Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O

  • El testimoni del dissenyador del dispositiu policíac de l'1-O a Barcelona corrobora que van preparar un pla d'actuació al marge dels Mossos

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
09.04.2019 - 20:12
Actualització: 09.04.2019 - 20:55

Quan un comissari d’informació de la policia espanyola, que l’has vist tan segur, contundent i precís en les respostes a les preguntes del fiscal, de cop i volta comença a quequejar, a entrebancar-se i a apujar el to amb un nerviosisme evident, sembla ben bé que es trobi acorralat. I que ha de dir coses que no voldria dir. Això li ha passat al comissari TIP 19.196 de la policia espanyola, el responsable del disseny de tot el dispositiu que va atacar els col·legis de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Sabadell l’1-O. I en l’interrogatori que li han fet Xavier Melero i Andreu Van den Eynde s’ha irritat, especialment amb Melero. I ha acabat dient coses que han ajudat a entendre quelcom que anàvem intuint tots aquests dies amb les declaracions testificals d’agents de la Guàrdia Civil: que tant la policia espanyola com la Guàrdia Civil van preparar tot un pla d’actuació al marge dels Mossos d’Esquadra ja abans del dia del referèndum. Des del minut zero.

La setmana passada vam sentir al Tribunal Suprem, en el judici contra el procés, uns quants guàrdies civils que explicaven com anaven a col·legis electorals dispersos en punts del Principat molt allunyats entre si, com hi apareixien des de primera hora del matí. I alguns d’aquests agents explicaven que havien rebut instruccions un dia o dos abans del Primer d’Octubre. Amb aquestes declaracions s’entenia, se suposava, que malgrat les instruccions que tenien de la fiscalia i del Tribunal Superior de Justícia d’intervenir als col·legis a requeriment dels Mossos d’Esquadra, van preparar un pla per a actuar pel seu compte, al marge dels Mossos, i que ho van fer abans del dia del referèndum. I aquest fet és d’una gran importància en aquesta causa, perquè al coordinador del dispositiu policíac de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, va dir que havien decidit de trencar el mecanisme de coordinació amb els Mossos i d’anar per lliure a atacar col·legis per tot Catalunya perquè van veure una suposada inacció dels Mossos i una ineficàcia en el seu dispositiu.

Els testimoniatges del major Trapero i del comissari Ferran López contradiuen Pérez de los Cobos i revelen que qui va actuar de manera deslleial i va trencar deliberadament la coordinació va ser el coronel. I aquests testimonis prenen més valor encara si les declaracions de guàrdies civils o de comissaris de la policia espanyola aporten dades que ho confirmen. I és això que ha passat amb el comissari TIP 19.1916 de la policia espanyola. Ha anat tan valent i tan segur de si mateix en les respostes al fiscal que s’ha passat de frenada i ha explicat detalls sobre com va dissenyar el dispositiu de la policia espanyola a Barcelona l’1-O, detalls que han donat una munició d’un valor incalculable a l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, per al seu torn.

I Melero ha anat prenent nota de tot això que el comissari explicava: que Pérez de los Cobos els va facilitar una llista amb els més de dos mil col·legis que aquell dia havien de servir de punts de votació del referèndum; que tres dies abans de l’1-O van fer ‘una sectorització per districtes’; que van designar un responsable per cada districte per a avaluar ‘els criteris de seguretat dels centres’; que van analitzar cadascun dels col·legis per a decidir en quins actuarien, segons uns criteris de ‘practicabilitat’, és a dir, dels problemes que poguessin tenir per a entrar-hi o sortir-ne, etc. És a dir, que ja tenien un mapa dels ‘col·legis viables’ abans de l’1-O, que a dos quarts de set ja eren tots al carrer esperant l’ordre d’actuar i que a aquella hora els van dir que endavant.

És clar, el comissari ha donat un munt de dades que permetien d’entendre que van actuar pel seu compte de bon començament, aliens a tota mena de coordinació i que, per tant, allò era un parany, una manera de deixar arraconats els Mossos a partir del primer moment, i de poder-los acusar més endavant –com és evident que ha passat– d’inacció i d’ineficàcia, fins i tot de connivència, amb el referèndum, per a forjar l’argument segons el qual el govern disposava d’un cos armat al seu servei per a declarar la independència. Melero, amb aquella cordialitat seva amb el testimoni, ha acabat traient-lo de polleguera, perquè l’ha anat fent entrar en les seves contradiccions. El senyor comissari ha perdut tota la seguretat i ha patit per a respondre. Melero engegava així:

—El dia 1-O, en quin moment va tenir coneixement que el mecanisme de coordinació previst amb els Mossos ja no seria operatiu?
—És que aquesta decisió no la prenc jo…
—Li demano a quina hora va tenir-ne coneixement.
—A les vuit del matí. És quan donem instruccions als equips que tenim al carrer que comencin a actuar.
—Vostè ha dit que el dia abans s’havia comunicat als instructors i als caps de les unitats quina seria l’actuació que durien a terme l’1-O, i que això es complementaria amb un briefing a les cinc del matí del dia 1-O. En les instruccions que vostès van impartir el dia abans es va parlar de la coordinació amb els Mossos d’Esquadra i de l’actuació a requeriment dels Mossos d’Esquadra? Aquesta instrucció va córrer per la cadena jeràrquica?

És un moment força decisiu. Es toca informació sensible sobre un aspecte que és cabdal per al tribunal. Marchena es frega la barbeta mentre mira amb atenció el testimoni, mig aclucant els ulls com volen entendre cadascuna de les paraules de la seva resposta. A la seva esquerra i la seva dreta, els altres magistrats també miren el comissari amb molta atenció. Així continua l’advocat:

—Jo li demano si en les instruccions que dóna, aquestes últimes del 29 i el 30, que són prèvies al trencament del dispositiu del dia 1-O, vostè comunica als seus homes que han d’actuar en coordinació amb els Mossos d’Esquadra.
—No. Jo no els dic això en cap cas.

Bingo. Melero ja ho té. Malgrat les reunions de coordinació en què es pacta una coordinació entre cossos, la policia espanyola anava a la seva i dissenyava un dispositiu propi. I Melero repeteix la resposta per a si mateix, perquè quedi ben clar: ‘No els va dir això en cap cas…’ I continua:

—Té coneixement de la sol·licitud de suport d’ordre públic per part dels Mossos d’Esquadra a les 9.11 del matí de l’1-O?
—Això ho he sabut a posteriori.
—Ho ha sabut a posteriori?
—Sí, a posteriori.
—Aquesta és la dada important. Moltes gràcies. El dia 1-O vostè no té coneixement que el coordinador ha decidit que el dispositiu de cooperació s’ha trencat.
—No, nosaltres a les vuit del matí ja fem intervencions.

Ací, l’interrogatori sencer:

Volien actuar pel seu compte a partir del primer moment, i ho van fer. Perquè, tal com va dir l’ex-secretari d’estat de seguretat José Antonio Nieto quan va anar a testificar al Suprem, volien ‘que allò no semblés un referèndum’. Sabien que era imparable, que no podien aturar una votació de més de dos milions de votants pertot arreu del Principat, que no tenien els 90.000 efectius que els hauria calgut, pel cap baix, per a ocupar tots els col·legis que obririen. Per això van fer servir la violència, per a desvirtuar la votació, que allò no semblés un referèndum, que fos una jornada de violència que els permetés alhora de construir una gran causa per rebel·lió. Una violència que avui, un dia més, un grapat d’agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola han negat i han atribuït als votants. I com que Manuel Marchena no deixa projectar a la sala les imatges que contradiuen tots aquests agents, ací les teniu. Corresponen, per aquest ordre, a la violència als col·legis de l’Escola Mediterrània de Barcelona, del Pau Claris i del Ramon Llull. Cap dels agents que han testificat no va veure res d’això:

MÉS INFORMACIÓ

Avui el jutjat número 13 de Barcelona ha tancat la instrucció de la causa general contra l’independentisme que va obrir a començament del 2017 contra desenes de persones, moltes de les quals alts càrrecs del govern. Una causa plena d’irregularitats que ha servit al Tribunal Suprem per a bastir la causa contra els dirigents del procés que avui són jutjats. I ara el jutjat 13, amb la nova titular, ha processat trenta-tres persones. Més informació: El jutjat 13 processa Sanchis, Gordillo, Altafaj i vint-i-vuit persones més en la macrocausa contra l’independentisme.

Xavier Melero parla en una entrevista a VilaWeb amb Andreu Barnils de la seva tècnica a l’hora d’interrogar, i de la clau de tot plegat: l’1-O no volien que semblés un referèndum.

La premi Nobel de la Pau Jody Williams ha assistit a la sessió del judici d’avui al Tribunal Suprem. Va signar el manifest ‘Let Catalans Vote’. Per aquest motiu, la defensa de Jordi Cuixart va demanar-la com a testimoni, però el tribunal va refusar-la. Més informació.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any