències del trauma de Torrecillas. Segueix el procés per a refer la seva vida, allunyar-se de Barcelona i fer realitat el desig de ser mare. La directora explica que volia entendre què passa quan algú deixa de ser una persona anònima per convertir-se en un símbol i queda exposat a la mirada i al judici dels altres.
El film també recull la batalla judicial de Torrecillas contra els responsables de l’assetjament i les conseqüències de l’agressió policíaca. Els agents que la van agredir van acabar beneficiant-se de la llei d’amnistia, mentre que els acusats per l’assetjament van acabar absolts o condemnats a penes lleus.
Una coproducció catalano-eslovena
Rebel es va estrenar internacionalment al Festival Internacional de Cinema de Tessalònica, a Grècia, i també ha estat seleccionat pel Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT). La producció és una coproducció catalano-eslovena de KaBoGa Art & Films i Cvinger Film, amb la participació de RTV Slovenija i 3Cat. És previst que el documentari s’emeti a 3Cat.
El projecte va tenir dificultats per a obtenir finançament a Catalunya i es va poder completar gràcies, principalment, al suport eslovè i al programa europeu Creative Europe MEDIA. Bofarull va explicar a VilaWeb que el film havia estat refusat inicialment com a projecte majoritari català i que finalment havia rebut suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) com a coproducció minoritària.
