Dins la sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol hi ha, de tant en tant, alguns detalls que fan pensar que les coses no van bé per a l’acusació. Per exemple, quan el fiscal Javier Zaragoza es mossega les ungles. Quan passa això, vol dir que ho veu magre. I avui ha passat quan el primer testimoni de la jornada proposat per ell, un capità de la Guàrdia Civil que va coordinar els escorcolls del 20-S, ha patit, s’ha embarbussat i s’ha tornat tan evasiu i tan desmemoriat que el magistrat Manuel Marchena li ha hagut de cridar l’atenció. Zaragoza mossegant-se les ungles, mirant sense parpellejar, per damunt de les ulleres, adés el testimoni, adés Marina Roig, que ha dut el jove guàrdia civil, espigat, mudat i insegur, cap a un fangar. I allà, justament on el volia tenir Marina Roig, ha vacil·lat tant que els seus silencis i els seus ‘no ho recordo’ han estat les millors respostes per a corroborar que el factor de la violència era més una sensació (o un desig) seva que no una realitat contundent aquell dia davant el Departament d’Economia. Tant ell com el tinent coronel que ha comparegut a la tarda són dos dels testimonis més importants per a incriminar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, és a dir, per a fer valer el pla B de la fiscalia.

Aquest pla B consisteix a presentar la massa –no pas la gent, les persones, els manifestants, sinó la massa– com l’arma de la rebel·lió. Perquè les armes dels disset mil mossos d’esquadra ja es veu, després de la declaració de Trapero i la cúpula del cos, que no havien de servir pas per a imposar una declaració d’independència. I és clar que per a condemnar per rebel·lió o per sedició necessites que hi hagi violència o ús de la força, tumults, tal com ho requereix el codi penal espanyol. Els testimonis d’avui, el cap de la policia judicial que dirigia l’escorcoll a Economia i el cap del servei de seguretat de la Guàrdia Civil, havien de servir per a això.

El primer ha vingut amb la lliçó ben apresa, molt aplicat en les respostes, d’aquelles que ja vénen introduïdes en la pregunta del fiscal Zaragoza. Més que no un interrogatori, semblava una declaració a quatre mans. Tots els guàrdies civils que passen per aquí visiten camps semàntics pràcticament idèntics, que van més enllà del que havien exposat en els atestats policíacs que van fer o de les declaracions prèvies que havien fet a jutges instructors. Són conscients que té més valor això que es digui aquí que no allò que es va dir allà, si més no segons que ha recordat més d’una vegada Marchena. I per això és important, ara, en aquest moment del judici, de destacar molt més la violència de la gent, de la ‘massa’. Els porta a exagerar, i hi ha agents que ho fan amb més gràcia i fortuna que no uns altres. Els d’avui no s’hi han lluït pas.

‘Si haguéssim sortit, ens haurien trinxat’

El primer capità de la Guàrdia Civil anava bé, qualificant la concentració d’acte d’hostilitat insuportable, descrivint una gran passivitat i desídia de la intendenta dels Mossos d’Esquadra Teresa Laplana i descrivint Jordi Sànchez com el cap de seguretat in pectore de tota una mobilització convocada-consentida per ANC-Òmnium-Mossos. ‘L’interlocutor vàlid de la massa’, ha dit d’ell. Se suposa que és el mateix agent que va avisar un guàrdia civil que ja va testificar la setmana passada, que havia anat a detenir Natàlia Garriga, un alt càrrec de Vice-presidència, fent-lo desistir de portar-la a Economia perquè era ‘una puta bogeria’. Avui ha confirmat que va avisar que era ‘una bogeria’. I en què consistia aquella (puta) bogeria? En la gentada, a quarts d’onze del matí, cridant ‘fora les forces d’ocupació’, ‘votarem’, uns ‘crits coordinats de la massa’. Una percepció seva, i com que n’era conscient ha enfortit el relat revelant que era compartida per una agent dels Mossos que els va dir que si s’atrevien a sortir de l’escorcoll amb les caixes de documentació ‘us mataran’.

Li mancaven elements de violència, perquè els crits són crits, i són habituals en manifestacions i protestes de tota mena. N’ha trobat: una ‘allau’ que va fer tremolar la porta d’entrada del Departament d’Economia, fins al punt que van haver de córrer a sostenir-la de dins estant. L’ha situada a quarts de tres de la matinada. A aquella hora quedava a tot estirar un centenar de persones davant la conselleria, fins que els antiavalots dels Mossos van actuar amb contundència per fer-los fora. Potser fou aquesta l’allau de què parlava el testimoni. Ha estat prou imprecís per a fer confondre i transmetre la idea que l’allau va ser de la gentada aplegada durant hores, durant tot el dia que s’havia manifestat pacíficament. I encara ho ha reforçat amb una darrera impressió seva: no van ni tan sols provar de sortir de la conselleria: ‘Hi havia el risc que ens ataquessin.’ Encara més: ‘Si haguéssim sortit, ens haurien trinxat.’

Però quan ha estat el torn de Marina Roig, l’advocada de Cuixart, el capità C57393S i el seu relat s’han anat desfent com un terrosset de sucre. Roig ha fet un interrogatori antològic. Arrenca amb una sèrie de preguntes que palesen, novament, que hi va haver excessos i irregularitats en els escorcolls i les detencions del 20 de setembre. Marchena ha avisat Roig que no hi insistís, però ja ha estat dit, i tothom n’ha pres nota. I l’advocada continua amb un reguitzell de preguntes molt concretes i breus, sobre fets concrets dels quals ella ja té la resposta, i s’entén quina és. Vegeu-ne una mostra (vegeu l’interrogatori sencer ací), en què comença preguntant Roig.

—Recorda si a les sis o a les set de la tarda van venir els Mossos d’Esquadra de l’àrea d’escortes?
—No ho recordo.
—Recorda si l’inspector dels Mossos es va oferir a sortir per veure com estaven els vehicles de la Guàrdia Civil, i després en va informar?
—Buf… Hi va haver un moment a la tarda que potser sí. Nítidament no ho recordo.
—No li sona si a les onze del matí es va fer aquesta comprovació?
—No. Potser no hi era jo allà.
—Recorda si al vestíbul, a les onze del matí, un treballador de la conselleria es va posar a disposició per si necessitàveu res?
—Si necessitàvem res? Necessitàvem portar els detinguts però més enllà d’això…
—Va parlar amb la responsable de protocol?
—No ho recordo.
—Una noia alta amb cua i ulleres.
—No ho recordo.
—Només va parlar un cop amb Cuixart, a les 21.30. Quanta estona dura.
—No ho sé. Buf. No és una conversa gaire llarga, no arriba a una hora… Però no ho sé.
—Recorda si quan va parlar ell li va dir que desconvocarien la concentració?
—Buf. No ho recordo. Tampoc no recordo que la desconvoquessin, però no ho recordo.
—Durant la nit hi havia estones que el vestíbul era buit?
—No ho sé. Pot ser. No ho sé.

Aquest és el moment en què Zaragoza mossega amb més força l’ungla, caragolant-la i tot amb un moviment de cap. Intercanvia alguna paraula amb el fiscal Moreno perquè sap que la cosa no va bé. I efectivament acaba tallant-lo Marchena, avisant-lo que hauria de ser tan concret i precís com ho havia estat amb les preguntes del fiscal. En la represa s’ha acabat de diluir, el terrosset, quan Roig li ha demanat si sabia què havien dit Cuixart i Sànchez des de dalt del cotxe de la Guàrdia Civil (havien desconvocat la concentració): ’No ho sé. I quan li ha preguntat si sabia què havien dit poc abans des de l’escenari que hi havia instal·lat (havien demanat de desconvocar): ‘No ho sé.’

Pina topa amb Marchena

El testimoni ha estat desactivat, i semblava que Marchena i els magistrats n’eren conscients. Un testimoni renuent que no demostra res. Però el cap de seguretat del dispositiu del 20-S, que ha testificat a la tarda, ha sonat més convincent, més segur d’ell mateix, si més no. I s’ha tret de la màniga més retòrica de la que havia exhibit mai. L’advocat Jordi Pina n’ha alertat. El tinent coronel ha dit que els dos guàrdies civils que anaven fent torns davant la porta d’Economia no van cessar de rebre amenaces, ‘van ser humiliats, insultats i van llançar ampolles, i els van fer amb el dit el gest de tallar el coll, i els deien que aquesta nit la passareu aquí…’. Pina volia fer veure al tribunal que això no ho va dir pas en la declaració que va fer el 16 d’octubre a l’Audiència espanyola; volia saber què havia fet que se n’oblidés aleshores i ho recordés ara. Però Marchena no ho ha permès; de nou el magistrat evita que es pugui contrastar la veracitat i credibilitat d’un testimoni amb un document.

És la cerca insistent de la violència en uns fets que van ser una concentració multitudinària, persistent durant moltes hores, d’expressió de la indignació per un dispositiu policíac i judicial que era tot un assalt a la Generalitat. Hi ha en joc això: que aquella manifestació sigui considerada un delicte pel sol fet de produir-se, perquè s’hi va aplegar molta gent que protestava i que cap testimoni ni cap prova no han demostrat que agredissin cap agent ni cap membre de cap comitiva judicial. Necessiten la violència, perquè el sol fet que la comitiva judicial veiés, percebés, tingués la sensació que no podria sortir d’allà ha de menester l’ús de la força coordinada, planificada i executada multitudinàriament perquè prengui la forma d’un delicte. És això que té entre mans el tribunal.

VIST I SENTIT

Marchena limita el contacte amb els familiars a la sala

A partir d’avui el protocol a la sala de vistes ha canviat. Fins ara, quan hi havia una pausa, sortien primer els acusats, de manera que podien saludar els familiars i amics que havien vingut a veure’ls i que els esperaven al cordó de seguretat que els separa del públic. Eren dos o tres minuts que aprofitaven per a una encaixada de mans, una abraçada breu però intensa i un intercanvi de quatre paraules. Però Marchena ha volgut canviar el criteri perquè la setmana passada va veure alguna cosa que no li va agradar. D’avui endavant, doncs, els darrers a desfilar són els presos; primer el públic se’n va de la sala i s’eviten així aquests pocs minuts de contacte. Aquest contacte es restringeix a cinc minuts o deu durant la pausa de l’hora de dinar, quan el tribunal permet als familiars de passar, de quatre en quatre, a trobar-se amb dos dels presos en la sala on dinen habitualment.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà arriba un dels testimonis més esperats, el del tinent coronel Daniel Baena, artífex i responsable de tots els informes del cos que han alimentat les causes contra al procés al Suprem i al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Ell va utilitzar precisament la informació que li van proporcionar els dos testimonis d’avui per a incriminar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per a demanar que els continuessin investigant per sedició, inicialment, i per rebel·lió, després. Baena tenia un perfil anònim a Twitter on insultava els independentistes. Es preveu que serà un testimoniatge tens i decisiu.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb