03.08.2026 - 21:40
|
Actualització: 03.08.2026 - 21:41
Lurdes Calvo i el seu marit, tots dos jubilats de seixanta-set anys i residents a Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), han estat dinou dies sense subministrament elèctric en plena onada de calor. El tall ha estat especialment crític perquè l’home té un 72% de discapacitat i és electrodependent: necessita una màquina CPAP per a dormir per l’apnea del son.
El matrimoni va recuperar el subministrament dissabte, però han estat uns dies molt complicats. Calvo es queixa que hi ha hagut una resposta nul·la d’Endesa i les administracions, amb un bon reguitzell de trucades i cap resposta satisfactòria.
El tall de llum va començar el 13 de juliol. Fa un temps, tècnics d’E-Distribución, filial d’Endesa, van deixar un avís a la bústia indicant que calia fer unes modificacions a la instal·lació elèctrica. Calvo explica que s’havia de canviar el comptador elèctric. Un canvi aparentment ràpid, però no s’imaginava gens que una reparació d’aquest estil li causés tants maldecaps. Tot i fer les actuacions requerides, la distribuïdora no responia i els han deixat sense subministrament més de dues setmanes.
Fa un any, van avisar el matrimoni que havien de canviar el comptador perquè era obsolet i que també calia fer uns canvis en el sistema dels fusibles. D’aleshores ençà, han contractat fins a quatre lampistes diferents per fer les reparacions. Tots ells, tret del darrer tornaven a connectar la instal·lació a la xarxa després dels canvis.
El problema, segons Calvo, és que ningú de la distribuïdora es va encarregar de verificar la reparació per certificar que es podia restablir el servei sense problema. “L’últim lampista em va dir que ells no podien pas connectar la llum després d’arreglar-m’ho. Que si ho connectaven, era com tenir la llum punxada”, diu Calvo. Aquest és el problema principal: que durant aquest temps, ningú de la distribuïdora ha comprovat la reparació. I dissabte, per sorpresa, el matrimoni va adonar-se que els havien restablert el servei.
“L’opció era anar a dormir a un hospital”
La família va intentar de trobar ajuda per totes les vies. Van trucar a Endesa, a E-Distribución, als Mossos, al 112, al 061, als serveis socials, a l’oficina de consum i al Síndic de Greuges. Però, segons que relata Calvo, enlloc no van trobar una resposta que els ajudés. “El problema és que truques i no contesta ningú. Piles de correus i no contesten”, diu. Calvo es queixa que hi ha hagut “una mala coordinació de tothom”. “Ha estat dur. Algú més es pot trobar així”, explica.
La primera nit la van passar a urgències, però durant aquests dinou dies el matrimoni ha hagut de cercar tot d’alternatives per a tenir electricitat. Al supermercat compraven aliments en conserva i aprofitaven per menjar-hi i carregar els telèfons mòbils. També carregaven els dispositius al dentista, a casa els veïns o familiars. Finalment, el seu fill els va aconseguir una placa solar per a mantenir carregats els telèfons.
Entre la pila de comunicacions amb Endesa, Calvo diu que, després de relatar el cas del seu marit, els van aconsellar d’anar a un hospital. “L’opció era anar a dormir a un hospital”. En el correu, Endesa deia que el DNI no els constava a la seva base de dades. “Hauràs de posar-te en contacte amb la teva comercialitzadora i distribuïdora com més aviat millor perquè es pugui restablir l’energia”, deia. Calvo no entenia res, perquè en tota la documentació de la reparació apareixia el logotip d’Endesa.
La situació del marit ha estat especialment complicada. Les primeres nits havia provat de dormir sense la màquina CPAP, però sofria “moltes apnees i es cansava moltíssim”. “L’opció era anar a casa del germà o anar a casa del cunyat, però el carrer està en obres i l’home, amb el caminador, no podia passar”, explica Calvo. La dona tem que la manca d’electricitat hagi afectat el tractament del marit: “Portàvem una bona ratxa, podia dormir més, la màquina funcionava bé. Al novembre li van dir que havia millorat. Però ara deu haver empitjorat.” En el justificant del tractament, sol·licitat per la família, l’equip mèdic ho deixa ben clar: “El tractament no s’ha d’interrompre.”
A casa, hi tenen gas i han pogut menjar calent i dutxar-se sense cap problema. Ara bé, el tall ha coincidit amb unes quantes jornades de calor extrema. La casa està situada en una urbanització a uns cinc quilòmetres del nucli urbà i la manca d’electricitat ha estat un bon problema. La primera conseqüència va ser la pèrdua d’una compra de cent cinquanta euros del supermercat que van fer just al començament. “Hem menjat llegums, llaunes i compràvem al dia. Si compràvem carn es feia malbé. Hem anat al supermercat i tot envasat”, explica.
El camí de la reclamació
Lurdes Calvo considera que hi ha hagut una manca de coordinació evident i silenci per part de la distribuïdora. Ara que ja tenen electricitat, la família considera l’opció de reclamar pels perjudicis causats. “Jo vull demanar reclamació pel menjar i pel malestar. He estat molt nerviosa. Ningú no es mereix viure així”, diu. La família vol reclamar, però sobretot demana que casos com el seu no es repeteixin.
A més del desgast físic i emocional, el matrimoni també ha hagut d’assumir el cost de les actuacions. Calvo explica que el primer pressupost que van rebre era de 1.800 euros més IVA, tot i que finalment van pagar uns 600 euros més IVA per la intervenció. “Per a uns pensionistes de 800 euros, és molt”, lamenta.
No és la primera vegada que passen per una situació similar. “Fa divuit anys, ja vam estar tres setmanes sense llum. Ja teníem gas butà per a cuinar i dutxar-nos”, recorda. Però considera que aquesta vegada ha estat especialment difícil per les condicions de calor i per la situació mèdica del seu marit.
