Avui és Notícia:

VilaWeb Àudio

Subscriptors

País

Opinió

Opinadors

Pòdcasts

Jocs

Món

Societat

Cultura

Economia

Ciència i Tecnologia

Botiga

Altres

Correus

La Botiga Pòdcasts English Apps VilaWeb TV
Dimarts 16 d’abril de 2024
Subscriptor

Menú

Àudio
Jocs
Pòdcast
Botiga
Última hora
Antic · Diari d'un judici polític

El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena

  • El gest tan descaradament parcial del jutge contra la defensa de Jordi Cuixart hauria de ser motiu de nul·litat del judici

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
14.05.2019 - 20:14
Actualització: 15.05.2019 - 08:37

El gener del 2010 Arnaldo Otegi seia al banc dels acusats de l’Audiència espanyola, per haver participat en un homenatge al pres d’ETA José María Sagardui. Hi va haver un moment que la jutgessa que presidia la sala, Ángela Murillo, va fer una pregunta a Otegi.

—Vostè condemna rotundament la violència d’ETA?
—No ho respondré, això.
—No em respondrà, oi?
—No.
—Molt bé, ja ho sabia. Pot anar-se’n.

Otegi fou condemnat a dos anys de presó. Va recórrer contra la sentència al Suprem, que va declarar nul el judici perquè amb aquella frase, ‘ja ho sabia’, Murillo expressava un prejudici sobre Otegi, i en conseqüència no podia ser imparcial. Tanmateix, l’any següent fou Murillo precisament qui va jutjar de nou Arnaldo Otegi pel cas Bateragune, pel qual va passar sis anys i mig a la presó. I un temps després, amb la condemna complerta, el Tribunal Europeu de Drets Humans va acabar condemnant Espanya perquè Otegi no va tenir un judici just, i va especificar que ho demostrava el ‘ja ho sabia’ de la jutgessa.

Avui al matí, l’advocat Benet Salellas interrogava la filòsofa Marina Garcés, proposada com a testimoni per la defensa de Jordi Cuixart. Salellas li volia demanar quin era el missatge que ella havia transmès en la conferència de premsa de presentació d’En Peu de Pau. És una conferència de premsa de què parla la fiscalia en l’escrit d’acusació, però Manuel Marchena li ho impedeix.

—No, senyor Salellas. El missatge que va donar el testimoni en una conferència de premsa no interessa el tribunal.
—És que la conferència de premsa apareix en l’escrit de les acusacions…
—No, no, no, no interessa, senyor Salellas. Si té una altra pregunta, la formula, i si no fa constar la seva protesta.
—Faig constar la protesta, la sensació d’indefensió, la vulneració de drets fonamentals que es produeix de manera continuada.
—Coooorrecte…
—Senyora Garcés, vostè parla de por? En quin sentit parla de por?
—No, senyor Salellas. No ha entès que les percepcions que tingui el testimoni sobre què va sentir o què va deixar de sentir no tenen rellevància jurídica. Si té una altra pregunta, la formula. Si va en la línia que el testimoni ens expliqui quins són, en fi, els seus sentiments, de por o de no por, etcètera, no serà declarada pertinent. Té una altra pregunta?
—Si la sala no em permet la pregunta, no faré més preguntes.
—Correcte, molt millor.

Del ‘ja ho sabia’ d’Ángela Murillo al ‘molt millor’ de Manuel Marchena. Un gest tan descaradament parcial com aquest del jutge pot ser un motiu de nul·litat? I no és tan sols aquest cas: fa dies, setmanes, que hem anat veient un comportament com més va més irascible de Marchena, que va dir fins i tot a l’advocada Marina Roig: ‘Vostè s’equivoca en l’estratègia de defensa.’ El comentari del jutge ha deixat astorats els advocats, que a la sala no han pas dit res, a part de bescanviar mirades d’incredulitat, però que als passadissos es mostraven escandalitzats. El jutge imparcial és un dels drets que més es mira el Tribunal d’Estrasburg quan li arriba un cas, i un detall pot ser molt revelador, com vam veure en el cas d’Otegi. Marchena ha anat sembrant el judici de detalls, d’ençà que va començar, el mes de febrer.

Garcés feia cara d’esbalaïment, mirava enrere, no entenia què passava. Perquè això ha estat tan sols la part final del seu interrogatori, durant el qual Marchena s’ha mostrat impertinent amb ella, més cínic que mai, fent befa fins i tot d’alguns dels comentaris que incloïa en les respostes que mirava de donar a les preguntes que li formulava Salellas. Li retreia, per exemple, que expliqués que la matinada de l’1-O havia tingut unes dècimes de febre, etzibant-li que les seves dècimes no importaven a ningú, per més que ella n’hagués fet esment amb el propòsit d’explicar que això li havia impedit d’anar de matinada a algun dels col·legis del referèndum.

I la por. Al tribunal tant li feia la por que sentís Marina Garcés, però en canvi va permetre a Montserrat del Toro, la lletrada de l’administració de justícia que va actuar el 20-S en l’escorcoll a Economia, que expliqués amb detall la por que havia passat aquell dia perquè sentia la remor que venia del carrer dels milers de manifestants concentrats. El tractament que reben els testimonis és esbiaixat, depenent de si els proposa la defensa o les acusacions. I és agressiu, desconsiderat, a voltes insultant, si el testimoni introdueix elements que no interessen Marchena i el jutjat, i que ho presenten com si no fos ‘objecte del procediment judicial’, per bé que realment sí que en formen part, oimés quan la fiscalia els ha inclosos en l’escrit d’acusació. Més aviat, les reaccions de Marchena permeten de veure amb claredat quina aproximació té als fets.

S’ha vist amb el tracte que ha donat a l’advocat manresà Lluís Matamala, que volia recordar a Marchena que ell havia presentat un escrit per a poder declarar en català. La resposta del magistrat ha destil·lat un menyspreu estomacal a Matamala i fins al català.

—Puc plantejar una qüestió, senyoria?
—No. Vostè ve aquí…
—Vaig demanar per escrit…
—Sí…?
—…poder parlar i respondre en català.
—Vostè és jurista, oi?
—Sóc advocat.
—El suposo coneixedor de l’article 231 de la llei orgànica del poder judicial. M’hi remeto. I vostè no pot propugnar una interpretació alternativa d’aquest article com fa vostè en el seu escrit. Vostè és un tercer, i aquí els únics que poden fer-ho són les acusacions i les defenses. Vostè respondrà en castellà. Si no vol respondre en castellà, això és molt fàcil: s’aixeca, assumeix les conseqüències de la seva negativa a respondre i hem acabat.

Matamala prova d’argumentar la seva posició, dient que sí que vol respondre a les preguntes. Marchena li talla el micròfon. El jutge Martínez Arrieta, a la dreta de Marchena, sempre tan impassible, gesticula nerviós. Hi ha un senyor a la sala que explica coses que no volen sentir. Juan Ramon Berdugo, a la dreta, tampoc no pot més amb el testimoni, i es recol·loca a la cadira. Marchena amenaça Lluís Matamala amb les conseqüències disciplinàries i penals. El jutge va tan enfurismat que obliga el testimoni a deixar de banda les notes que porta, tal com havia fet amb Marina Garcés. Tractament diferencial dels testimonis en això també: ells no han pogut disposar de les notes; uns altres, sí. De nou, l’arbitrarietat.

Malgrat tot això que ha passat, malgrat l’actitud de Marchena limitant el dret de defensa dels advocats de Cuixart, a migdia el tribunal ha fet córrer unes consideracions als periodistes que fan seguiment del judici al Suprem. Un missatge, difós pel servei de premsa del Suprem, que ha sorprès tothom, periodistes i advocats, amb què expressen ‘el profund malestar amb l’estratègia de la defensa d’aquest matí i el comportament de testimonis i advocats. I, a més, el consideren intolerable i una provocació al tribunal, i el seu comportament voreja el límit del codi deontològic de l’advocacia’. Heus ací la realitat: el tribunal té engabiades les defenses dels presos polítics, no hi ha cap mena de marge i fins i tot el magistrat qüestiona les estratègies dels advocats.

Quan la causa se li descontrola

Hem parlat de la irritació de Marchena aquestes últimes setmanes, a la qual ha contribuït segurament la situació dels presos polítics electes del 28-A. El Suprem tenia un cas delicat, perquè té a veure amb drets fonamentals de Junqueras, Sànchez, Rull i Turull com a diputats i de Romeva com a senador electe. I ho ha resolt com era previsible, denegant la petició que havien fet per a poder restar en llibertat provisional i exercir plenament els seus drets com a diputats, com a aforats; i ha tombat la petició perquè fos el congrés –tal com preveu la llei d’enjudiciament criminal– que decidís si tots cinc podien continuar essent jutjats, i que fins que això no es resolgués el judici quedés aturat. Res d’això: la resposta ha estat la previsible, però ha contribuït a irritar un Marchena que ha impedit que alguna de les defenses desplegués l’estratègia que volia però que també ha vist que la causa se li descontrolava.

Perquè té una causa entre mans que és excepcional i que no hauria d’haver arribat fins aquí, després de tantes irregularitats en la fase d’investigació i d’instrucció, amb tants drets fonamentals vulnerats. Un judici en què han passat gairebé dos-cents agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que han explicat coses increïbles, en un sentit literal, és a dir, que no es poden creure, que presentaven una contusió al dit com una lesió greu i esgarrifosa comesa per una multitud rebel i plena d’odi, que han arribat  a descriure llançaments de iogurt i mirades d’odi com a fets condemnables i incriminatoris. I tot això amb la impassibilitat de Marchena i dels altres membres del tribunal, que van anar prenent nota de tot.

Ara, quan són els testimonis proposats per les defenses, tot és sospitós de ser impertinent. Ara, just en el moment que vénen al Suprem persones que exposen tota la complexitat política, personal, emocional dels fets de la tardor del 2017, una gran part del contingut de les seves declaracions ‘no interessa a aquest tribunal’. Ara, quan declaren persones que van haver de suportar una violència planificada, primer, i desbocada, després, el jutge demostra una incapacitat de tractar amb mà esquerra i amb sensibilitat les sessions del judici. Avui han declarat testimonis que avergonyirien les desenes de policies que van declarar durant setmanes en aquesta mateixa sala; gent com Jordi Pesarrodona, de Sant Joan de Vilatorrada, agredit brutalment l’1-O amb cops de porra als testicles, en una clara represàlia pel seu nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil el 20-S; com Joan Badia, batlle de Callús, empès a terra per un antiavalot quan volia parlar-hi; com Magdalena Clarena, a qui la Guàrdia Civil va trencar el canell a Fonollosa; o Jordi Meca, estomacat a puntades de peu a l’Escola Mediterrània per uns antiavalots de la policia espanyola i Santiago Guerra, a qui van trencar dues costelles d’una puntada a les Escoles Pies de Barcelona… I especialment la jove Esther Raya, que amb un fil de veu a punt de trencar-se, amb la mirada encara espantada, ha recordat amb detall la violència dels agents ‘que anaven a fer mal’ a les escales del Pau Claris de Barcelona. No han calgut els vídeos perquè tots aquests testimonis els fessin veure novament la seva més gran vergonya, en una jornada que ha estat la més vergonyosa d’aquest judici d’ençà del mes de febrer.

MÉS INFORMACIÓ

‘Hem volgut fer un retrat d’una comarca, i no és casual que hàgim triat aquesta’, deia un dels advocats de Jordi Cuixart en acabada la sessió del matí. La Guàrdia Civil va fer molt mal en pobles petits del Bages, on no es podien imaginar que desenes d’antiavalots s’hi acarnissessin com ho van fer. I les veus de les víctimes s’han pogut escoltar al Suprem, en testimoniatges més impactants fins i tot que no els vídeos que Marchena no ha deixat veure. En Josep Rexach els ha reflectit en aquesta crònica: Un famoset, ‘amics de repressió’ i un canell trencat: retrat de la visita del Bages al Suprem

I, entre tots els testimonis d’avui, ha cridat l’atenció la força i la indignació d’una dona de setanta-nou anys, María Luísa Carrillo, que ha explicat que la policia espanyola li va trencar la pelvis quan sortia del CEIP l’Estel de Barcelona l’1-O. Vegeu-ho ací:  [VÍDEO] Una votant agredida, a Marchena: ‘No estic intranquil·la, estic indignada’

I amb vista al dia 21 de maig: El dispositiu pels presos al congrés: portes blindades i agents de paisà als passadissos.

QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?

Dilluns vinent s’acabaran les declaracions de testimonis, i dimarts no hi haurà sessió perquè es constituiran les corts espanyoles, de manera que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva prendran possessió de les seves actes de diputats i de senador. És previst que el dimecres, dia 22, el judici comenci la fase pericial, que el jutge vol fer durar només dos dies, incloent-hi dijous 23. La setmana següent es dedicaria íntegrament a la prova documental, amb l’exhibició dels vídeos que Marchena no ha deixat projectar durant la fase testifical.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer una donació
o envia’ns el teu telèfon i et trucarem