Mobile World Congress

Sóc la Berta, mare de la Naia i Organitzadora d’Esdeveniments autònoma. En aquests moments, compagino la criança de la meva filla amb l’organització de la Coworking Europe Conference, producte de SocialWorkplaces.com.

Per sorpresa meva, el passat dimarts no varen deixar-me entrar al 4YFN ni al MWC. El motiu? Voler entrar-hi amb la meva filla lactant de 5 mesos que portejava, dormida, dintre el fular. “Nadons i criatures no estan permeses”, ens diuen. “No és un ambient per ells, hi ha molta llum i soroll” afegeixen. Després d’uns minuts de discussió, la conversa acaba amb un “són ordres de dalt, no hi podem fer res”.

Parlem del 4YFN, una conferència que es posiciona i parla d’emprenedoria, que reclama dones en el sector tecnològic, que parla d’innovació, de desenvolupament, del futur. La meva innocència va ser tal, que ni m’havia plantejat que la prohibició de criatures constaria en el seus Terms&Conditions. I aquí el més horrorós de la qüestió.

4 Years From Now de marketing, doncs la realitat és que semblem estar a 40 anys enrere en igualtat. El que 4YFN i el MWC ens estan demostrant és que si volem ser #womenintech o #womeninbusiness, més val que no tinguem fills, doncs quedarem excloses. La hipocresia és tal, que des de direcció s’excusen en un “ho fem pel bé de les criatures” en comptes d’oferir-nos, a les famílies, espais lúdics i de lactància dintre el recinte. FYFN i MWC afavoreixen i perpetuen doncs la noció de que, tenir un fill, és el final de la teva carrera professional com a dona. Tot el contrari del que promouen, és clar. És tal la ceguesa…

I és que vivim en una societat que ens fa escollir, com a dones, si treballar i que algú altre s’encarregui dels nostres fills o si quedar-nos a casa maternant, si ho volem, i si ens ho podem permetre. Hem de treballar com si no fóssim mares i ser mares com si no haguéssim de treballar. La inexistència de prestacions per a la criança tampoc ens ho posa fàcil, fet que per cert bat rècords internacionals en el nostre país.

Què passa doncs quan les dones volem fer ambdues coses? Què passa quan ens espavilem pel nostre compte per portar aquella vida en la que creiem? Doncs que al 2019 encara ens seguim topant de morros contra un sistema patriarcal que perpetua un sistema de creences tan profund i enraigat que sovint passa inadvertit fins i tot per a nosaltres, les dones que el patim. És vergonyós que se’ns discrimini per a voler conciliar, conciliar de veritat, no com s’ha fet fins ara.

Necessitem un canvi de sistema, un sistema que reconegui la maternitat no tant sols com allò natural en la dona, sinó com a cosa valuosíssima. Portem vida, senyors. Ens obrim en canal, ens trenquem física, mental i emocionalment i permetem l’evolució de l’espècie donant pas a una nova vida. Perquè com a societat no abracem a la dona i li reconeixem el seu poder? Perquè com a societat creiem que les criatures són una molèstia a evitar? Que no veiem que els nadons d’avui són els adults de demà? Que tot és una mateixa cosa?

Cal que pares i mares, mares i mares, pares i pares, cuidadors en general… puguem gaudir del temps i les facilitats per a invertir temps i energia en mirar, criar, cuidar, educar, estimar i enamorar-nos de les nostres cries. La seva seguretat d’avui serà l’autonomia del demà, l’amor d’avui la seva salut mental, emocional i física. Necessitem en urgència un sistema que reconegui la maternitat, l’acompanyi, la respecti, la valori i la remuneri. Necessitem una societat que s’adapti a la criança, a les famílies. Una societat més humana.

Jo, com a dona, mare, treballadora i autònoma, vull estar present a la vida de la meva filla, vull poder donar-li el pit fins que ella i jo ho decidim, vull poder veure-la créixer, vull donar-li el contacte i l’amor que necessiti, quan el necessiti. I sí, també vull poder treballar, aprendre, nodrir-me, créixer professionalment i evidentment, guanyar-me la vida.

Perquè se m’obliga a escollir?

28.02.2019
Berta Calders Pinyol
Organitzadora d’Esdeveniments
Coworking Europe Conference
SocialWorkplaces.com

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb