06.10.2019 - 21:50
Aquesta setmana entrem de ple en el compte enrere per a la publicació de la sentència del judici contra el procés per part del Tribunal Suprem espanyol. Ja es van encarregar d’anunciar-ho ni més ni menys que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, justament el dia que anunciava que hi hauria unes noves eleccions, i una de les parts en el judici, el fiscal del Suprem Javier Zaragoza. El darrer va situar la sentència al voltant del 12 d’octubre. I hi ha un factor que condiciona la data: el 16 d’octubre, dimecres de la setmana vinent, farà dos anys que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són en presó preventiva, i Manuel Marchena i els altres magistrats l’haurien de prorrogar si la sentència hagués de notificar-se després. Ara per ara no hi ha pas cap moviment –ni sembla que n’hi hagi d’haver– en aquest sentit, i això fa pensar que es farà pública aquesta setmana o dilluns de la vinent a tot estirar. I s’hi arriba després d’unes setmanes en què hi ha hagut fets estranys i inquietants que han anat aplanant el camí a Marchena.
Aquests fets inquietants són, d’entrada, que un president espanyol sàpiga que la data d’una sentència del Tribunal Suprem serà el mes d’octubre, i que en parli tractant implícitament de culpables els presos polítics mentre fa una crida a tenir ‘un govern estable’ per a entomar la reacció a la sentència; però també que poques setmanes abans de fer-se pública l’estat espanyol desplegui, mitjançant l’Audiència espanyola, la Guàrdia Civil i la fiscalia, un enorme dispositiu a Catalunya per a detenir nou independentistes i tancar-ne set en presó incondicional, cadascun dispers en un mòdul diferent de Soto del Real, acusats de terrorisme, i que ho faci amb un sumari secret que és filtrat a conveniència per anar implementant en els mitjans espanyols un relat segons el qual l’independentisme és violent i ‘no condemna’ aquesta violència inexistent. Si la sentència que escriuran Marchena i els altres sis magistrats del Suprem ha de subscriure –parcialment o total– la tesi de la violència de la tardor del 2017 que va sostenir la fiscalia durant els quatre mesos de judici, ara serà més fàcil d’encaixar si més no en el discurs mediàtic i polític espanyol. La sentència de Marchena tindrà una pista d’aterratge mediàtica encara més propícia per a condemnar els presos per delictes que requereixen l’ús d’una violència que mai no va existir.
El cas de les tensions sobrevingudes al TC
Però encara hi ha hagut un altre fet, el tercer, més subterrani, més obscur i rocambolesc però encara més efectiu, que ha ajudat a deixar via a lliure a Marchena. El 25 de setembre proppassat el diari ABC va engegar una campanya contra el magistrat del Tribunal Constitucional espanyol Cándido Conde-Pumpido, ex-fiscal general de l’estat durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i que ara és el ponent d’una sentència que podria qüestionar la que Marchena és a punt de fer pública. Conde-Pumpido té a les mans la resolució d’un recurs d’empara que van presentar cinc dels condemnats l’any 2015 per les protestes i els incidents d’Aturem el Parlament el 2011, quan una concentració al voltant de la Ciutadella volia evitar que la cambra aprovés el pressupost de la Generalitat, que preveia una retallada social dràstica.
Aquell dia diversos diputats van ser insultats i increpats quan provaven d’arribar-hi mentre els Mossos s’enfrontaven amb els manifestants. Alguns electes van entrar escortats per la policia, en una Ciutadella blindada; l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i l’ex-presidenta del parlament Núria De Gispert van arribar-hi en helicòpter. La Generalitat i el parlament es van personar com a acusacions contra una vintena de manifestants, que l’Audiència espanyola va absoldre. Era el 2015. Però poc després la fiscalia va recórrer al Suprem, que va acabar condemnant vuit dels acusats a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’estat. I qui era el ponent d’aquella sentència? Manuel Marchena. I també formaven part del tribunal Luciano Varela i Juan Ramón Berdugo, dos magistrats que deliberen sobre la sentència del judici contra el procés.
En aquella sentència, Marchena va introduir una nova doctrina, la de la violència ambiental, per revocar l’absolució dels acusats. I descrivia un ambient de tensió en uns termes molt similars als utilitzats durant el judici contra el procés per part de les acusacions: ‘clima coactiu’, ‘atmosfera intimidatòria’, ‘acte intimidatori’, ‘atmosfera de coacció’, ‘acció intimidatòria’, ‘violència i intimidació’, ‘fustigació’ i, fins i tot, ‘entorn tumultuari’. Aquella condemna fou recorreguda el 2016 tant al Tribunal Constitucional per part d’alguns dels condemnats com al Tribunal Europeu dels Drets Humans per part d’uns altres, al·legant que el Suprem els havia vulnerat drets fonamentals com ara la llibertat de manifestació i de protesta. Fa tres anys que va arribar el recurs al TC i no ha estat fins ara mateix que s’ha esbombat en diversos mitjans que Cándido Conde-Pumpido ja té a punt l’esborrany de la sentència i que és favorable a concedir l’empara als afectats.
La filtració del 25 de setembre a l’ABC, amb un editorial dur inclòs l’endemà, anava adreçada a desacreditar Conde-Pumpido, suggerint la contradicció entre allò que va dir el 2011 com a fiscal de l’estat sobre els fets d’Aturem el Parlament –condemnant-los aleshores– i això que ara suposadament pretén: absoldre els condemnats. Una informació que duia un advertiment clar sobre la desautorització que significaria per a la més que probable condemna que Marchena imposarà contra els presos polítics del judici contra el procés. La filtració sobre el contingut de la ponència que preparava Conde-Pumpido sembla que va causar un terrabastall dins el TC, per la informació que va publicar en aquest sentit La Vanguardia una setmana després. Tant aquest diari com l’Ara, que també va publicar aquesta informació matisant l’ABC, introduïen una variable que el diari espanyol passava per alt: la posició de Conde-Pumpido suposadament favorable a emparar els condemnats d’Aturem el Parlament es fonamenta en la desautorització infligida pel Tribunal Europeu dels Drets Humans a Espanya arran del cas Atutxa. En aquest cas, el Suprem va condemnar l’ex-president del parlament basc per un delicte de desobediència, revocant l’absolució del Tribunal Superior de Justícia del País Basc i sense haver escoltat Atutxa. Tal com va passar en la condemna pels fets d’Aturem el Parlament. Se suposa, doncs, que Conde-Pumpido vol evitar una nova desautorització a Espanya per part del Tribunal d’Estrasburg.
La polèmica ha focalitzat sobre la figura de l’ex-fiscal general de l’estat un cert debat sobre la conveniència de contradir Marchena i la seva doctrina de la violència ambiental quan és a punt de fer-se pública la sentència del judici contra el procés. Però ha servit per a constatar que aquesta desautorització no arribarà pas abans de la sentència i que és probable que no arribi ni tan sols després, ateses les darreres informacions publicades sobre aquesta polèmica en la cúpula judicial espanyola. Però sobretot ha servit per a tornar a constatar la manca d’independència d’un tribunal concebut per vetllar pels drets constitucionals dels ciutadans de l’estat espanyol. Perquè el TC, començant per Conde-Pumpido, ha retingut la resolució d’un cas com el recurs dels condemnats a presó pels fets d’Aturem el Parlament, perquè no sigui cap mena de nosa a Manuel Marchena i el magistrat pugui dictar sentència amb el camí ben aplanat.
MÉS INFORMACIÓ
Què pot passar als exiliats? La publicació de la sentència anirà acompanyada, al mateix temps o poc després, d’unes noves euroordres i ordres internacionals d’extradició contra els exiliats. Els seus advocats fa més d’un any que hi treballen, d’ençà del fracàs de la segona euroordre, emesa i retirada per part del jutge Pablo Llarena. Vegeu ací: És possible una extradició immediata de Puigdemont i els altres exiliats?
La guia de les mobilitzacions. I un cop es faci pública la sentència, hi haurà mobilitzacions de protesta. Ja n’hi ha de convocades, i les altres se sabran més endavant. Podeu consultar-les en aquesta guia de les mobilitzacions contra la sentència.
DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC
- Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
- Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
- Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
- 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
- Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
- Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
- Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
- 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
- Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
- Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
- Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
- Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
- Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
- Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
- Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
- Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
- Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
- Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
- Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
- Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
- Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
- Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
- Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
- Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
- Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
- Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
- Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
- Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
- Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
- Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
- Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
- Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
- Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
- Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
- Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
- Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
- Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
- Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
- Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
- Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
- 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
- Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
- Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
- Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
- Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici
- Dia 43, 13 de maig: El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena
- Dia 44, 14 de maig: El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena
- Dia 45, 22 de maig: Dos professors desmunten en mitja tarda l’estratègia dels dos-cents policies al Suprem
- Dia 46, 23 de maig: La tarda que els advocats van fer marxar un guàrdia civil del Suprem
- Dia 47, 27 de maig: L’eurodiputat Junqueras, el gran maldecap de Marchena en l’acabament del judici?
- Dia 48, 28 de maig: Desconcert total al Suprem: la fiscalia s’embolica amb vídeos exculpatoris
- Dia 49, 29 de maig: Un silenci estremidor a la sala i uns ulls com taronges dels magistrats
- Primer de juny: Els fiscals menystenen quatre mesos de judici i s’emboliquen amb una reunió decisiva a Palau
- 2 de juny: La maniobra dels fiscals perquè els presos triguin anys a sortir de la presó
- Dia 50, 4 de juny: Sense escapatòria: així és el camí del càstig que els fiscals dibuixen a Marchena
- 5 de juny: Impacte a Madrid pel tomb sorprenent de Seoane i la desautorització als fiscals
- 10 de juny: L’interruptor de Marchena: una estratègia minuciosa de quatre mesos al Suprem
- Dia 51, 11 de juny: Les defenses retraten la barroeria dels fiscals i la por de l’estat per l’1-O
- Dia 52, 12 de juny: Final del judici: els presos desafien la mirada glacial de Marchena
- 19 de juny: Els draps bruts de Javier Zaragoza, l’ideòleg de la causa general
- 21 de juny: El primer capítol de la condemna, amb insult a l’ONU inclòs
