Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici

  • «Els ha sorprès el policia espanyol jubilat que es va presentar a les cinc del matí al col·legi i que es va oferir de voluntari d'una mesa»

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
09.05.2019 - 19:07
Actualització: 09.05.2019 - 20:03

Quan acabava la sessió d’avui del judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol, els agents de policia que hi ha dins la sala han retingut i han identificat tres persones que havien vingut de públic. Volien saludar els presos, però com que els feien marxar abans no poguessin atansar-s’hi, han cridat ‘Força, pit i collons!’, alçant el puny. A Manuel Marchena, que acabava de cloure la sessió, no li ha agradat pas el gest i els policies els han identificats tots tres, els han expulsats del Suprem i els han prohibit de tornar a assistir al judici. Així s’ha acabat una setmana de mala maror al tribunal que jutja els presos polítics, que ha hagut d’escoltar a desgrat tot un seguit de testimonis que han evidenciat una brutalitat policíaca el Primer d’Octubre contra una voluntat pacífica de molta gent que estat amagada sistemàticament en el relat mediàtic i polític espanyol. Mala maror en la fase final dels interrogatoris de testimonis, just quan l’horitzó del judici es desdibuixa, perquè a Marchena i companyia se’ls fa gran un problema sobrevingut: què han de fer amb els presos electes del 28-A?

És possible que els magistrats estiguessin capficats aquest matí, durant la successió de declaracions de votants de l’1-O portats per l’advocat Jordi Pina, fins que se’ls ha assegut davant un home de prop de setanta anys, amb un llaç groc a l’americana. Nemesio Fuentes. Ha dit que era un agent de la policia espanyola jubilat, de Sant Joan de Vilatorrada, que es va presentar a les cinc del matí al col·legi electoral, l’institut Quercus, i que es va oferir de voluntari per a formar part d’una mesa. Ha continuat explicant que van poder anar votant tot el matí, ha recordat la impressió que els van fer les imatges de camises estripades i de cares ensangonades dels ferits que anava deixant la Guàrdia Civil i el cos policíac en què va servir durant vint-i-cinc anys en diversos col·legis de Barcelona i de més municipis catalans. I recordava la por i la inquietud que anava creixent al seu col·legi, fins que efectivament a les dues van arribar els antiavalots de la Guàrdia Civil.

Nemesio Fuentes continuava una declaració que els fiscals es feien creus que sortís de la boca d’un ex-policia espanyol, que criticava la manera com havien actuat els guàrdies civils, esbotzant a cop de mall una porta que s’obria cap enfora i no pas cap endins i que no havien pas tancat amb clau; i lamentava que els agents no parlessin amb ningú, que no provessin en cap moment de mitjançar, i que passessin directament a pegar la gent. Els tres fills d’en Nemesio hi eren, i tots tres van sortir-ne ferits. A en Nemesio, els advocats de Vox li han demanat si hi havia hagut insults contra els guàrdies civils, i ell ha respost que sí, sense vacil·lar. ‘Quina mena d’insults?’. Doncs els normals, ha dit, pel que va passar allà: ‘Fills de puta, cabrons…’

Vegeu ací la declaració de Nemesio Fuentes al Suprem:

I de la mateixa manera que en Nemesio, han declarat avui una jubilada, una treballadora del Consorci Hospitalari de Vic, un enginyer industrial… I d’edats molt diverses, homes i dones, gent comuna que tenia una il·lusió l’1-O, que va poder votar sense problemes en la majoria de col·legis, i que va rebre garrotades allà on es va presentar la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Una violència que ara s’atribueix i s’utilitza com a acusació en un judici contra els nou presos polítics asseguts al banc dels acusats. Les declaracions dels testimonis d’aquesta setmana han evidenciat això, i a Marchena no li agrada.

La inevitable mala imatge per a Espanya

El jutge comença aquest cap de setmana llarg amb la preocupació sobre què caldrà fer-ne, dels presos que van sortir elegits diputats i senadors el 28-A. Avui la fiscalia ja ha presentat el seu informe d’al·legacions oposant-se a la petició que van fer els advocats Jordi Pina i Andreu Van den Eynde perquè els deixessin en llibertat perquè poguessin exercir lliurement les seves prerrogatives com a diputats i mentre el congrés espanyol no decideixi si efectivament tots han de ser processats. El Suprem ha de decidir ara si accedeix a demanar al congrés i al senat espanyols el suplicatori perquè determinin si aquests presos, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, poden continuar essent processats. Heus ací el maldecap.

Així ho explica de manera entenedora Roger Graells en aquest article: ‘Sense el vist-i-plau del congrés i del senat, amb la llei a la mà, el judici s’ha d’aturar perquè la llei d’enjudiciament criminal estableix que s’ha de paralitzar qualsevol causa durant dies o setmanes mentre les cambres, en sengles comissions de l’estatut dels diputats, no resolguin –favorablement– els suplicatoris.’ La decisió del Suprem és si accepta d’iniciar el camí d’aquest suplicatori o no. La decisió pot condicionar tot allò que passi les setmanes vinents, tant el ritme del judici com la llibertat provisional i l’assistència dels presos polítics electes als plens.

Si s’avé a satisfer la petició dels presos, el judici s’haurà d’aturar fins que no se n’hagi resolt la situació. Altrament, el judici continuarà avançant, però no s’evitarà pas la imatge dels presos polítics essent traslladats des de la presó de Soto del Real i custodiats per la Guàrdia Civil fins a la Carrera de San Jerónimo, la seu del congrés, perquè assisteixin a la constitució de les corts, prometin la constitució, prenguin possessió de l’acta i se’n tornin a la presó novament. Quina imatge, sigui quina sigui, per a la democràcia espanyola de cara enfora. Quina situació més complexa, aquesta que té entre mans el Suprem. Tot un problema que ve d’una acusació insostenible, d’un seguit d’abusos de drets fonamentals contra els presos i els exiliats, i d’un judici que no hauria hagut de començar mai. Ara per ara, no se sap ni com continuarà, perquè el tribunal només ha assenyalat sessions dilluns i dimarts vinents i el dilluns 20 de maig. Justament fins al dia abans de la data de constitució del congrés espanyol, el 21 de maig. Són dies de mala maror al Tribunal Suprem.

QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?

La setmana vinent hi haurà sessió només dilluns i dimarts, perquè l’endemà ja és Sant Isidre, festiu a Madrid. Seran dos dies de declaracions de testimonis cridats per la defensa de Jordi Cuixart, entre els quals hi haurà ciutadans que van anar a votar el Primer d’Octubre i també representants d’En Peu de Pau, com Marina Garcés, i del Pacte Nacional pel Referèndum, com Itziar González, a més de dirigents polítics com Jaume Asens, present en els esdeveniments del 20-S, i l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any