Les direccions educatives avisen que l’error de PISA compromet la credibilitat del sistema

L’Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA) ha qualificat de devastadores les conseqüències de l’error en la mostra catalana de PISA. “Hi ha errors administratius. Hi ha errors tècnics. I després hi ha errors que comprometen la credibilitat d’una institució i deixen un país sense una de les eines bàsiques per a entendre la realitat”, ha dit en un comunicat.

L’organització assegura que Educació no havia informat els directors d’aquesta qüestió en les reunions de les juntes i que se n’han assabentat per la premsa. També lamenta que hagin estat “assenyalades com a responsables d’un problema que va molt més enllà del seu àmbit d’actuació”.

“Algú es creu que cinquanta-un centres s’han equivocat alhora?”, es demana l’associació. Segons AXIA, l’error impedirà que el Principat pugui comparar l’evolució del sistema educatiu amb la resta del món i avaluar “amb rigor” si les polítiques impulsades arran dels mals resultats de PISA 2022 han tingut cap efecte. “Sense dades comparables, el debat educatiu torna a quedar orfe de diagnòstics fiables”, diu.

AXIA explica que el gener del 2025 els centres van elaborar la relació completa dels alumnes que podien participar en les proves, encara sense cap restricció. Posteriorment, el centre estatal va seleccionar la mostra i es van revisar els possibles casos d’exclusió, que es van validar administrativament “amb un paper clau de la inspecció”, entre el febrer i el març del 2025.

Les proves no es van fer fins després d’aquests passos i van estar sota el control del Consell Superior d’Avaluació fins a l’abril del 2025 i, posteriorment, de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació.

L’organització considera que “no deixa de ser curiós” que el DOGC publiqués el 21 de juliol de 2026 el sistema de control d’aquesta agència i els seus integrants. En aquest sentit, denuncia que les direccions han tornat a quedar “al marge dels òrgans on es prenen les decisions i s’exerceixen les funcions de control”.

AXIA sosté que les decisions determinants sobre la mostra i les exclusions es van concentrar durant els primers mesos del 2025 i rebutja que es tractés d’un error sobtat o d’un incident inevitable el dia de la prova. “És el resultat d’un procés que disposava de controls, terminis i responsables”, defensa.

L’associació es demana com és possible que ningú detectés que Catalunya s’allunyava tant dels estàndards internacionals, qui va validar unes exclusions que gairebé multiplicaven per cinc el màxim admès i quins mecanismes interns van fallar.

Segons AXIA, quan una institució creada per garantir el rigor de les avaluacions acaba associada a la pèrdua de comparabilitat internacional de Catalunya, el problema deixa de ser metodològic i “es converteix en un problema de confiança institucional”.

L’associació reivindica que no n’hi ha prou de lamentar els fets, sinó que cal explicar-los, identificar-ne les causes, assumir les responsabilitats corresponents i, sobretot, garantir que no es repetiran. “Un país que renuncia a avaluar-se amb rigor és un país que acaba governant a cegues”, conclou.